L'EDITORIAL
Relación de municipios con actualización de los valores catastrales para el año 2018.
Orden HFP/885/2017, de 19 de septiembre
Orden HFP/885/2017, de 19 de septiembre, por la que se establece la relación de municipios a los que resultarán de aplicación los coeficientes de actualización de los valores catastrales que establezca la Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2018.
http://www.boe.es/boe/dias/2017/09/21/pdfs/BOE-A-2017-10740.pdf
Llei de territori: avantprojecte de Llei
Es prepara la nova Llei de Territori de Catalunya. En aquest moment, podeu consultar el document comprensiu.
Us agraïrem que ens feu arribar les vostres reflexions.
Font: www.territori.gencat.cat
L’avantprojecte de Llei de territori té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat.
La nova norma representauna reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial, ivol facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions.
Els objectius principals d’aquesta lleisón adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats. Quant al model de desenvolupament urbà, prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió. Té també una clara voluntat d’establir les basesper fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge. Pretén també garantir l’eficiència i la competitivitat territorial a través de l’impuls de fórmules de governança supramunicipal. Així mateix vol concretar en la pràctica de l’ordenació territorial i de l’urbanisme els principis derivats de la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern. La variable de paisatges és potenciada en aquesta llei de forma transversal en el conjunt d’instruments de planificació i s’integra la seva perspectiva tant en el sistema d’espais oberts com en els assentaments.
Contacte: llei_territori.tes@gencat.cat
CATALUNYA - NOVA LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i (...)
Publicada avui al DOGC la Llei 5/2017, del 28 de març* , l’article 192 de la qual preveu la possibilitat de pròrroga o rehabilitació fins al 31 de desembre de 2018 per les llicències d’obres paralitzades per la crisi
Publicada avui al DOGC la Llei 5/2017, del 28 de març* , l’article 192 de la qual preveu la possibilitat de pròrroga o rehabilitació fins al 31 de desembre de 2018 per les llicències d’obres paralitzades per la crisi:.
Text de l’article :
Article 192. Modificació de la Llei 3/2012 amb relació a la pròrroga de llicències d'obra atorgades a l'empara de normativa prèvia
Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que resta redactat de la manera següent:
«3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d'obres a les quals fan referència els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2018.»
La Llei també modifica determinats articles de la Llei d’Urbanisme. Informarem amb més detall properament.
*Llei 5/2017 del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni
Agraïm la diligència de l'Assessoria Jurídica del COAC en la comunicació de novetats legals a les Agrupacions.
BIBLIOTECA D'ARTICLES - La anulación de los planes urbanísticos por causas sobrevenidas y externas
Las Sentencias por las que se anula el plan general de un municipio son cada vez más numerosas. Pese a tratarse de una disposición sujeta a un alto grado de control de legalidad, su fragilidad es alta y, además, los efectos de su derrumbe son notables...
Un article de:
JOSÉ FRANCISCO FERNÁNDEZ GARCÍA
Profesor titular de derecho administrativo. Universidad de oviedo. Director Jurídico Municipal
Revista española de Derecho Administrativo
Dades de publicació:
2016
Núm. 181 (Octubre-Diciembre 2016)
Jurisprudencia
4. La anulación de los planes urbanísticos por causas sobrevenidas y externas (JOSÉ FRANCISCO FERNÁNDEZ GARCÍA)
ISSN 0210-8461
Revista española de Derecho Administrativo 181
Octubre - Diciembre 2016
Aprovació definitiva del Pla d’establiments turístics de Barcelona
El dia 6 de març es va publicar al BOP de Barcelona l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'us turístic a la ciutat de Barcelona.
El 6 de març s'ha publicat al BOPB l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT).
El Pla afecta als usos d’allotjament turístic (hotels, hotels-apartament, hostals, pensions, apartaments turístics), habitatges d’ús turístic, albergs de joventut i residències d’estudiants universitaris o no, públiques o privades. Contempla el manteniment per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un Cens actualitzat d’aquest tipus d’establiments, que es pot trobar al web municipal.
El PEUAT deroga expressament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic a Barcelona, aprovat l'1 d'abril del 2016. També deroga les determinacions dels diferents plans especials i plans d’usos d’establiments de concurrència pública aprovats amb anterioritat en tot allò que regulen les activitats objecte del PEUAT, si bé segueixen sent d’aplicació en tot el que són condicions generals dels establiments, així com pel que fa a la compatibilitat amb altres tipus d’establiments o activitats.
A més a més, el PEUAT conté una disposició específicament destinada als habitatges turístics de Ciutat Vella, així com al sector de l’Estació de Sants.
Consulta el resum elaborat pel Servei de Suport Jurídic del COAC aquí.
Consulta el BOPB del 6 de març del 2017 aquí.
RESOLUCIÓ JUS/167/2017, referent als habitatges d'ús turístic i comunitats de propietaris
Contra la qualificació de la registradora de la propietat que suspèn la inscripció d'una escriptura de modificació d'estatuts de propietat horitzontal en la qual s'estableix la prohibició de destinar cap habitatge a ús turístic
RESOLUCIÓ JUS/167/2017, de 6 de febrer, dictada en el recurs governatiu interposat per la C. de P. de l’Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació que suspèn la inscripció d’una escriptura de modificació d’estatuts de propietat horitzontal en la qual s’estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l’edifici a l’activitat d’habitatge d’ús turístic, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona.
Es dicta recurs governatiu interposat per la C. de P. de l'Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona que suspèn la inscripció d'una escriptura de modificació d'estatuts de propietat horitzontal en la qual s'estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l'edifici a l'activitat d'habitatge d'ús turístic.
El tema dels habitatges turístics és font de discrepàncies entre els veïns de les finques a les quals s’hi ubiquen.
Per això pot resultar-vos interessant la RESOLUCIÓ JUS/167/2017, de 6 de febrer, dictada en el recurs governatiu interposat per la C. de P. de l’Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació que suspèn la inscripció d’una escriptura de modificació d’estatuts de propietat horitzontal en la qual s’estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l’edifici a l’activitat d’habitatge d’ús turístic, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona; que ve a establir la doctrina que una comunitat de propietaris pot prohibir que els pisos s’hi destinin a ús d’habitatge turístic, sempre que es respecti que els propietaris dissidents que ja vinguessin destinant llurs habitatges a aquesta finalitat, puguin continuar així (legalment, es clar), fins que el pis passi a un altre propietari.
Llegir text complet:
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7308/1587370.pdf
El Supremo anula el Plan General de Ordenación Urbana de Santander
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de ARCA, en concreto el relativo a la insuficiencia de recursos hídricos suficientes para la población
martes, 15 de noviembre de 2016
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de Asociación para la Defensa de los Recursos Naturales
Autor: Comunicación Poder Judicial
La Sala III del Tribunal Supremo ha anulado el Plan General de Ordenación Urbana de Santander aprobado el 17 de septiembre de 2010 por la Comisión Regional de Ordenación del Territorio y Urbanismo, al estimar un recurso de la Asociación para la Defensa de los Recursos Naturales (ARCA).
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de ARCA, en concreto el relativo a la insuficiencia de recursos hídricos suficientes para la población sin la utilización del denominado Bitrasvase (Proyecto de Abastecimiento de Aguas a Santander), que fue anulado a su vez por sentencia del Supremo de 18 de diciembre de 2013. El Supremo entiende que el resto de argumentaciones del Tribunal Superior de Justicia de Cantabria en este proceso, que avaló el PGOU, eran acertadas, pero que en el citado aspecto de los recursos hídricos no lo es.
El Supremo discrepa de la consideración que el TSJ cántabro “realiza, con una indebida extralimitación, en el sentido de entender que la razón de decidir de la sentencia del TS de 18 de diciembre de 2013 -según se dice, motivación de la evaluación de impacto ambiental del proyecto de Bitrasvase- “es susceptible de ser subsanada y corregida, sin considerarlo una mera formalidad”. Obvio es que será en la ejecución de aquella sentencia, el órgano competente de su ejecución -a la sazón, la Sala de la Audiencia Nacional- el que tendrá, en su caso, que pronunciarse sobre la ejecución de la STS de 18 de septiembre de 2013”.
“Más, con independencia de ello -añade el alto tribunal-, lo cierto es -aunque por una circunstancia “externa” al PGOU- que éste debe de ser anulado, así como la Resolución aprobatoria del mismo. Anulados el proyecto y la obra del Bitrasvase por el Tribunal Supremo, la existencia de recursos hídricos para la ciudad de Santander queda en entredicho, y, su suficiencia, en modo alguno acreditada, con vulneración del artículo 25.4 del TRLA (Texto refundido de la Ley de Aguas).
No sirve la voluntariosa argumentación de la Sala de instancia, desde un lógico planteamiento estrictamente procesal, con fundamento de que la nulidad jurisdiccional del Bitrasvase es una cuestión nueva no planteada en el momento procesal oportuno de la demanda, pues, la insuficiencia de los recursos hídricos, como la misma Sala reconoce, siempre fue esgrimida por la recurrente, bien desde la perspectiva de la insuficiencia, bien desde la perspectiva de la afectación a los LICs de los que procede el agua”.
Por ello, el Supremo estima este concreto motivo, “porque la cuestión -sin duda- planteada, y, en concreto, la suficiencia de los recursos hídricos, ha sido una cuestión suficientemente debatida, y su insuficiencia, como consecuencia de un previo pronunciamiento jurisdiccional -que en modo alguno puede ser obviado-, claramente acreditada; incluso, como la sentencia reconoce, las partes tuvieron la oportunidad de pronunciarse sobre la incidencia del pronunciamiento jurisdiccional de referencia por cuanto el mismo afectaba a la nulidad de pleno derecho de un proyecto y una obra, directamente vinculada el tema de fondo debatido en el recurso contencioso administrativo relativo a la suficiencia de los recursos hídricos de Santander”.
BIBLIOTECA D'ARTICLES- Novedades en la identificación de fincas tras la reforma de la Ley Hipotecaria y del Catastro inmobiliario por la Ley 13/2015 de 14 de junio
En este artículo se analizan las novedades introducidas por la Ley 13/2015 en el ámbito de la identificación de fincas , la nueva situación en que queda la coordinación Catastro-Registro, para finalizar, con un estudio sobre el nuevo expediente para la inscripción en el Registro de la Propiedad de la representación gráfica georreferenciada y su coordinación con el catastro regulado en el Art. 199 de la Ley Hipotecaria.
Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente
ISSN 1139-4978, núm. 303, Madrid, enero-febrero (2016), págs. 139-167
Autor:
FERNANDO ACEDO-RICO HENNING
Registrador de la Propiedad
Doctor en Derecho
RESUMEN
El jueves 25 de junio de 2015 se publica en el B.O.E. Núm. 151 la Ley 13/2015 de 24 de junio, de Reforma de la Ley Hipotecaria aprobada por Decreto de 8 de febrero de 1946 y del texto refundido de la Ley de Catastro Inmobiliario, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2004 de 5 de marzo en cuyo Preámbulo se reconocen los sucesivos intentos frustrados de coordinación entre el Registro de la Propiedad y el Catastro y se apela nuevamente a la deseable e inaplazable coordinación entre ambas instituciones, para una mejor identificación de los inmuebles y una más adecuada prestación de servicios a ciudadanos y Administraciones, más allá de la actual situación de remisión de datos de relevancia por el Registro de la Propiedad al catastro, incrementando así la seguridad jurídica en el tráfico inmobiliario y simplificando la
tramitación administrativa. En este artículo se analizan las novedades introducidas por la citada Ley 13/2015 en el ámbito de la identificación de fincas —Código Registral Único, representación gráfica georreferenciada— la nueva situación en que queda la coordinación Catastro-Registro, para finalizar, con un estudio sobre el nuevo expediente para la inscripción en el Registro de la Propiedad de la representación gráfica georreferenciada y su coordinación con el catastro regulado en el Art. 199 de la Ley Hipotecaria.
Palabras clave: Registro de la Propiedad, Catastro, Finca registral, Finca
Catastral, Representación Gráfica Georreferenciada.
BIBLIOTECA D'ARTICLES. ¿Vale de algo la prueba pericial en la jurisdicción contenciosoadministrativa?
Un artículo que trata de analizar, desde un punto de vista eminentemente práctico, la funcionalidad de este medio de prueba en una jurisdicción llamada a dirimir sobre materias muy especializadas, cada vez más técnicas.
Publicat a: Actualidad Administrativa nº 6, junio 2016, Nº 6, 1 de jun. de 2016, Editorial LA LEY
Redactado por: Belén Triana Reyes, Abogado del Estado
Resumen: El objeto de estas líneas es reflexionar sobre la utilidad de la prueba pericial en la jurisdicción contencioso-administrativa. No se trata de exponer la regulación positiva de la prueba, ni las numerosas dudas que ha suscitado la aplicación supletoria a la misma de la Ley de Enjuiciamiento Civil. Se trata de analizar, desde un punto de vista eminentemente práctico, la funcionalidad de este medio de prueba en una jurisdicción llamada a dirimir sobre materias muy especializadas, cada vez más técnicas.
Dues sentències d'inconstitucionalitat: sobre la Llei del Sòl i la Llei de Costes
S'adjunten textos de les sentències i notes de premsa
1. Sentència de 22.10.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat de de l'art. 25.2.a del Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que va aprovar el Text Refós de la Llei del Sòl, perquè la compensació que fixa per als propietaris de sòl rural subjecte a primera urbanització no guarda equilibri amb el valor real del ben expropiat.
2. Sentència de 5.11.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat: l'art. 1.39, quan introdueix un nou apartat 5 en la disposició transitòria 1ª de la Llei 22/1988; la disposició addicional 4ª, apartats 1, 2 i 4; i la disposició addicional 9ª.2º de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes Declarar que la disposició addicional 7ª i, per connexió, l'annex, no són inconstitucionals sempre que s'interpretin en els termes establerts en el fonament jurídic 14.
Aprobado el texto refundido de la ley de suelo y rehabilitación urbana
El Consejo de Ministros ha aprobado el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, que incluye los contenidos de la Ley de Suelo de 2008 y los referidos al ámbito de la rehabilitación, regeneración y renovación urbanas procedentes de la Ley 8/2013.
Divendres, 30 d'octubre de 2015
El Consejo de Ministros ha aprobado el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, que entrará en vigor el 31 de octubre y que incluye los contenidos de la Ley de Suelo de 2008 y los referidos al ámbito de la rehabilitación, regeneración y renovación urbanas procedentes de la Ley 8/2013.
Esta Ley constituye un paso más en el cambio de modelo en la política de vivienda impulsado desde el Ministerio de Fomento con la finalidad de equilibrar la nueva construcción con la rehabilitación, impulsar la eficiencia energética en el parque edificado español, así como eliminar trabas y flexibilizar el sistema.
Impulso a un subsector de alto potencial
El texto refundido permitirá impulsar un subsector de la economía española que tiene un alto potencial y, sin embargo, una escasa entidad si se compara con la media de los países europeos.
No obstante, las reformas normativas abordadas, junto con el nuevo sistema de ayudas puesto ya en marcha con las Comunidades Autónomas en aplicación del Plan 2013-2016, han comenzado a dar sus frutos.
Así, el número de licencias de viviendas para rehabilitación está creciendo al 28,8 por 100 anual y la inversión en rehabilitación en los últimos doce meses aumentó un 22,6 por 100, según los datos de visados de dirección de obra al mes de julio. Alcanzó la cifra de 2.568,8 millones de euros en los últimos doce meses.
Simplificación de normativa
La nueva norma estatal, al sistematizar en un solo texto legal la legislación del Estado que afecta directamente a la legislación urbanística de las Comunidades Autónomas y al quehacer cotidiano en esta materia de los Ayuntamientos, no sólo simplifica la normativa en materia de urbanismo sino que aporta claridad y certidumbre a los operadores jurídicos.
El Consejo de Estado ha refrendado, con un Dictamen ampliamente favorable, la intensa labor armonizadora que encierra el texto refundido sobre dos leyes muy diferentes, en tiempo y también en objetivos.
La nueva norma se enmarca dentro de la Estrategia Española de Rehabilitación, que recientemente ha sido valorada por la Comisión Europea como mejor de la Unión Europea, junto con los incentivos económicos del Plan Estatal 2013-2016 de fomento del alquiler y la rehabilitación (2.311 millones de euros) y los fondos FEDER 2014-2020 de Desarrollo Urbano Sostenible e Integrado (1.500 millones de euros).
El Proyecto de Ley de Carreteras modifica la “Ley de Suelo”
El Proyecto de Ley de carreteras modifica de forma importante la Ley del Suelo.
Por Pere González Nebreda
Por Pere González Nebreda. Arquitecto DALF. Presidente de la UAPFE
La Disposición final tercera del Proyecto de Ley de Carreteras modifica la “Ley de Suelo”
Propone utilizar para la capitalización de las rentas del suelo no urbanizable la rentabilidad de las obligaciones del Estado a 30 años.
El cambio es importante.
Personalmente, creo que el mecanismo actual de valoración del suelo rural es inadecuado. La utilización de tasas que dependen del mercado financiero le otorga una gran volatilidad. En estos momentos en que las tasas libres de riesgo son muy bajas, los valores del suelo no urbanizable calculados con la metodología del RVLS proporcionan resultados muy por encima de los valores de mercado.
La Sentencia del Tribunal constitucional del 11 de setiembre de 2014, por la que se declaraba nula la limitación a 2 del factor de localización, no ha hecho más que agravar el problema y aumentar la distancia entre la realidad y los resultados que se obtienen, especialmente en las proximidades de las grandes ciudades.
El tema requiere una reflexión sobre la volatilidad de las normas técnicas que los peritos debemos utilizar, y el alejamiento de la realidad material de los cálculos que nos vemos obligados a realizar.
La propuesta de modificación de la Ley de Suelo puede ser una oportunidad para propuestas técnicas más racionales.
El tema merece un debate. Se aceptan sugerencias.
Inicio del trámite de audiencia del Texto Refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación
Los miembros que deseen formar parte del grupo de trabajo de la AAEPFC pueden ofrecer su colaboración
El Ministerio de Fomento, a través de la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo ha remitido hoy, 27 de marzo de 2015, al CSCAE, en trámite de audiencia por quince días, el “Texto Refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación”, en cumplimiento del mandato establecido por el art. Uno, h) de la Ley 20/2014, de 29 de octubre, por el que se delegó en el Gobierno la potestad de dictar diversos textos refundidos.
La AAEPFC aportará sus comentarios al texto que redactará el CoAC y que se cerrará el día 9 de abril.
Los miembros que deseen formar parte del grupo de trabajo de la AAEPFC pueden ofrecer su colaboración rellenando este formulario:
Las aportaciones de la AAEPFC deben estar redactadas el 8 de abril como fecha máxima.
.
Ordre sobre els requisits mínims dels informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria per l’ATC
Dijous dia 15 de gener va sortir publicada al DOGC l’Ordre sobre els requisits mínims que han de tenir els informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria pels impostos gestionats per l’ATC
Dijous dia 15 de gener va sortir publicada al DOGC l’Ordre sobre els requisits mínims que han de tenir els informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria pels impostos gestionats per l’ATC, i és d'aplicació des de divendres 16.
Aquesta Ordre venia anunciada a la Instrucció de comprovació de valors dels béns immobles en els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i sobre successions i donacions, per a l'any 2015, tal com us informàvem aquí
El dia 2 de febrer, en el context dels monogràfics, rebrem la sra. Rosario Lombardo, cap del Servei de valoracions de béns immobles de l'Agència Tributària de Catalunya, que ens comentarà aquesta nova ordre i parlarà també de forma general dels impostos sobre els immobles, els supòsits que donen lloc a les taxacions pericials contradictòries, i la gestió del procediment: terminis, intervencions pericials, honoraris...
Inscriviu-vos-hi aquí
EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA LA LLEI D'ACCESSIBILITAT
El Parlament ha aprovat per unanimitat el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat.
La llei d’accessibilitat actualitza, simplifica i integra el marc legal de l’accessibilitat, i ho fa tot respectant i desenvolupant les condicions bàsiques establertes per la legislació bàsica estatal i les directrius internacionals en la matèria i amb la finalitat de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb qualsevol mena de discapacitat física, sensorial o intel·lectual o amb qualsevol altre tipus de diversitat funcional i construir, així, una societat inclusiva i accessible.
Amb aquest objectiu, estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació permetin l’autonomia i la igualtat d’oportunitats i garanteixin la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn i regula l’adopció de mesures de promoció de la utilització de productes de suport que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
15 octubre 2014
El Parlament aprova per unanimitat la Llei d'accessibilitat
La norma obliga el Govern a destinar pressupost a suprimir barreres i estableix infraccions amb multes de fins a 300.000 euros
El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat. Tots els grups parlamentaris han celebrat que es destini una part de la partida pressupostària per a suprimir barreres arquitectòniques i per establir infraccions. El text final, que es va començar a debatre al juliol de 2013, ha arribat al ple amb 201 esmenes que actualitzen i modifiquen la llei anterior. Un altre dels punts que els partits han celebrat ha sigut el canvi de nomenclatura de "discapacitat" per "diversitat funcional".
La diputada del PSC Núria Seguí ha lamentat que quan la llei va arribar al Parlament "tenia moltes paraules però poc compromisos" però ha celebrat que votar-la significa "no quedar-nos com estàvem, que no és el que ens pertoca". Seguí ha accentuat, finalment, que el grup socialista votaria un 'sí', "però un sí crític", referint-se a la manca de compromís econòmic per part del Govern. D'altra banda, el diputat del PPC Rafael López ha considerat que és "una llei molt esperada" i que Catalunya va ser "pionera" l'any 1991 en una llei d'accessibilitat, però que "allí ens vam quedar". Rafael López ha dit que des del seu partit no volen posar cap pal a la roda, i que esperen que la llei "no només s'aprovi, sinó que també es compleixi".
Laura Massana, diputada del grup parlamentari ICV-EUiA, ha sigut la primera en esmentar el canvi del concepte de "discapacitat" per "diversitat funcional". Massana ha volgut accentuar aquesta modificació, fixat al preàmbul del projecte de llei, perquè creu que cal "modificar la llei i no les persones". Segons la diputada ecosocialista, aquesta llei actualitza les normatives que hi ha hagut fins ara.
El diputat de C's José Maria Espejo Saavedra ha expressat que no és només per a les persones amb diversitat funcional, sinó que tothom és beneficiari d'aquesta llei perquè la reformulació aporta "un disseny per a tots". Espejo ha celebrat que la Generalitat destini partides pressupostàries per a aquest fi, tot i que ha deixat caure que des del partit del govern no s'estigui "colant" aquest projecte de llei per replantejar la llei de serveis socials. Per la seva part, el diputat de la CUP David Fernàndez ha indicat que "és un dia important" ja que és "una llei per a tota la societat, molt més inclusiva, justa i solidària". Tot i això, Fernàndez ha reivindicat que des del seu grup voldrien "una llei molt més rupturista a l'alçada del segle XXI, sense cap ambigüitat i sense conceptes caducs".
El diputat d'ERC Pere Bosch ha assenyalat que estan satisfets amb el projecte de llei encara que creu que "la gran responsabilitat és del Govern". Al igual que C's, Bosch ha considerat que amb aquesta norma tothom és "potencial destinatari". "No és definitiva, però ens situa en la bona direcció", ha celebrat el diputat republicà. Per últim, la diputada de CiU al Parlament, Anna Figueras ha expressat estar "satisfeta" amb la votació de la llei que, diu Figueras, "s'ha aprovat amb uns grans matissos de 'sí': el 'sí crític', el 'sí crític preventiu, proactiu i agut', el 'si progressa adequadament' i el 'sí convençut'". La diputada Anna Figueras no ha estat desencaminada, doncs finalment l'aprovació de la llei d'accessibilitat ha estat per unanimitat dels grups parlamentaris de l'hemicicle.
Simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
S'anuncia un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015
17-10-2014 10.49
La Generalitat impulsa a Girona un pla pilot per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
· El projecte Gi1, Gestió d’Informes Unificada, permet als ajuntaments unificar en una sola sol·licitud la petició d’informes que ara havien de tramitar a fins a 27 organismes diferents
· Tots els municipis gironins ja es poden incorporar a aquesta prova pilot i l’objectiu és fer-la extensiva durant el 2015 al conjunt d’ajuntaments catalans
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, han presentat avui a Girona un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015. L’objectiu fonamental és facilitar la feina als ens locals, integrant tota l’actuació dels diferents departaments de la Generalitat en la fase d’emissió d’informes i impulsant la tramitació electrònica.
Durant la tramitació ordinària de vàries figures de planejament urbanístic, després de la seva aprovació inicial, els ens locals han de sol·licitar informes a diversos departaments de la Generalitat i també als seus organismes adscrits. Fins ara, l’ajuntament ha d’efectuar diverses còpies en paper de la documentació del pla i enviar-les individualment a cada organisme del Govern català que n’haurà d’emetre informe per raó de les seves competències. Al seu torn, cada organisme gestiona la petició i envia la resposta també individualment a l’ens local. S’han comptabilitzat fins a 27 organismes de la Generalitat que poden arribar a emetre informes.
L’anomenat projecte Gi1 se centra en aquells informes que s’han de demanar per a la modificació i revisió de planejament general i derivat. A partir d’ara, en aquests casos, els ajuntaments només hauran de presentar una única sol·licitud d’informes que ja es dirigirà a tots els organismes implicats i no hauran d’aportar cap còpia de la documentació, ni en paper ni en CD.
La petició d’informes es tramitarà a través d’una plataforma electrònica, on l’ajuntament interessat dipositarà la informació tècnica necessària perquè els diversos organismes hi puguin accedir. Una unitat administrativa, formada amb recursos de diferents departaments, s’encarregarà de gestionar la petició d’informes i controlar els terminis de resposta.
Es tracta d’un nou esforç per incrementar la proximitat en la presa de decisions, la simplicitat en la relació entres les administracions i la innovació en els processos. Amb aquesta millora en el funcionament administratiu, s’elimina la documentació en paper i l’elevat cost de les còpies, el cost de la gestió de l’arxiu de documentació, de les trameses d’expedients entre administracions i es guanya en rapidesa en la tramitació. Així mateix, el fet de funcionar mitjançant una plataforma on-line permet que tots els actors implicats puguin estar informats de l’evolució de l’expedient.
Tots els ajuntaments, el 2015
El projecte Gi1 es desenvoluparà en diverses fases: durant la primera, que és aquest pilot que s’ha posat en marxa, ja s’hi poden incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Girona. En aquests moments ja han començat a aplicar el nou model els municipis de Begur, Castelló d’Empúries, Madremanya, Port de la Selva, Santa Pau, Torroella de Montgrí, Ullà, Vilabertran i Vilademuls. La Gestió d’Informes Unificada s’estendrà al conjunt d’ens locals catalans durant el 2015.
En qualsevol cas, l’objectiu de la Generalitat és fer extensiva aquesta experiència d’administració electrònica a altres procediments que també requereixin de l’aportació d’informes de diversos organismes.
La prova pilot que ara s’impulsa té el seu origen en un projecte de millora per a la tramitació d’informes de planejament urbanístic que el Departament de TES va desenvolupar l’any 2010. En aquell moment, el pas endavant va consistir en què els ens locals només havien de presentar una única sol·licitud per a la petició d’informes, tot i que només adreçada als organismes del Departament de TES, i una sola còpia de la documentació del projecte, encara presencialment.
La Generalitat ha triat la demarcació gironina per dur a terme el pla pilot atès que ja s’hi desenvolupa un model pioner de racionalització en l’organització del sector públic. En el marc d’aquest model s’han desenvolupat, entre d’altres, projectes com l’Oficina Integrada d’Atenció Ciutadana, que atén tràmits de tots els departaments, la gestió unificada del parc mòbil i un projecte d’estalvi i eficiència en lloguers d’edificis i en despeses de funcionament.
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS (incluye enlace a texto íntegro)
10 de octubre de 2014.
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
Font: http://www.lamoncloa.gob.es
10 de octubre de 2014
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS
- Incrementa la seguridad jurídica de los actores sobre el litoral y fortalece los mecanismos de protección de las costas españolas, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo
- El Reglamento incorpora, por primera vez en la legislación sobre costas, los efectos del cambio climático, por lo que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una estrategia para la adaptación de la costa a sus efectos
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
El Reglamento logra el equilibrio entre un alto nivel de protección ambiental, refortaleciendo los mecanismos de protección, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, y una actividad respetuosa con el medio ambiente compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo.
Primera estrategia sobre el cambio climático en el litoral
El Reglamento recoge las previsiones de la Ley de 2013 respecto a los efectos del cambio climático en el litoral. La Ley de 1988 y el Reglamento de 1989 no contenían la menor previsión. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una Estrategia para la Adaptación de la costa al cambio climático, que en la actualidad está en fase de evaluación ambiental estratégica. Se presentará antes del fin de la Legislatura y se coordinará con las Comunidades Autónomas.
El Reglamento prevé la posibilidad de declarar en regresión ciertos tramos de costa, en los que se restringirán las ocupaciones, concretando los criterios técnicos para determinarlos. Por su parte, para los concesionarios de ocupaciones en la costa se prevé la obligación de adoptar medidas de adaptación a los efectos del cambio climático.
Constancia registral de lo que es dominio público
El Reglamento introduce importantes novedades en la tramitación de los procedimientos de deslinde, con el fin de sea obligatorio su registro, y la adecuada coordinación entre Costas, Registro de la Propiedad y Catastros. Sólo con esta coordinación se logrará la seguridad jurídica con la que han de contar los interesados, españoles y extranjeros, a la hora de conocer si los bienes forman parte del dominio público marítimo terrestre.
Se trata, con todas estas medidas, de que nadie pueda comprar una vivienda u otros bienes en la costa y descubrir después que no le pertenecen porque son de uso público.
Prohibición de edificar en la costa
Entre los principios que caracterizan esta norma destacan la prohibición de nuevas edificaciones y construcciones en la costa, así como de las obras que supongan cualquier aumento de volumen, altura o superficie de las edificaciones existentes y la exigencia de eficiencia energética y de ahorro de agua en las obras que se autoricen en los edificios en la costa.
Además, el Reglamento exige un informe ambiental autonómico para autorizar la prórroga de concesiones de actividades potencialmente contaminantes que recoge la Ley.
Máxima protección de los tramos naturales de las playas
La norma diferencia entre los tramos urbanos y naturales de las playas, y se otorga un mayor nivel de protección ambiental a los tramos naturales. El Reglamento desarrolla esta diferenciación legal y concreta el régimen de ocupación y de uso de ambos tramos, restringiendo las ocupaciones en los tramos naturales de las playas, mientras que en los urbanos se garantiza una adecuada prestación de servicios siempre que sea compatible con su uso común. En todo caso, se garantiza el uso público de las playas, de cualquier clase, por todos los ciudadanos.
En cuanto a los eventos en las playas, el Reglamento concreta los requisitos, límites y condiciones en los que son posibles, garantizando su conservación y entendiendo, además, que esas ocupaciones se restringen a los tramos urbanos. Así, sólo se admiten los eventos de interés general y repercusión turística si se garantiza una completa conservación medioambiental de la playa, para lo que se exige la prestación de las debidas garantías económicas.
Criterios claros para otorgar concesiones
En cuanto a las concesiones, la novedad a destacar es el plazo máximo por el que pueden ser otorgadas, dentro del límite de 75 años establecido en la citada Ley de 2013 de 29 de mayo, y se regulan tres supuestos distintos con máximos de 75, 50 y 30 años. Para la determinación de los plazos se recogen los criterios a tener en cuenta como son la adecuación al medio de la instalación, el grado de interés que represente para el dominio público marítimo-terrestre o sus usuarios, su ubicación en ribera del mar o fuera de la misma y el contenido del estudio económico-financiero o, en su defecto, el volumen de la inversión a amortizar.
Se abre la posibilidad de prorrogar estas concesiones por un plazo de hasta 75 años (en el caso de las autorizaciones de hasta cuatro años), con el requisito de que se acredite su sostenibilidad ambiental, y se permite la transmisión de los derechos de las concesiones, previa autorización. Al respecto, se recoge la posibilidad de trasmitir las concesiones inter vivos, siempre que la Administración reconozca el cumplimiento por parte del adquiriente de las condiciones establecidas en la concesión.
Mejorar la realidad económica y social de las costas españolas
La Ley de Costas aporta soluciones a más de quinientos mil ciudadanos que se vieron afectados por la anterior normativa de 1988 y se prevé que puede facilitar la generación de cerca de 150.000 empleos directos y unos dos mil millones de euros relacionados con la actividad económica en la costa.
La clarificación sobre los criterios para el establecimiento de actividades en la costa que establece el Reglamento, bajo estrictos estándares ambientales de protección de nuestra costa, puede asegurar la situación a unos mil hoteles ya existentes de forma legal, que ahora podrán prolongar los negocios y hacer reformas para modernizarse y ganar calidad, siempre que no aumenten su tamaño y mejoren su eficiencia ambiental. Esto servirá para proteger los más de ochenta mil empleos que generan.
Asimismo, se ordena definitivamente la situación de unos tres mil chiringuitos, que suponen unos cincuenta mil empleos directos, y se garantiza la actividad de más de 1.600 empresas e industrias que estaban destinadas a desaparecer a partir del año 2018, con lo que se evita la destrucción de miles de empleos en toda España.
Igualmente, se da seguridad jurídica a trece mil viviendas que se construyeron en su día legalmente en nuestra costa. Todas ellas podrán prorrogar sus concesiones. Además, se aporta más seguridad a los chiringuitos y otros establecimientos en cuanto a plazos y condiciones de la concesión, exigiéndoles, asimismo, más en términos de ordenación y cuidado de las playas.
Més notícies relacionades:
- El Mundo: El gobierno aprueba una norma antialgarrobico para la Ley de Costas
- Ambientum: Se aprueba el Reglamento General de la Ley de Costas
- Civil Mercantil: Aprobado el Reglamento General de la Ley de Costas