L'EDITORIAL
BIBLIOTECA D'ARTICLES - La responsabilidad profesional no se apiada de las “Obras Menores”
Existe la falsa creencia de que las obras de reforma de poca envergadura no son susceptibles de reclamaciones por responsabilidad civil, nada más lejos de la realidad.
En la Mutua se vienen declarando múltiples incidencias por obras de escasa envergadura, tanto por accidentes personales como por deficiencias constructivas y cuestiones de tipo contractual o administrativas.
La Junta de l'AAEPFMC inicia nou mandat 2024-2027
El dia 15 d’abril de 2024 es va iniciar nou mandat de la Junta de l’AAEPFMC, per proclamació de candidatura única per als càrrecs de presidenta, secretari, tresorera i 4 vocals. Les Demarcacions del COAC han designat els seus representants a la Junta per aquests tres anys.
El dia 15 d’abril de 2024 es va iniciar nou mandat de la Junta de l’AAEPFMC, per proclamació de candidatura única per als càrrecs de presidenta, secretari, tresorera i 4 vocals. Les Demarcacions del COAC han designat els seus representants a la Junta per aquests tres anys.
La composició de la Junta resultant és la següent:
Anna Fabregat i Ulldemolins, Presidenta
Mar Garcia i Capó, Secretària
Anna Prats Iraola, Tresorera
Jorge Blasco Miguel, Vocal
Joan-Lluís Zamora i Mestre, Vocal
Joan Saltor Rovira, Vocal
Eloi Pérez Meca, Vocal
Elena Rosales i Castellà, Vocal de la Demarcació de l'Ebre
David Pàmpols i Camats, Vocal de la Demarcació de Lleida
Jaume Mutlló i Pàmies, Vocal de la Demaració de Tarragona
Juli Llueca i Fernández, Vocal de la Demarcació de Girona
Còssima Cornadó Bardón, Vocal de la Demarcació de Barcelona
Eulàlia Vilamala, Vocal de Comarques Centrals
El programa electoral de l’equip elegible democràticament pels agrupats de tota Catalunya és el que s’adjunta:
Continuar amb l’objectiu de millorar el reconeixement i dignitat professional de perits i mediadors, i ampliar-ne el camp de treball.
Localitzar les millors pràctiques pericials i de mediació que es duen a terme més enllà de les nostres fronteres, amb especial atenció a Europa. Importar coneixement, situar-nos en nivell i condicions competitives en un mercat més ampli.
Impulsar i facilitar la recerca, l’aprofundiment, la innovació aplicada a la perícia i la mediació, per ser una Agrupació de referència, reconeguda, i en benefici de tots.
Facilitar el contacte i intercanvi entre generacions. Sumar ull clínic, experiència, comprovació, noves tecnologies, dades.
Oferir formació útil i de qualitat, reconeguda amb acreditacions d’autèntic interès.
Donar a conèixer l’aplicació de la mediació en coordinació amb la perícia i rehabilitació.
Oferir formació que permeti la utilització de les eines i la tecnologia, començant des de nivell 0 fins a alts nivells d’especialització.
Millora constant de l’estoc d’eines i tecnologia a disposició dels agrupats, amb preus assequibles i facilitat de recollida i retorn.
Millora contínua l’eficàcia i qualitat de les llistes de perits.
Facilitar l’accés a les activitats de tots els agrupats, mantenint les ajudes per minimitzar les dificultats de llunyania, de renda o de situació personal.
Participar i facilitar l’assistència a les Jornades CGPJ-CSCAE previstes pel 2025.
I continuar gestionant els mitjans de l’Agrupació amb responsabilitat i la bona feina que ens ha permès ampliar el romanent i abordar tots aquests projectes, seguint generant estalvi per mantenir les possibilitats en el futur.
“Los peritos son útiles, necesarios y ayudan a resolver problemas”
Entrevista a iARQCO_AQ25, Interempresas.
Sobre perícia, mediació i Fons Next Generation
Llei 2/2021, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i modificacions que comporta a altres lleis
Com ja és tradicional, la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic ens porta una sèrie de modificacions de normes que afecten o poden afectar els projectes referits a #infrastructures, #edificació i #rehabilitació, així com ocupció del #dominipúblic , #planejament i #llicències urbanístiques.
Com ja és tradicional, la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic ens porta una sèrie de modificacions de normes que afecten o poden afectar els projectes referits a #infrastructures, #edificació i #rehabilitació, així com ocupció del #dominipúblic , #planejament i #llicències urbanístiques.
Copio aquí la relació que en fa l'exposició de motius de la Llei -que s'adjunta íntegra en pdf- i en un altre post adjuntaré únicament les nombroses modificacions que fa del #TRLUCat :
"...El títol XII estableix mesures administratives ordenades en quatre capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat; el capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat; el capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, i el capítol IV, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües.
El capítol I aplega les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, que afecten la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, i també la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
El capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat, articula una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de carreteres, de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, i de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.
El capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdueix modificacions al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost."
Les modificacions del #TRLUCat que fa la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, publicada el passat 31 de desembre toca temes especialment interessants al meu parer:
-cossos adossats per reduir demanda energètica.
-cosnstrucció, rehabilitació i propietat horitzontal en sòl no urbanitzable
-requisits dels PDU impulsats per persones físiques o jurídiques privades.
-requisits d'increment de les reserves per a zoners verdes, espais lliures i equipaments quan la modificació del planejament té per objecte una actuació de dotació.
-tractament volums edificació disconforme
-gestió reparcel.lacions
-sil.lenci administratiu llicències
-especificitats llicències Barcelona i AMB
Esperem que aviat s'hi incorporin aquestes modificacions al text consolidat del TRLUCat que es pot trobar a https://lnkd.in/ehn2iqq7
i que ens resulti més fàcil la seva assimilació.
I seguim amb les modificacions que introdueix la Llei 2/2021 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic: Aquí reprodueixo el seu article 103, que modifica la Llei del dret a l'habitatge per regular la transmissió d'habitatge protegit:
"Capítol XI. Habitatge amb protecció oficial
Article 103. Modificació de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge
1. Es modifica l'apartat 10 de l'article 78 de la Llei 18/2007, que resta redactat de la manera següent:
"10. No es poden fer actes translatius del domini o de l'ús d'habitatges amb protecció oficial, ni de llurs annexos, construïts sobre sòl destinat a aquesta finalitat sense que se n'hagi obtingut la qualificació definitiva. Els actes que infringeixin aquesta prohibició són nuls. "
2. S'afegeixen tres apartats, el 13, el 14 i el 15, a l'article 78 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
13. La propietat d'habitatge protegit podrà llogar o vendre separadament qualsevol dels annexos als habitatges a un preu no superior al fixat en cada moment per la Generalitat segons la qualificació vigent de l'habitatge, i amb la presentació prèvia del contracte davant del departament competent en matèria d'habitatge.
14. L'arrendament o la venda dels annexos a l'habitatge no implica la devolució de les subvencions percebudes, i no exigeix el compliment dels requisits mínims d'accés a habitatge protegit per part de l'arrendatari o adquirent.
15. Per l'arrendament dels annexos d'habitatge protegit no és preceptiva la prèvia divisió horitzontal dels annexos dels habitatges."
La tributació sobre els habitatges buits també experimenta un canvi gràcies a la Llei 2/2021 de 29 de desembre:
"Article 3. Modificació de la Llei 14/2015, de l'impost sobre els habitatges buits
S'afegeix, amb efectes de l'1 de gener de 2022, un apartat 4 a l'article 9 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, amb el text següent:
"4. Són subjectes passius de l'impost, a títol de contribuents, en els mateixos termes de l'apartat 1, les persones físiques que tenen la condició de grans tenidors. A l'efecte d'aquest impost, es considera gran tenidor la persona física que és titular d'un dret de propietat, d'usdefruit, d'un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d'explotació econòmica de l'habitatge, de més de quinze habitatges."
I la gestió dels residus de la construcció també experimenta canvis , d'acord amb l'art 104 de la Llei 2/2021 de mesures pel 2022, com podeu veure al pdf adjunt.
Agraïm el seguiment, divulgació i comentaris de les novetats legislatives d’interès per als arquitectes que fa l’advocada Elena Ramos.
Novetats legislatives: modificació llibre VI CCC i Guia per al Libro del Edificio Existente
Us facilitem els enllaços a les novetats legislatives
Us informem sobre el DECRET LLEI 27/2021, de 14 de desembre, d'incorporació de les directives (UE) 2019/770 i 2019/771, relatives als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns, al llibre sisè del Codi civil de Catalunya publicat al DOGC el proppasat dijous 16 de desembre de 2021.
També us facilitem l'enllaç de la Guia per a la elaboració del "Libro del Edificio Existente" per a la rehabilitació. Instruccions, recomanacions, consells i exemples per la justificació de l'Annex I del Reial Decret 853/2021.
Reial decret llei 19/2021, de 5 d'octubre, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
L'objectiu de la modificació és facilitar la presa de decisions per part de les comunitats de propietaris per dur a terme obres de renovació d'edificis que contribueixin a millorar l'eficiència energètica i facilitar l'accés al finançament bancari.
S’ha publicat al BOE la següent normativa:
Reial decret llei 19/2021, de 5 d'octubre, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Els motius que justifiquen la urgència i necessitat de les mesures incloses en aquest Reial decret llei són:
el greu deteriorament del parc edificatori i de l'habitatge en particular, i la necessitat d'adoptar mesures d'aplicació immediata per revertir aquesta tendència;
la importància de respondre amb la màxima agilitat als reptes nacionals i europeus en matèria de rehabilitació edificatòria per complir amb els compromisos inclosos, entre altres, en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, que marca un creixement de l'activitat rehabilitadora;
l’oportunitat de destinar a curt termini un important volum de recursos en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Les diferents mesures per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria residencial que recull el Reial Decret són:
Modificar la Llei 35/2006, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per introduir tres noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal de l'Impost aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a assolir determinades millores de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge d'acord amb la legislació sobre arrendaments urbans, de manera que el seu destí primordial sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari, i en els edificis residencials, acreditades a través de certificat d'eficiència energètica. Les deduccions són:
Per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 20 per cent de les quantitats satisfetes per les obres realitzades a partir de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei i fins al 31 de desembre de 2022, amb una base màxima de deducció de 5.000 euros anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció de al menys un 7 per cent en la demanda de calefacció i refrigeració , acreditable mitjançant la reducció dels indicadors de demanda de calefacció i refrigeració del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge.
Per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 40 per cent de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el mateix termini temporal que la deducció anterior, fins a un màxim de 7.500 euros anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció de al menys un 30 per cent del consum d'energia primària no renovable, acreditable mitjançant la reducció de l'esmentat indicador de consum d'energia primària no renovable del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge, o millorin la qualificació energètica de l'habitatge per obtenir una classe energètica "A" o "B", a la mateixa escala de qualificació.
Per obres de rehabilitació que millorin l'eficiència energètica en edificis d'ús predominant residencial, que serà aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l'habitatge per les obres realitzades des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret -llei fins al 31 de desembre de 2023, en què s'obtingui una millora de l'eficiència energètica del conjunt de l'edifici en el qual s'ubica, sempre que s'acrediti mitjançant certificat d'eficiència energètica, una reducció del'consum d'energia primària no renovable, referida a la certificació energètica, d'un 30 per cent com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l'edifici per obtenir una classe energètica "A" o "B", a la mateixa escala de qualificació. En aquesta tercera deducció, el contribuent titular de l'habitatge es pot deduir fins a un 60 per cent de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 euros.
La fita que es persegueix està establerta al Pla de Recuperació, Transformació i Resilièncias, i és que un reial decret-llei reguli els incentius en l'IRPF per donar suport a l'esmentat programa de rehabilitació.
Incloure determinades modificacions en el règim de les comunitats de propietaris establerta en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, aplicable a les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'edifici o la implantació de fonts d'energia renovable d'ús comú, establint un règim de majoria simple per a la realització de tals obres, així com per a la sol·licitud d'ajudes i finançament per al seu desenvolupament. Així mateix, s'estableix que el cost d'aquestes obres o actuacions o el pagament de les quanties necessàries per cobrir els préstecs o finançament que hagi estat concedida per a tal fi, tindrà la consideració de despeses generals a l'efecte de l'aplicació de les regles de preferència establertes a la lletra e) de l'article novè.1 de la mateixa Llei 49/1960.
L'objectiu de la modificació és facilitar la presa de decisions per part de les comunitats de propietaris per dur a terme obres de renovació d'edificis que contribueixin a millorar l'eficiència energètica i facilitar l'accés al finançament bancari.
Modificar el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana per tal de reforçar les facultats de les comunitats de propietaris amb plena capacitat jurídica per a les operacions creditícies, tant les relacionades amb el compliment del deure de conservació, com amb la rehabilitació i millora dels edificis.
A fi d'impulsar les obres de rehabilitació, crear una línia d'avals per a la cobertura parcial per compte de l'estat del finançament d'obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica dels edificis d'habitatges. A través d'aquesta nova línia d'avals s'oferirà cobertura perquè les entitats de crèdit puguin oferir finançament, en forma de préstec amb un termini de devolució de fins a quinze anys, en virtut de conveni entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
La creació d'aquesta línia d'avals, contribueix a la creació d'un entorn favorable per al desenvolupament de l'activitat de rehabilitació residencial.
Aquest Reial decret llei entra en vigor el mateix dia de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» (06/10/2021).
Reial Decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquest Reial decret té per objecte regular els programes d'ajuda en els àmbits de la rehabilitació residencial i construcció d'habitatge social, dins el marc general de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i, específicament, en relació amb les inversions C02.I01 «Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials» i C02.I02 «Programa de construcció d'habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients», incloses les dues dins el component 2 «Implementació de l'Agenda Urbana espanyola: Pla de rehabilitació i regeneració urbana ».
La finalitat d'aquest Reial decret és, per tant, contribuir a l'acompliment dels objectius de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en els referits àmbits de la rehabilitació residencial i construcció d'habitatge social, contribuint a assolir les metes establertes al llarg de el període d'aplicació de Pla.
Els programes d'ajudes regulats a través d'aquest Reial decret són els següents:
1. Programa d'ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri.
2. Programa de suport a les oficines de rehabilitació
3. Programa d'ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell d'edifici.
4. Programa d'ajuda a les actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges.
5. Programa d'ajuda a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.
6. Programa d'ajuda a la construcció d'habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients.
Resultaran subvencionables les actuacions que s'emmarquin en algun dels programes indicats, sempre que compleixin els requisits que s'exigeixen per a cada un d'ells i dins de les corresponents disponibilitats pressupostàries.
Seran beneficiàries directes de les ajudes que preveu el Reial decret les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla, que podran atorgar l'import de les mateixes als destinataris últims, segons el que disposa cada un dels capítols corresponents del Reial decret en què es determinen les actuacions definides en cada programa i els potencials destinataris últims de les ajudes, sense perjudici dels requisits addicionals que puguin establir les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Pel vostre coneixement, us informem que l'annex I del Reial decret 853/2021, regula la informació mínima del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació als efectes d'aquest reial decret.
La Junta de l'AAEPFMC inicia nou mandat 2021-2024
El dia 7 d’abril de 2021 es va iniciar nou mandat de la Junta de l’AAEPFMC, per proclamació de candidatura única per als càrrecs de presidenta, secretari, tresorera i 4 vocals. Les Demarcacions del COAC han designat els seus representants a la Junta per aquests tres anys. S’ha incorporat representant de la nova Demarcació de Comarques Centrals.
El dia 7 d’abril de 2021 es va iniciar nou mandat de la Junta de l’AAEPFMC, per proclamació de candidatura única per als càrrecs de presidenta, secretari, tresorera i 4 vocals. Les Demarcacions del COAC han designat els seus representants a la Junta per aquests tres anys. S’ha incorporat representant de la nova Demarcació de Comarques Centrals.
La composició de la Junta resultant és la següent:
Anna Fabregat i Ulldemolins, Presidenta
Ricardo Gómez Val, Secretari
Mar Garcia i Capó, Tresorera
Rafael Mur i Soteras, Vocal
Joan-Lluís Zamora i Mestre, Vocal
Clara Griñó Cabeceran, Vocal
Eloi Pérez Meca, Vocal
Elena Rosales i Castellà, Vocal de la Demarcació de l'Ebre
David Pàmpols i Camats, Vocal de la Demarcació de Lleida
Jaume Mutlló i Pàmies, Vocal de la Demaració de Tarragona
Juli Llueca i Fernández, Vocal de la Demarcació de Girona
Manel Casadevall i Pla, Vocal de la Demarcació de Barcelona
Eulàlia Vilamala, Vocal de Comarques Centrals
El programa electoral de l’equip elegible democràticament pels agrupats de tota Catalunya és el que s’adjunta:
Continuar amb l’objectiu de millorar el reconeixement i dignitat professional de perits i mediadors, i ampliar-ne el camp de treball.
Localitzar les millors pràctiques pericials i de mediació que es duen a terme més enllà de les nostres fronteres, amb especial atenció a Europa. Importar coneixement, situar-nos en nivell i condicions competitives en un mercat més ampli.
Impulsar i facilitar la recerca, l’aprofundiment, la innovació aplicada a la perícia i la mediació, per ser una Agrupació de referència, reconeguda, i en benefici de tots.
Facilitar el contacte i intercanvi entre generacions. Sumar ull clínic, experiència, comprovació, noves tecnologies, dades.
Oferir formació útil i de qualitat, reconeguda amb acreditacions d’autèntic interès. Iniciar la formació troncal del DALF VI tan aviat les condicions sanitàries ho permetin.
Donar a conèixer l’aplicació de la mediació en coordinació amb la perícia i rehabilitació, i iniciar una nova edició del Postgrau Universitari de Mediació en l’arquitectura i urbanisme, quan la pandèmia ho faci possible.
Oferir formació que permeti la utilització de les eines i la tecnologia, començant des de nivell 0 fins a alts nivells d’especialització.
Millora constant de l’estoc d’eines i tecnologia a disposició dels agrupats, amb preus assequibles i facilitat de recollida i retorn.
Millora contínua l’eficàcia i qualitat de les llistes de perits.
Facilitar l’accés a les activitats de tots els agrupats, mantenint les ajudes per minimitzar les dificultats de llunyania, de renda o de situació personal.
Participar i facilitar l’assistència a les XIII Jornades CGPJ-CSCAE previstes a Bilbao.
I continuar gestionant els mitjans de l’Agrupació amb responsabilitat i la bona feina que ens ha permès ampliar el romanent i abordar tots aquests projectes, seguint generant estalvi per mantenir les possibilitats en el futur
El dictamen pericial proposa la rehabilitació dels habitatges de Merinals
El dictamen tècnic l’ha realitzat un grup de 13 professionals que el COAC va escollir a través d’un concurs públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat, format per 3 coordinadors, 2 mediadors i 8 inspectors, tots ells arquitectes experts pèrits forenses.
L’any 2020, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va signar un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mitjançant el qual s’encarregava al COAC un informe pericial per disposar d’una valoració tècnica independent sobre l’estat de conservació dels edificis del barri de Merinals de Sabadell, amb un total de 170 habitatges. Aquest conveni era fruit de l’Acord del Parlament de Catalunya sobre la garantia de la qualitat dels habitatges del barri de Merinals i de l’acord entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació de Veïns d’Arraona-Merinals.
El dictamen tècnic l’ha realitzat un grup de 13 professionals que el COAC va escollir a través d’un concurs públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat, format per 3 coordinadors, 2 mediadors i 8 inspectors, tots ells arquitectes experts pèrits forenses.
L’equip ha presentat avui les conclusions sobre l’estat dels 170 habitatges dels 14 edificis del polígon de Merinals, a Sabadell, als representants de la Comissió de Seguiment, formada per l’Ajuntament de Sabadell, l’Agència Catalana de l’Habitatge i l’Associació de Veïns de Merinals, en una reunió que s’ha celebrat a la seu del COAC a Barcelona.
Durant mesos, els arquitectes pèrits han fet tot tipus d’inspeccions i comprovacions dels edificis per determinar l’estat real dels habitatges, amb la finalitat de concloure si calia enderrocar-los o eren susceptibles de rehabilitació, així com el cost estimat d’aquestes operacions. A més a més, l’equip ha dictaminat sobre els dèficits d’habitabilitat i prestacions de tots els habitatges. La conclusió és que són necessàries actuacions de rehabilitació, sense que en faci falta l’enderroc.
S’ha utilitzat la tecnologia més avançada, amb aparells per conèixer l’estat dels elements constructius minimitzant les intervencions destructives i, per primer cop a Espanya, també la tècnica de georadar aplicada als dictàmens pericials.
Estat de l’estructura de l’edifici
L’estudi conclou que la fonamentació es troba en bon estat. Els experts no han observat patologies ni deficiències a l’estructura vertical i, en conjunt, les proves de càrrega efectuades permeten afirmar que té un correcte funcionament.
Pel que fa a l’estructura horitzontal, s’han detectat lesions i deficiències estructurals a les zones humides i galeries, on diverses bigues estan malmeses pel pas del temps, l’envelliment dels materials i un manteniment insuficient. Per això, és necessària i obligada una reparació amb substitució funcional de les bigues afectades i, per extensió, de totes les bigues de les zones humides (banys), amb substitució dels cels rasos d’aquestes zones.
Així mateix, cal remarcar que els sostres dels blocs analitzats presenten diferències tipològiques puntuals en relació als dels blocs enderrocats el mes de març de 2020.
Actuació per millorar les condicions d’habitabilitat
L’informe també analitza les condicions d’habilitat dels habitatges i proposa fer actuacions per millorar-les i optimitzar-ne les instal·lacions, amb l’objectiu de garantir la protecció i seguretat dels usuaris. Es recomana la revisió del conjunt de la instal·lació elèctrica, tant de les zones comunes com de l’interior dels habitatges. En la mateixa línia, els experts recomanen revisar i adequar les instal·lacions de gas i aigua, ja que s’han detectat humitats puntuals.
Durant l’anàlisi s’ha observat que elements com l’alçada dels ampits de finestres, la ventilació d’algunes escales, o qüestions relacionades amb l’accessibilitat no s’adeqüen a la normativa actualment vigent. En conseqüència, es proposen millores per corregir aquestes deficiències, com ara la millora de la ventilació de les escales i la col·locació d’ascensors.
Valor econòmic estimat de les intervencions proposades
Els arquitectes experts també han fet una projecció dels costos de les actuacions proposades, que estimen en 2,9 milions d’euros, que caldrà concretar en un projecte de rehabilitació. Entre les principals partides hi ha les corresponents a intervencions per corregir patologies o deficiències com la substitució funcional de bigues, o les que s’han de fer per causes sobrevingudes o dèficits de conservació, com l’adequació de la xarxa elèctrica. També es contemplen actuacions de millora de prestacions en àmbits com el de l’accessibilitat.
Si es realitzen les actuacions previstes i, sempre que es faci un manteniment correcte, les adequacions serviran perquè els habitatges gaudeixin de les condicions òptimes per als usuaris.
El procediment ha finalitzat avui, per part de l’equip redactor, amb la presentació dels resultats de l’informe, a la qual hi han assistit la degana del COAC, Assumpció Puig, la presidenta de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pèrits, Forenses i Mediadors, Anna Fabregat. Avui mateix també hi ha convocada una sessió informativa virtual per explicar les conclusions de l’estudi als veïns afectats.
RD 1084/2020, POR EL QUE SE MODIFICA EL PLAN ESTATAL DE VIVIENDA 2018-2021
El Real Decreto 1084/2020, de 9 de diciembre, modifica el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 y la Orden TMA/378/2020, de 30 de abril, que regula las ayudas a los arrendatarios de vivienda habitual establecidas con motivo de la pandemia. Entre otros aspectos suprime la exigencia de un acuerdo previo a la financiación entre ministerio, comunidad autónoma y ayuntamiento; permite las ayudas a los jóvenes no solo en municipios de menos de 5.000 habitantes sino también en núcleos con menos de esa población y extiende el plazo de concesión de ayudas hasta el 31 de diciembre de 2022 con carácter general.
El Real Decreto 1084/2020, de 9 de diciembre, modifica el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 y la Orden TMA/378/2020, de 30 de abril, que regula las ayudas a los arrendatarios de vivienda habitual establecidas con motivo de la pandemia. Entre otros aspectos suprime la exigencia de un acuerdo previo a la financiación entre ministerio, comunidad autónoma y ayuntamiento; permite las ayudas a los jóvenes no solo en municipios de menos de 5.000 habitantes sino también en núcleos con menos de esa población y extiende el plazo de concesión de ayudas hasta el 31 de diciembre de 2022 con carácter general.
COVID-19. Des de l'AAEPFMC imprimim peces 3D per combatre la pandèmia
És hora d’ajudar i d’ajudar-nos!
Per aquest motiu, hem comprat una impressora 3D per afegir-nos a la fabricació de peces sanitàries
Davant la situació d’emergència sanitària, des de l’AAEPFMC pensem que és hora de tenir un paper proactiu.
És hora d’ajudar i d’ajudar-nos!
Per aquest motiu, hem comprat una impressora 3D per afegir-nos a la fabricació de peces sanitàries. Ens hem integrat a la xarxa de “makers” autoorganitzats i en aquest moment hem produït 30 viseres, a raó de 6 diàries.
Hem encarregat una segona màquina veient el resultat satisfactori de la que ja hem posat en funcionament i la continuïtat de la necessitat social.
La iniciativa respon als següents objectius:
Col.laborar activament en una emergència social
Quan acabi la pandèmia i tornem a la normalitat, i amb les màquines al COAC, que ara està tancat, les posarem al servei de tots els col.legiats, amb tracte preferent als agrupats, que són els propietaris de les màquines. Si bé la impressió 3D és una eina molt interessant per als arquitectes (maquetes, art, peces ad-hoc, prototips), a la major part de despatxos no els surt a compte comprar-ne una. Tenir-la comunitària, amb pagament per ús, a disposició de tots, en seu col.legial, és una manera de posar la tecnologia a l’abast. Anirà acompanyada de la formació necessària, en el seu moment.
Hem escollit un model adequat per a fer maquetes, per tal que després sigui útil, i de gran format. Imprimeix fins a 40x40x40 cm. Es tracta de la Prusa P6 Steel Pro HD XXL.
Imprimim, de moment, viseres. Per què viseres? Perquè és el que demanen els coordinadors ara per ara. Fabricar respiradors necessita de molt més control de qualitat i correspon a màquines i xarxes més especialitzades i amb maquinària fora de les nostres necessitats i abast.
Les viseres les entreguen els arquitectes voluntaris a qui ens ha proveït la màquina, Boloberry, que ell mateix està produint i coordina altres màquines voluntàries. Es munten amb l’acetat i neoprè per part d’altres voluntaris, ja fora del nostre abast, i es reparteixen a hospitals (Hospital de Sant Pau, Hospital de Mataró, Hospital de Barcelona, Clínica Plató, Vall d’Hebron, Clínica Tres Torres), diversos CAP’s que ho han sol.licitat i residències. Les que tenen algun petit defecte s’entreguen a farmàcies i policia o mossos. Es reparteixen en paquets de 20-25 unitats i de forma rotatòria i endreçada entre els centres sol.licitants.
Hem publicat la iniciativa i el procés al compte de twitter @aaepfc i a la pàgina de l’agrupació de facebook, on us engresquem a seguir l’Agrupació i assabentar-vos ràpidament de totes les novetats.
Al mateix temps, fem una crida a tots aquells que tingueu impressora 3D, per a que ens posem en contacte i puguem elaborar una notícia conjunta sobre l’activitat dels arquitectes” makers” voluntaris davant la Covid-19, i si algú necessita integrar-se fàcilment a la xarxa de voluntaris o necessita els arxius *.stl, que ho faci saber també, per guiar-lo.
Una altra via de col.laborar en la impressió 3D, si ho desitgeu, és contribuir a la recollida de fons que fa l’arquitecte Jaume Bel, expert en 3D des de fa temps. Recull diners per a material per a pantalles de les viseres: https://www.gofundme.com/f/coronavirus-pantallas-de-proteccion-3d
També es pot col.laborar amb els que imprimeixen respiradors 3D a través de www.xkelet.com, que ens ha assessorat desinteressadament en la tria de les màquines.
Entre tots i totes ens en sortirem de la millor manera possible.
Des de l’AAEPFMC, i en nom de tots els que en som agrupats, hi posem la nostra part.
EL COAC CONVOCA UN DOBLE CONCURS PER DETERMINAR L'ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS HABITATGES D'ARRAONA-MERINALS DE SABADELL
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors del COAC, convoca un doble concurs per determinar l'estat de conservació de 170 habitatges del Barri d'Arraona-Merinals de Sabadell. El primer és per seleccionar els arquitectes que redactaran el dictamen tècnic, i l’altre per contractar el servei de dos arquitectes mediadors per fer l’acompanyament durant el treball d'inspecció dels edificis.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb la col·laboració de l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors del COAC, convoca un doble concurs per determinar l'estat de conservació de 170 habitatges del Barri d'Arraona-Merinals de Sabadell. El primer és per seleccionar els arquitectes que redactaran el dictamen tècnic, i l’altre per contractar el servei de dos arquitectes mediadors per fer l’acompanyament durant el treball d'inspecció dels edificis.
Concurs per a la redacció del dictamen tècnic
El dictamen té per objecte constatar l’estat de conservació dels 170 habitatges especificant-ne les causes i determinant les accions a seguir.
Les persones designades com a redactors del dictamen estaran coordinades i dirigides per arquitectes experts de reconeguda trajectòria i expertesa en les especialitats relacionades i s'encarregaran de realitzar les inspeccions dels habitatges i de la redacció del dictamen.
El concurs té dues fases i per participar-hi cal estar col·legiat i disposar de la formació i experiència mínimes recollides al plec. S’escollirà un nombre d’entre 6 i 10 arquitectes com a redactors de l’informe.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Concurs per als arquitectes mediadors
Vist el gran nombre d’habitatges sobre els quals incideix el dictamen, s’ha considerat necessari comptar amb dos arquitectes experts en mediació per fer l’acompanyament a l'equip redactor durant les inspeccions als edificis.
El concurs té una única fase i per participar-hi cal reunir els mateixos requisits mínims descrits al concurs anterior. S'escolliran dos arquitectes mediadors.
Descarregueu la documentació necessària:
- Plec de clàusules administratives- Sol·licitud de participació
- Declaració de formació i experiència a valorar
Termini de presentació
El termini per participar als dos concursos finalitza el 12 de març de 2020 a les 14 h.
Encàrrec al COAC
Els concursos es convoquen arran del conveni signat el gener de 2020 entre el Departament de Territori de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell i l'Associació de Veïns dels Barris Arraona-Merinals. Fruit del conveni, les parts signants van acordar encarregar al COAC la contractació del dictamen tècnic a través d’un procediment públic, transparent, amb lliure concurrència i amb respecte al principi d’igualtat.
Història dels edificis
Els habitatges es van construir l'any 1959 per l'Obra Sindical del Hogar, organisme depenent de l'antic Instituto Nacional de la Vivienda, dins dels Plans d'habitatge per pal·liar les mancances de l'època. L'any 1985 ADIGSA, empresa pública de la Generalitat, es va fer càrrec de la seva gestió i va detectar importants problemes estructurals en els edificis. Així, es va decidir, per un costat, l'enderrocament per fases d'una bona part d'ells, que van ser substituïts per habitatges nous i, per l'altre, la rehabilitació dels 170 habitatges que ara s'analitzaran (distribuïts en 14 blocs).
El Supremo se pronuncia de nuevo sobre la extinción del uso de la vivienda cuando el beneficiario convive en ella con un tercero
Estima el recurso de casación interpuesto por el ex marido y condena a la mujer a desalojar la vivienda familiar en el plazo de un año. La Sala aplica la doctrina contenida en su sentencia del Pleno de 2018, que indicó que la introducción en la vivienda familiar de una tercera persona con la que se mantiene relación afectiva, hace perder a la vivienda su antigua naturaleza. Font: La Ley Digital
Subvencions per a actuacions de conservació tipologia residencial àrea metropolitana de Barcelona, exclosa Barcelona ciuta
El termini de presentació de les sol·licituds d’Informe d’Idoneïtat, previ a la sol·licitud d’ajuts, s’obre el 5 de desembre de 2018, i finalitza el 28 de febrer de 2019
Publicada al BOPB de 25 d’octubre la Convocatòria de l’any 2018 per a la concessió de subvencions per a actuacions de conservació en edificis de tipologia residencial col·lectiva i edificis unifamiliars dels municipis que integren l’àrea metropolitana de Barcelona, exclosa Barcelona ciutat.
Aquestes subvencions s’adrecen a juntes o comunitats de propietaris; a agrupacions de juntes o comunitats de propietaris degudament constituïdes; a propietaris d’edificis de tipologia residencial col·lectiva que no hagin atorgat el títol constitutiu de propietat horitzontal; i a propietaris d’edificis unifamiliars. Resten exclosos els habitatges que es cedeixin a tercers a canvi d’un preu, per un període màxim de 31 dies, dues o més vegades l’any (habitatges d’ús turístic, HUT).
El termini de presentació de les sol·licituds d’Informe d’Idoneïtat, previ a la sol·licitud d’ajuts, s’obre el 5 de desembre de 2018, i finalitza el 28 de febrer de 2019. Es podrà tancar l’admissió de sol·licituds d’Informe d’Idoneïtat en una data anterior si s’ha exhaurit la dotació pressupostària.
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2018&10/022018020912.pdf&1
Recordeu que resten pendents d’aprovació definitiva les bases de la convocatòria , per la qual cosa podrien haver variacions en les mateixes.
Suspensió de tramitació de plans especials urbanístics relacionats amb activitats de càmping
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping. L’àmbit inclourà tots els municipis de Catalunya
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping que tindrà per objecte l’establiment de directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i d'ordenació urbanística i mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. L'àmbit inicial d'estudi del Pla inclourà tots els municipis de Catalunya:
Amb aquest motiu queden suspeses en tot el territori català, la tramitació dels plans especials urbanístics que tinguin per finalitat la implantació en sòl no urbanitzable, sobre àmbits avui no ocupats per activitats existents:
a) D'una nova activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.
b) L'ampliació de la capacitat d'acollida o de la superfície d'una activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda existent, en més d'un 50%.
La suspensió de tramitacions afecta:
a) Els plans especials urbanístics que es presentin a tràmit després de la publicació d'aquest acord.
b) Els plans especials urbanístics que, abans de la publicació d'aquest acord, estiguin en tramitació i no hagin estat resolts definitivament d'acord amb l'article 92.1 a) i b) del Text refós de la Llei d'urbanisme.
L’edicte publicat al DOGC http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7732/1706606.pdf recull la relació de càmpings que podrien estar afectats per la suspensió.
El Departament de Justícia obre a consulta pública prèvia la modificació del Codi civil de Catalunya per establir l’obligatorietat de la sessió informativa de mediació
El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya i ha iniciat, així, els tràmits per establir l’obligatorietat de la sessió informativa de mediació en determinats conflictes familiars.
El fomento del alquiler y la rehabilitación, objetivos prioritarios del nuevo Plan Estatal de Vivienda 2018-2021
Las aportaciones previstas en el mismo se destinan al mantenimiento de las ayudas de subsidiación de préstamos convenidos concedidas al amparo de planes estatales anteriores y la concesión de nuevas subvenciones para la rehabilitación de edificios y viviendas y la regeneración y renovación de áreas urbanas y rurales
Relación de municipios con actualización de los valores catastrales para el año 2018.
Orden HFP/885/2017, de 19 de septiembre
Orden HFP/885/2017, de 19 de septiembre, por la que se establece la relación de municipios a los que resultarán de aplicación los coeficientes de actualización de los valores catastrales que establezca la Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2018.
http://www.boe.es/boe/dias/2017/09/21/pdfs/BOE-A-2017-10740.pdf
Llei de territori: avantprojecte de Llei
Es prepara la nova Llei de Territori de Catalunya. En aquest moment, podeu consultar el document comprensiu.
Us agraïrem que ens feu arribar les vostres reflexions.
Font: www.territori.gencat.cat
L’avantprojecte de Llei de territori té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat.
La nova norma representauna reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial, ivol facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions.
Els objectius principals d’aquesta lleisón adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats. Quant al model de desenvolupament urbà, prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió. Té també una clara voluntat d’establir les basesper fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge. Pretén també garantir l’eficiència i la competitivitat territorial a través de l’impuls de fórmules de governança supramunicipal. Així mateix vol concretar en la pràctica de l’ordenació territorial i de l’urbanisme els principis derivats de la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern. La variable de paisatges és potenciada en aquesta llei de forma transversal en el conjunt d’instruments de planificació i s’integra la seva perspectiva tant en el sistema d’espais oberts com en els assentaments.
Contacte: llei_territori.tes@gencat.cat
El Tribunal Constitucional anula parcialmente la regulación del IIVTNU en cuanto somete a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor
El Tribunal considera que el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos de naturaleza urbana vulnera el principio constitucional de capacidad económica en la medida en que no se vincula necesariamente a la existencia de un incremento real del valor del bien
- El Tribunal Constitucional ha estimado la cuestión de inconstitucionalidad que había interpuesto el Juzgado de lo Contencioso Administrativo de Jerez de la Frontera contra el artículo 107 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, por posible infracción del principio de capacidad económica del artículo 31 CE.
Isabel Desviat.- Tras las pasadas sentencias dictadas por el Tribunal Constitucional que anularon las normas fiscales forales de los territorios históricos del País Vasco en cuanto a que sometían a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor de los terrenos de naturaleza urbana, por fin el Tribunal Constitucional se ha pronunciado en sentencia de 11 de mayo de 2017 (Rec. 4864/2016 (LA LEY 37759/2017)) sobre este tema tan controvertido de la plusvalía.
ANTECEDENTES
La Cuestión de inconstitucionalidad la interpuso un Juzgado de lo contencioso administrativo de Jerez de la Frontera en relación a la adquisición por parte de una entidad mercantil, dedicada a la promoción inmobiliaria, de una serie de terrenos sobre los que construyó 73 viviendas. Mediante procedimiento de ejecución hipotecaria estas viviendas fueron adjudicadas a una entidad financiera por el 50 por ciento de su valor de tasación, excepto una.
El Ayuntamiento giró a la empresa inmobiliaria una serie de liquidaciones por el IIVTNU, y ésta, al considerar que no había existido aumento del valor de los terrenos, interpuso los correspondientes recursos en vía económico-administrativa, y después en vía judicial. El Juzgado planteó entonces cuestión de inconstitucionalidad de la norma de valoración objetiva establecida en el art. 107 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004); pero solo en la medida en que grava consecuencias no reales, en contra del principio de capacidad económica (art. 31.1 CE (LA LEY 2500/1978)).
El Constitucional indica que aun cuando se cuestionó en el recurso el artículo 107 LHL en su totalidad, en la medida en que la liquidación impugnada en el proceso a quo deriva de la transmisión onerosa de unos terrenos, deben quedar fuera del objeto del recurso las letras b), c) y d) de su apartado 2.
OBJETO DEL IMPUESTO
Indica la Sala, haciéndose eco de las anteriores sentencias dictadas por la Sala en el contexto de las Normas Forales Vascas, que aunque el objeto del impuesto es el "incremento de valor" que pudieran haber experimentado los terrenos durante un intervalo de tiempo, el gravamen no se anuda necesariamente a la existencia de ese incremento, sino a la mera titularidad del terreno durante un tiempo computable (mínimo 1 año, y 20 años máximo). Por tanto, basta con ser titular de un terreno de naturaleza urbana para que se anude a esta circunstancia un incremento de valor sometido a tributación. La cuantificación se realiza de forma automática, aplicando al valor que tenga ese terreno a efectos del IBI al momento de la transmisión, de un porcentaje fijo por cada año de tenencia, con independencia no sólo del quantum real del mismo, sino de la propia existencia de ese incremento.
Inexistencia de incremento de valor
No obstante, el hecho de que el nacimiento de la obligación se haga depender de la transmisión de un terreno, podría ser una condición necesaria en la configuración del tributo, pero, en modo alguno, puede erigirse en una condición suficiente en un tributo cuyo objeto es el "incremento de valor" de un terreno. Cuando no se ha producido ese incremento de valor del terreno transmitido, la capacidad económica pretendidamente gravada deja de ser potencial para convertirse en irreal o ficticia, violándose con ello el principio de capacidad económica del artículo 31 CE. (LA LEY 2500/1978)
En los preceptos que ahora examina el Tribunal, el tratamiento que otorgan a los supuestos de no incremento o incluso decremento, en el valor de los terrenos de naturaleza urbana, gravan una renta ficticia, pues impone a los sujetos pasivos del impuesto la obligación de soportar la misma carga tributaria que corresponde a las situaciones de incrementos derivados del paso del tiempo; se somete a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capacidad económica, lo que contradice frontalmente el principio de capacidad económica que garantiza el art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)
Esto supone que deben ser declarados inconstitucionales aunque solo en la medida en que no han previsto excluir del tributo las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor.
REDUCCIÓN DEL VALOR CATASTRAL POR LOS AYUNTAMIENTOS
La sentencia indica que no es óbice a la declaración de inconstitucionalidad el hecho de que los ayuntamientos adopten la reducción del valor catastral hasta un 60 por ciento durante los cinco años siguientes a su revisión, o la actualización, incluso a la baja, de los valores catastrales.
Sin embargo, no sólo en aquellos supuestos en los que los Ayuntamientos no hayan previsto aquella reducción no quedaría sanada la situación que se considera inconstitucional, sino que también en aquellos otros en los que eventualmente hubieran podido prever la citada reducción, lo único que se estaría consiguiendo, caso de no estimarse un incremento, sería aminorar su importe, pero no evitarlo, lo que en modo alguno sanaría la vulneración del principio de capacidad económica del art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)
En cuanto a la posibilidad de actualización de los valores catastrales, es cierto que se conseguiría eventualmente una reducción del importe del tributo; el legislador estatal teniendo en cuenta las circunstancias del mercado inmobiliario por la crisis económica introdujo desde el año 2014 la posibilidad de aplicar unos coeficientes de actualización del valor catastral que también sirven para reducir su valor.
Continúa razonando la Sala que aunque no cabe duda de que la actualización de aquel valor, cuando lo sea a la baja, mediante la aplicación del coeficiente previsto en la correspondiente ley de presupuestos generales del Estado (en el caso de que el Ayuntamiento lo haya solicitado a la Dirección General del Catastro), provocará como consecuencia inmediata la reducción de la base imponible (incremento de valor) en el impuesto controvertido, sin embargo, la reducción del incremento imputable al obligado tributario, en el supuesto de no estimarse un incremento, nuevamente solo serviría para minorar su importe, pero no para evitarlo, en abierta contradicción con el principio de capacidad económica del art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)
EL IIVTNU NO ES CONTRARIO A LA CONSTITUCIÓN
Indica el Constitucional que el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual. Sólo lo es en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es, aquellas que no presentan aumento de valor del terreno al momento de la transmisión.
ALCANCE DEL FALLO
Aunque el órgano judicial se ha limitado a poner en duda la constitucionalidad del art. 107 LHL, la sentencia extiende la declaración de inconstitucionalidad y nulidad, por conexión con los arts. 107.1 y 107.2 a) LHL, al art. 110.4 LHL, teniendo en cuenta la íntima relación existente entre este último citado precepto y las reglas de valoración previstas en aquellos.
Por tanto, al estimar la cuestión de inconstitucionalidad, declara que los arts. 107.1 (LA LEY 362/2004), 107.2 a) (LA LEY 362/2004) y 110.4, todos ellos del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004), son inconstitucionales y nulos, pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor.
El Supremo resucita los coeficientes de Hacienda para valorar las viviendas
Permite volver a aplicar un método de comprobación anulado por el TSJ en 2015.
Desde 2005, la Generalitat Valenciana ha pagado 16 millones en costas por reclamaciones de contribuyentes
ARTÍCULO DE "EL MUNDO"
Publicado por: El Mundo, Comunidad Valenciana
- Permite volver a aplicar un método de comprobación anulado por el TSJ en 2015
- Desde 2005, la Generalitat ha pagado 16 millones en costas por reclamaciones de contribuyentes
Comprar o heredar un inmueble conlleva pagar a Hacienda el impuesto de Transmisiones o de Sucesiones que se calcula en función del valor que se fija en la escritura. Sin embargo, la Conselleria de Hacienda, que tiene transferido el cobro de este impuesto, se reserva la potestad de revisar esa cifra para evitar el fraude. Lo hace a través de los tres métodos que se recogen en el artículo 57.1 de la Ley General Tributaria, de ámbito estatal, que están siendo constantemente revisados por los tribunales ante las reclamaciones de los contribuyentes.
Dos sentencias del Tribunal Supremo del pasado 6 de abril resucitan uno de los empleados por la Generalitat Valenciana que fue anulado en 2015 por la Sección Cuarta de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana.
Se trata de la aplicación de un coeficiente al valor catastral para determinar el del inmueble. Ese coeficiente era único para cada municipio de la Comunidad -con alguna particularidad en las grandes ciudades- y se regulaba cada año en una Orden de la Generalitat.
Para el TSJ, la aplicación de ese coeficiente, aunque legal, era «poco idóneo» porque el valor obtenido de la comprobación no era individualizado. Dos pisos en el mismo edificio obtenían la misma valoración sin tener en cuenta, por ejemplo, su estado de conservación.
Esta sentencia que anula la Orden de 2013 y uno posterior que anulaba también la de 2014 provocaron una cascada de reclamaciones. «Los contribuyentes que sufrieron una revisión aplicándole los coeficientes reclamaban y podían ganar los procedimientos sin esfuerzo», explica José María Salcedo, de Ático Jurídico.
«Pasamos de las revisiones masivas que se hicieron desde 2013 a los allanamientos de la Abogacía de la Generalitat a las reclamaciones para evitar el pago de costas», añade.
Ahora el Tribunal Supremo acaba de sentenciar la validez de este método, que se aplicó ante la suspensión en 2013 también por parte del TSJ basado en el dictamen de perito que Hacienda venía aplicando. Resucita la aplicación del coeficiente sin entrar a valorar si su aplicación otorga o no el valor real del inmueble, sino basándose en que es un método recogido en la Ley y, por tanto, válido. Una sentencia similar sirvió a Andalucía para mantener esta vía de comprobación desde hace años.
Esto supone que la Conselleria de Hacienda podrá volver a fijar este método de comprobación, con alguna modificación, en la orden que ya prepara para 2017. Eso sí, aunque la aplicación de coeficientes queda validada, el Supremo cuestiona su utilización retroactiva, algo que hizo la Generalitat con las comprobaciones de 2013. En la orden de ese año, publicada en diciembre, recogía que este método se aplicaría a la revisión de valores desde el 1 de enero, lo que según el Tribunal vulnera la LeyTributaria.
La sentencia del Supremo supone un revés a los planteamientos del TSJ, que llevaba dos décadas tumbando los métodos aplicados por el Gobierno valenciano, pero también para las reclamaciones de los contribuyentes. «Seguirá habiéndolas, pero ahora la prueba pericial, en vía de recurso, y su coste tendrá que ser asumido por los propietarios», aclara Salcedo.
Las 12.800 reclamaciones por comprobaciones rebatidas en los tribunales le han supuesto a la Generalitat Valenciana un gasto de 16 millones de euros en costas procesales en 10 años. De ahí que la Abogacía, desde la sentencia de 2015, recomendara allanarse en la mayor parte de los 18.000 procesos que aún tenían pendientes en 2016 y que supondrían un gastos de 1.000 euros por cada uno.
LA NUEVA ORDEN AJUSTARÁ LOS VALORES
La sentencia del Supremo pone fin a la controversia entre Hacienda y el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, que lleva años anulando los métodos de valoración de inmuebles utilizados por el Gobierno valenciano. La Administración ya conoce el acuerdo del Supremo y está en proceso de valorar cómo adecuar la Orden de 2017 a este nuevo escenario que se abrió el pasado 6 de abril. Desde la entrada del nuevo gobierno en 2015, las comprobaciones realizadas por la Conselleria de Hacienda se han reducido a aquellas que, tras aplicar al valor catastral un coeficiente de manera interna, otorgaba unos resultados muy dispares a los declarados por los contribuyentes. Entonces se realizaba el informe pericial que avalaba la reclamación, algo que complicaba los trámites a la Administración. Por tanto, no se descarta que se vuelva al sistema que ahora valida el Supremo a partir de este año, más ágil para Hacienda porque permite generalizar casi de forma automática las revisiones. Eso sí, pretende introducir modificaciones. La intención de Gobierno valenciano es intentar invidualizar las valoraciones con un catálogo más amplio de coeficientes aplicables, aumentando en más de una decena los municipios donde se fijarán por código postal. De esta manera, pretenden afinar en las valoraciones para que sean más justas.