LA MEDIACIÓ EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA I L’URBANISME JA ÉS UNA REALITAT!
Un article de Joan Boada, arquitecte i mediador professional
Joan Boada, arquitecte i mediador professional
27 de juliol de 2015
EL Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ja té la 1ª promoció d’Arquitectes que han obtingut la Diplomatura en Mediació en l’àmbit de l’Arquitectura i l’Urbanisme de la Universitat Pompeu Fabra.
No és una formació fàcil d’assimilar pels arquitectes, i especialment pels Arquitectes Perits, que estem acostumats a buscar sota les pedres, si fa falta, les causes i les solucions de les coses que se’ns plantegen.
El mediador, i per tant també l’Arquitecte Mediador, no ha d’opinar ni aportar solucions; ha de limitar-se, que no és poc, a reconduir i facilitar el diàleg, fer aflorar els interessos de les parts i facilitar que oblidin els seus posicionaments enfrontats, observant en tot moment que les parts estiguin verdaderament disposades a trobar acords.
La tasca de la persona mediadora està centrada en el conflicte, terreny gens desconegut pels arquitectes. Només cal assimilar el canvi de rol i aprendre a moure’s en aquest nou àmbit.
Així doncs, els arquitectes ja podem mediar oficialment en conflictes dins l’àmbit civil i mercantil. Sí, efectivament, però molt més important és que la formació obtinguda ens faci tenir una perspectiva molt més amplia que la del conflicte en si mateix.
Els canvis socials dels darrers anys ens obren nous camps i formes de mediació en els que els arquitectes, ara mateix únics tècnics superiors amb mediadors diplomats, hem d’investigar, aprofundint en aspectes dels que en som coneixedors, i moltes vegades fins i tot experts, per tal de fer que la mediació pugui ser quelcom més que un sistema alternatiu de resolució de conflictes i s’incorpori amb tota naturalitat a la societat com una eina especialitzada que minimitzi, o al menys redueixi les situacions de controvèrsia.
La mediació Hipotecària i la Mediació Urbanística, entre molts d’altres, podrien ser exemples de camps en els que els Arquitectes Mediadors podrien actuar amb expertesa i solvència.
De nosaltres depèn, i l’Agrupació s’ha d’esforçar en aquest sentit, tant afavorint una formació continua, com creant un Servei de Mediació basats en l’expertesa i especialització dels Arquitectes Mediadors amb l’objectiu d’obtenir intervencions de qualitat que ens apoderin front a la competència no especialitzada.
Anem cap a la 2ª promoció d’Arquitectes Mediadors!
FORMACIÓN EN MEDIACIÓN PARA ARQUITECTOS
Un article de Lourdes Cabrero, arquitecta i mediadora professional
Lourdes Cabrero, arquitecta y mediadora profesional
3 de Agosto del 2015
Hace unos días, hemos finalizado una formación en mediación que estoy convencida nos ha transformado a todos. A algunos nos ha removido por dentro, a otros puede que sólo les ha rozado la superficie.
He de decir que no me lo esperaba. A veces te dejas llevar por personas que conociéndote, te aconsejan. Puede que aciertes o no. Cuando me hablaron de este posgrado, dudé. A pesar de ello, me inscribí y ahora me alegro de mi decisión. El tomar decisiones te hace sentir más libre.
Algo de esto tiene la mediación, para las partes en conflicto. Los acuerdos a los que se llegan desde la colaboración son más duraderos.
El Posgrado en Mediación profesional en el ámbito de la Arquitectura y el Urbanismo, se engloba dentro de la formación que organiza la AAEPFC y la UPF.
A menudo, se tiene una visión parcial de la mediación, que no coincide con lo que sería una mediación profesional. Ésta obedece a unos principios y aplica un procedimiento pautado, para crear un espacio de diálogo y de confianza.
La mediación como sistema de resolución de conflictos tiene una clara e ineludible aplicación en nuestro ámbito de la Arquitectura y el Urbanismo. Como profesionales tenemos los conocimientos de base que nos ayudan a entender antes el problema, aquello que ha generado el conflicto. En la práctica, no podemos, como mediadores, dar soluciones a las partes. No obstante, nuestra profesión de origen, es una ventaja para ganar tiempo en el análisis del caso y pasar a aplicar las técnicas propias de la mediación. El Posgrado nos ha llevado a comprender esto y más cosas.
Al inicio del curso nos mostraron el origen y la historia de este proceso alternativo de resolución de conflictos. Para luego, continuar con los principios en los que se basa. Estamos ante un método en constante transformación, que va enriqueciéndose de las experiencias y procedimientos de cada escuela.
Durante el curso se han realizado casos prácticos, rol play con nosotros, los alumnos, y con actores, en algún caso. Es en esos momentos, dónde debes dejarte llevar e inhibirte de nuestro saber cómo arquitectos.
Formarse en mediación, nos permite ampliar nuestros conocimientos en negociación. De lo que se trata, en definitiva, es de abrir un abanico de posibilidades y escoger dónde nos sentimos más cómodos.
Con independencia de nuestras limitaciones para salir del rol de arquitectos, lo que, como personas, hemos ganado durante el proceso de aprendizaje en este Posgrado, es apasionante.
Como arquitectos estamos rodeados de conflictos, negociaciones y decisiones. Incluso, valoramos y juzgamos las acciones de otros. A partir de ahora, la manera de comprender lo que nos rodea ha quedado inevitablemente modificada. El reto será actuar en consecuencia y aplicar, si optamos por ese camino, lo que hemos aprendido.
Puede ser que, ante los problemas, la solución no pase por atacar al otro. Me gustaría acabar con una frase de Sun Tzu, autor del tratado militar “El arte de la guerra”.
“El mejor general es el que nunca se deja arrastrar a la batalla” Sun Tzu
Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
- El conseller de Justícia ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, que estableix sis objectius a assolir en els propers dos anys
- Germà Gordó ha anunciat també que el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla integral de mediació entre l’Administració i els subjectes privats
19-01-2015 15.55
Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
El conseller de Justícia ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, que estableix sis objectius a assolir en els propers dos anys
Germà Gordó ha anunciat també que el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla integral de mediació entre l’Administració i els subjectes privats
El conseller de Justícia, Germà Gordó, que ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, s’ha marcat com a objectiu per als propers dos anys “doblar el nombre d’expedients de mediació finalitzats” ja que no tots els expedients de mediació que s’inicien arriben a terme. Per aquest motiu, ha remarcat que “cal incrementar el nombre d’expedients que acaben en mediació” i ha recordat també que “actualment el 50 % de les mediacions finalitzades es tanquen amb un acord satisfactori per a les parts”.
Per il·lustrar-ho, Germà Gordó ha afirmat que “cada any entren als jutjats catalans un milió d’assumptes, mentre que la xifra d’expedients que arriben al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és anualment d’uns 5.000, dels quals només 1.000 finalitzen”.
El Pla que s’ha presentat avui centra l’acció de Govern en sis objectius a través de diferents línies estratègiques de treball, i suposarà un “veritable canvi cultural –ha dit el conseller-, que revertirà en més participació, més diàleg i més respecte”.
Els principals objectius del Pla nacional d’impuls de la mediació són promoure la col·laboració entre els diferents col·lectius, afavorir un veritable canvi cultural a favor de la mediació, fomentar la cohesió social a partir de mesures preventives de resolució de conflictes, equilibrar el tant per cent de conflictes resolt a través de la mediació en relació amb els litigis judicials, impulsar la gestió integral de la mediació a través de la seva implantació en els diferents àmbits privats i públics i millorar la qualitat de les mediacions.
Per assolir en dos anys aquests objectius concrets, el Govern ha analitzat les línies bàsiques de treball, que consistiran, entre altres, en l’elaboració de plans específics per a la difusió de la mediació entre professionals i ciutadans; l’impuls a la recerca, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i les universitats catalanes; l’aclariment del rol de l’assessor legal en matèria de mediació; l’anàlisi de l’impuls normatiu; l’ampliació de col·lectius compromesos en la implantació de la mediació, i la potenciació de la derivació judicial.
Durant l’any passat es van signar sis convenis nous amb diferents col·legis professionals per potenciar la mediació entre els seus professionals. En total, s’han signat 57 convenis de la xarxa d’informació i orientació a la mediació a Catalunya amb, per exemple, ajuntaments, consells comarcals, entitats sense ànim de lucre i col·legis professionals. Totes aquestes institucions donen suport al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en la tasca d’informació de la mediació i tramitació de les sol·licituds de mediació.
Finalment, el conseller, acompanyat pel director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Santiago Ballester, i la directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, Rosa Torre, ha anunciat també que “el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla de mediació integral entre l’Administració i els subjectes privats”.
Mediació: una eina de cohesió per resoldre els conflictes sense passar pel jutjat
La mediació –com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial- pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar. El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat.
La mediació a Europa
La mediació no s’ha desenvolupat per igual entre els països membres de la Unió Europea. D’una banda, hi ha estats d’arrelada tradició mediadora basada essencialment en l'autoregulació, com ara Holanda, on l’Administració i els professionals de la justícia són conscients dels avantatges que la mediació ofereix. D’altra banda, l’augment de la litigiositat en altres països amb una tradició jurídica molt semblant a la nostra, com per exemple Itàlia, ha fet que s’hagi apostat fortament per la mediació, fins al punt que hagi esdevingut obligatòria en la resolució d'alguns conflictes.
Dia Europeu de la Mediació
El 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació, coincidint amb l’aprovació, per part del Consell de Ministres Europeu, de la 1a recomanació sobre mediació familiar. El Departament de Justícia, juntament amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Advocats de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques, l’Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge i el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació, han organitzat per a aquest dia, amb la col·laboració de més de 30 institucions, tot un seguit d’activitats per donar a conèixer la mediació.
La regulació normativa de la mediació a Catalunya
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aprovar una llei de mediació familiar l’any 2001, la qual va ser un referent per a altres iniciatives autonòmiques, que, des d’aleshores, van aprovar les seves lleis. La Llei de mediació familiar 1/2001 es limitava a regular les solucions de conflictes en situacions de crisi de convivència de les parelles, en cas de ruptura, separació o divorci.
L'any 2009 es va aprovar la Llei 15/2009 en l’àmbit del dret privat, també pionera a l’Estat espanyol, que, d’una banda, ampliava l’objecte de la mediació a qualsevol conflicte en l’àmbit de la persona i la família i, de l’altra, estenia l'objecte de la mediació a la mediació civil en aquells casos en què es produeix una ruptura de la comunicació personal entre les parts quan aquestes han de mantenir relacions en el futur, com ara conflictes entre associacions i fundacions, en la convivència ciutadana i veïnal, en l'àmbit de la propietat horitzontal, etc.
Por primera vez, la mediación se impone por ley en el ámbito bancario
Fuente:
Grupo Europeo de Magistrados por la Mediación de España
Por primera vez, la mediación se impone por ley en el ámbito bancario
Una modificación del Código de Consumo de Cataluña entra en vigor el 1 de abril de 2015, en virtud de la cual “las partes en conflicto, antes de interponer cualquier reclamación administrativa o demanda judicial, han de acudir a la mediación”. Desde GEMME nos congratulamos por esta iniciativa legal que recoge una de nuestras insistentes demandas para tratar de buscar soluciones adecuadas a las personas ante la situación económica actual: se trata de promover la mediación en el ámbito bancario.
En efecto, el Código de Consumo de Cataluña prevé la mediación entre el deudor y el acreedor hipotecario antes de acudir al litigio judicial. Así, la nueva ley 20/2014 de 29 de diciembre, de modificación de la ley 22/2010 de 20 de julio del Código de Consumo de Cataluña, se dicta para la mejora de la protección de las personas consumidoras en materia de créditos y préstamos hipotecarios, vulnerabilidad económica y relaciones de consumo. Siguiendo las orientaciones marcadas por diversos proyectos comunitarios, como la Directiva 2014/17/UE, introduce los sistemas extrajudiciales de resolución de conflictos de consumo en materia de crédito o préstamo hipotecario y establece (en su artículo 132.4.3) que “las partes en conflicto, antes de interponer cualquier reclamación administrativa o demanda judicial, han de acudir a la mediación o pueden acordar someterse al arbitraje. Una vez transcurrido el plazo de tres meses desde la notificación del acuerdo de inicio de la mediación sin haber alcanzado un acuerdo satisfactorio, cualquiera de las partes puede acudir a la reclamación administrativa o a la demanda judicial”.
Nota de premsa. Gordó reivindica la mediació per resoldre conflictes i evitar l'obertura de processos judicials
"La mediació s’inscriu en una relació horitzontal, mentre que la justícia estableix relacions verticals de poder entre l’autoritat judicial i els subjectes. Aquest és el canvi de paradigma que la mediació necessita per consolidar-se com a mètode de resolució de conflictes"
09-10-2014 21.16
Gordó reivindica la mediació per resoldre conflictes i evitar l'obertura de processos judicials
- El conseller de Justícia situa la mediació en el centre de les polítiques del Departament i recorda que Catalunya ha estat pionera en aquesta matèria ja que va implantar la primera Llei de mediació familiar de tot l’Estat espanyol
Gordó ha reivindicat el diàleg, en l’entrega de premis de la primera edició del Premi Dialoga, tot recordant que “el diàleg sincer aproxima posicions i allunya la desconfiança entre les parts”
El conseller de Justícia, Germà Gordó, en el marc de l’entrega de premis de la primera edició del Premi Dialoga, impulsat per ESADE i el Col·legi de Notaris de Catalunya amb el suport del Govern de la Generalitat, ha reivindicat la mediació “com a mètode de gestió de conflictes voluntari per evitar l’obertura de processos judicials, així com posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les seves possibles conseqüències”. En aquest sentit, Gordó ha remarcat que, per al Departament de Justícia, la mediació és un dels eixos principals de les seves polítiques, i ha destacat que Catalunya, que ha estat pionera en aquesta matèria, ja va impulsar l’any 2001 la primera Llei de mediació en l’àmbit familiar de tot el territori de l’Estat espanyol.
Germà Gordó ha posat en relleu que “amb la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que col·laboren per trobar la millor solució. Permet estalviar temps i reduir desgast personal i material.” Tot i això, ha lamentat que la mediació no hagi obtingut els resultats esperats i ha remarcat que “menys de l’1 % dels litigis que es plantegen a la UE es resolen per mitjà de la mediació.”
Sobre el baix percentatge de mediacions realitzades a nivell europeu i català, el titular de Justícia ha dit que “es podria concloure que un dels factors que ha pogut influir en aquests resultats són culturals o bé la manca de prestigi que té el diàleg en determinades zones.” “Voldria reivindicar el diàleg. El diàleg sincer aproxima posicions i allunya la desconfiança entre les parts. I això val per a tot. El diàleg no té perquè pressuposar la renúncia a les conviccions o als plantejaments, sinó un acostament que té com a denominador comú el respecte a l’altre”, ha defensat Gordó en el transcurs del seu discurs.
El conseller de Justícia ha recordat que “la mediació s’inscriu en una relació horitzontal, mentre que la justícia estableix relacions verticals de poder entre l’autoritat judicial i els subjectes. Aquest és el canvi de paradigma que la mediació necessita per consolidar-se com a mètode de resolució de conflictes”, ha afegit, tot remarcant que aquest canvi “ens farà millors com a persones i com a societat”.
Germà Gordó ha clos la jornada agraint als diversos centres educatius del país la seva col·laboració en el projecte del Premi Dialoga, enguany basat en la mediació i destinat als alumnes de batxillerat, perquè, "certament, treballant la mediació entre els més joves, aconseguirem que aquesta no sigui quelcom aliè”.
Què és què? Les definicions
Què és la mediació? Qui és el mediador? Quin benefici obtenen les parts?
Què és la mediació?
És un mètode pacífic de resoldre els conflictes en què un tercer, la persona mediadora, ajuda les parts a cercar la millor solució per a tots. Una mediació a temps evita la dilatació dels processos judicials, redueix la duresa del conflicte i minora el malestar de les persones afectades.
A causa dels seus múltiples avantatges, la mediació té una gran implantació a la majoria de països europeus i a d’altres, com ara Estats Units, Canadà o Argentina.
D’acord amb la Llei 15/2009, s’accedeix a la mediació a petició de les persones interessades o per indicació de l’autoritat judicial. Poden sol·licitar-la les persones que tenen capacitat i un interès legítim per a disposar de l’objecte de la mediació. Els menors d’edat, si tenen prou coneixement, i en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin i, excepcionalment, poden instar la mediació.
En definitiva, la mediació és un recurs al servei del ciutadà que afavoreix una gestió constructiva del conflicte.
Al mateix temps, la formació en mediació ofereix recursos i habilitats personals necessàries per desenvolupar amb èxit i seguretat treballs de gestió de grups de persones, participació ciutadana i mediació comunitària, negociació i presa de decisions.
Qui és el mediador?
Les persones mediadores inscrites en el registres d'un Centre de Mediació de Catalunya tenen un títol universitari oficial, que complementen amb una preparació específica en tècniques mediadores que els converteix en experts en mediació.
Sens dubte, és una persona clau en tot aquest procés perquè té com a objectiu promoure el diàleg i facilitar que les persones arribin a acords que facin possible una solució vàlida per a tots, més ràpida i econòmica.
El mediador o mediadora no decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a trobar, per elles mateixes, la millor solució a través del diàleg.
La persona mediadora pot ser designada per les parts o per un Centre de Mediació de Catalunya.
La intervenció de la persona mediadora fa possible que les persones puguin parlar del seu conflicte i cercar de forma conjunta una solució vàlida, responsable i beneficiosa per a tots.
Quins beneficis obtenen les parts?
La mediació ajuda les persones a resoldre pacíficament els seus conflictes, fins i tot abans d’iniciar processos judicials.
Amb la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que s’esforcen per trobar la millor resposta als problemes generats pel conflicte.
La mediació evita els llargs processos judicials i, per tant, redueix el desgast tant personal com material dels interessats i agilita l’actuació de la justícia.
La mediació fomenta el diàleg i reconeix el protagonisme a les parts, que s’impliquen en la recerca d’una solució útil per a tots.
Si voleu saber-ne més, podeu consultar la web de la Generalitat sobre mediació aquí
Direcció acadèmica i Professorat
ESTRUCTURA DOCENT
Direcció acadèmica
- Maria Munné
Codirectora del Màster en Mediació Professional de l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra), Supervisora dels Mediadors Penals d’adults del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Professora associada del Departament de Psicologia Social de la UB Universitat de Barcelona y Mediadora professional. Experta i supervisora en mediació Comunitària, Investigadora principal del capítol de Mediació comunitària del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya.
- Javier Wilhelm
Codirector del Màster en Mediació Professional de l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra). Expert i Supervisor en Mediació Comunitària. Fundador i president de l’empresa de mediació “Mediació i Convivència”, Impulsor de centres públics de mediació a Catalunya i a València. Mediador judicial en temes de família i civils . Va ser el formador dels mediadors del Col·legi d’Arquitectes de Buenos Aires als anys 90, i és coordinador científic de l’Associació Equilibri d’Itàlia.
- Pere Notó
Doctor en Psicologia. Cap de l'àrea i professor titular de Psicologia Social del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Psicoanalista, és membre de la Societat Espanyola de Psicoanàlisis, International Psychoanalytical Association (SEP-IPA) i del Centre Pi i Molist Consultors Associats.
PROFESSORAT de l’ITINERARI COMPLET
- Maria Munné
Codirectora del Màster en Mediació Professional de l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra), Supervisora dels Mediadors Penals d’adults del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Professora associada del Departament de Psicologia Social de la UB Universitat de Barcelona y Mediadora professional. Experta i supervisora en mediació Comunitària, Investigadora principal del capítol de Mediació comunitària del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya.
- Javier Wilhelm
Codirector del Màster en Mediació Professional de l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra). Expert i Supervisor en Mediació Comunitària. Fundador i president de l’empresa de mediació “Mediació i Convivència”, Impulsor de centres públics de mediació a Catalunya i a València. Mediador judicial en temes de família i civils . Va ser el formador dels mediadors del Col•legi d’Arquitectes de Buenos Aires als anys 90, i és coordinador científic de l’Associació Equilibri d’Itàlia.
- Elena Fita Arquitecte, Màster en Mediació Professional de l’IDEC (universitat Pompeu Fabra). Arquitecte de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
- Ricardo Zapata. Professor Titular UPF.
- Andrés Di Masso. Professor Titular UB.
Equip de Mediació de l’iDEC (coordinació i tutoria) :
- Marc Ros. Mediador Professional
- Milena Prokopljevic Mediadora Professional
- Enrico Cirla:_ Mediador professional
- Gemma Sureda: Advocada i Mediadora
- Marta Mozo: Pedagoga i Mediadora
- Merce Toledano: Psicòloga i Mediadora
- Eva Ledesma: Psicòloga i Mediadora
Quadre de preus i dates de pagament
Quadre de preus
Membre de l'AAEPFC: 1.775 €
Membre de l'AJAC: 1.815 €
Resta de col.legiats: 1.990 €
Calendari de pagament
Consulteu també:
Notícia de premsa. En què consisteix la mediació
LEGISLACIÓN
Catalunya impulsa la mediación en los conflictos de convivencia
El Parlament aprobará hoy la ley que amplía la aplicación del sistema de pactos
La norma pretende que algunos casos se resuelvan sin recurrir a los tribunales
Miércoles, 15 de julio - 00:00h.
Si uno de sus vecinos tiene una gotera que le complica a usted la vida y se niega a arreglarla, ya no hará falta que la justicia solucione el problema. Tampoco los socios de una asociación enfrentados tendrán por qué dirimir sus diferencias en un tribunal. El Parlament de Catalunya aprobará hoy con toda probabilidad la nueva ley de mediación del derecho privado, que amplía la aplicación de este sistema como herramienta de gestión y de solución dialogada de conflictos de convivencia ciudadana y social. Esta normativa permitirá descargar el trabajo ordinario de los juzgados catalanes.
La mediación consiste en que una persona imparcial, profesionalmente preparada en técnicas de negociación y comunicación, pueda intervenir, a petición de un ciudadano, un abogado o el mismo juez, para facilitar un acuerdo sobre las discrepancias que se produzcan en diversos ámbitos. Este método, que hasta ahora se utilizaba en los conflictos de pareja, está especialmente indicado cuando las partes en litigio, por ejemplo, deben continuar con la relación en el futuro. Otro ejemplo: una abuela a la que no le dejan ver a sus nietos. En este caso, mejor una entente que no un pleito legal.
MÁS ALLÁ DE LA FAMILIA / La nueva ley también actualiza la legislación de Catalunya y amplía los ámbitos de actuación que se recogieron en la anterior normativa, del 2001, que se centraba básicamente en los conflictos derivados de la ruptura matrimonial o de pareja. Este modelo suponía un perjuicio para resolver otros conflictos, como los de comunicación y relación entre un progenitor y sus descendientes, los que surgen entre una persona adoptada y su familia biológica o entre familiares de diferente nacionalidad, las peleas por herencias o aspectos relacionados con el acogimiento de las personas mayores o, incluso, en las diferencias entre personas en el seno de una empresa familiar.
EL PACTO / Los procesos de mediación, siempre voluntarios, se pueden iniciar de tres formas: a petición de las partes de común acuerdo, tras la solicitud de una con la aceptación de la otra o por iniciativa de la autoridad judicial. Los mediadores, que deben ser neutrales, han de facilitar el diálogo para poder llegar a una solución consensuada. El acuerdo voluntario deberá ser plasmado en un documento al que un abogado tendrá que dar validez jurídica y, si pertoca , trasladarlo después a la autoridad judicial. Los trámites se pueden iniciar antes de cualquier proceso judicial (o cuando este está pendiente) y no pueden exceder de 60 días hábiles. Solo en casos excepcionales puede alargarse la intervención 30 días más. La base de este sistema es la confidencialidad, la neutralidad y la imparcialidad del mediador.
PROGRAMA DETALLAT DE LA FORMACIÓ EN MEDIACIÓ
PROGRAMA DETALLAT
Aquí podeu consultar:
- objectius itinerari complet i per nivells
- programa detallat per nivells
- informació professorat
- altra informació docent
EXTRACTE 1
PROGRAMA DE L'ITINERARI COMPLET DEL DIPLOMA DE POSTGRAU DE MEDIACIÓ
Els conflictes
- La tipologia de conflictes urbanístics i de la construcció.
- Los mètodes de resolució de conflictes.
- El conflicte en la mediació
- Anàlisi i causes de la conflictivitat
- Els processos dels conflictes en el camp de l’arquitectura
- Anàlisi del discurs per ajudar al diàleg entre les parts.
- Els processos de comunicació en el conflicte i l’arquitectura.
El concepte de mediació
- Els principis de la mediació de la mediació.
- La difusió i el marketing de la mediació.
- La normativa espanyola i catalana en mediació.
- Els conceptes jurídics en el camp de l’arquitectura i la mediació
- Els conceptes psicosocials en el camp de l’arquitectura i la mediació
- Els models de la mediació en el camp de la mediació i l’arquitectura (Part formació Online 1 Credit ECTS)
- Elements jurídics i psicosocials de la mediació i l’arquitectura.( Part formació Online, 1 credit ECTS)
Els actors de la mediació:
- Els mediadors.
- Les parts en conflicte.
- La relació entre parts i mediadors.
- L’apoderament de les parts en el procés de mediació
- La posició del mediador professional: El concepte d’imparcialitat i el de neutralitat del mediador.
- La diferencia entre el conflicte relacional i el conflicte estructural entre les parts
El procés i les tècniques de la mediació:
- Les fases preliminars.
- Les sessions de mediació.
- L’acord en mediació
- Les tècniques per a la comunicació.
- Les tècniques d’ajuda a la negociació.
- Les tècniques de creativitat per a la resolució de conflictes.
- Les fases de la mediació:
- Presentació de la mediació
- Descoberta d’interessos
- Creació de l’agenda de treball
- Creació d’opcions
- L’acord i el seguiment
- Tècniques d’anàlisis del conflicte.
- Tècniques de legitimació.
- Tècniques d’apoderament.
- Les metodologies de mediació per a casos concrets:
- Els cercles de pau
- L’Open space
- La facilitació ambiental
- Tècniques de reconeixement
- Tècniques del discurs del mediador
- Tècniques per crear la història alternativa
La pràctica de la mediació:
- Anàlisi dels casos reals i treball sobre casos reals.
- Dramatitzacions de casos.
- Sessions de vídeo
Ajudes a la Formació. Pla Impulsa
Per a que el factor econòmic no t'impedeixi formar-te...
Què és la mediació? Un exemple divertit
"La sagrada família" és una comèdia sobre les relacions familiars, a partir dels conflictes que es generen en el si de moltes famílies, més enllà dels típics conflictes de parella. La protagonista és una mediadora familiar que intenta resoldre aquesta mena de disputes alienes, abans que arribin als tribunals; però és incapaç de resoldre els problemes de casa, que afecten la seva pròpia família. Cada episodi té una trama principal, centrada en la família de la protagonista, i una subtrama episòdica, centrada en un cas de mediació familiar.
Us en hem escollit un capítol per a què us feu una idea del que és la mediació tot i divertint-vos una estona.
Per a veure'l, feu clic damunt la imatge.
Estarem coberts per Asemas?
La cobertura de responsabilitat Civil d'aquesta activitat està inclosa a la pòlissa de la secció B d'ASEMAS i, a més, no és necessari complimentar el questionari de declaració de risc (DRO).
Vegeu més informació en aquest enllaç de la web d'Asemas:
Quan es farà el post-grau?
QUAN ES FARÀ EL POST-GRAU?
L'itinerari complet del Diploma de Post-Grau començarà el 2 d'octubre de 2014 i durarà fins el 25 de juny de 2015. Es farà cada dijous de 16:00 a 21:00 de la tarda, excepte els dies festius, el 23 d'abril (Sant Jordi) i el 4 de juny (X Jornades CGPJ). (34 sessions).
El curs bàsic de mediació (primer nivell dintre l'itinerari del Diploma de Post-Grau), tindrà lloc els dijous a la tarda, de 16:00 a 21:00, des del 2 d'octubre al 4 de desembre de 2014 (10 sessions).
Punts verds del calendari
La formació corresponent al Curs de Post-Grau (segon nivell dintre l'itinerari del Diploma de Post-Grau), es farà els dijous a la tarda, de 16:00 a 21:00, des del 11 de desembre de 2014 fins al 26 de febrer de 2015. (10 sessions).
Punts taronja del calendari
Els crèdits fins a completar el Diploma de Post-Grau (tercer nivell), s'impartiran en classes els dijous a la tarda, de 16:00 a 21:00, des del 5 de març fins al 25 de juny de 2015 excepte Dijous Sant, el 23 d'abril (Sant Jordi) i el 4 de juny (X Jornades CGPJ). (14 sessions).
Punts lila del calendari
L'AAEPFC i la Mediació
L'Agrupació ofereix als seus agrupats i arquitectes la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar serveis de Mediació que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.
La mediació és un PROCÉS basat en un MÈTODE pacífic de resolució de conflictes en què un tercer, la persona mediadora, ajuda les parts a cercar la millor solució per a tots.
Resulta una via molt més ràpida i econòmica davant un conflicte que la Justícia.
La mediació té una gran implantació a la majoria de països europeus i a d’altres, com ara Estats Units, Canadà o Argentina. Actualment ja s’ha implantat a la nostra societat, és un recurs que s’ofereix sovint a les escoles, i que necessàriament haurà d’esdevenir la primera opció davant un conflicte.
EL PAPER DEL MEDIADOR
El mediador no exerceix d’àrbitre ni de jutge. No decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a trobar, per elles mateixes, la millor solució a través del diàleg.
Amb la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que, havent consensuat lliurement una solució, tindran una major probabilitat de respectar-la al llarg del temps i establir bones relacions de convivència entre elles.
PER QUÈ ESDEVENIR ARQUITECTE MEDIADOR
Les persones mediadores reconegudes oficialment tenen un títol universitari oficial, que complementen amb una preparació específica en tècniques mediadores que els converteix en experts en mediació.
El bagatge de coneixement del mediador li facilita la comprensió dels problemes que s’exposen i per tant, la conducció encertada del procés.
Al voltant de l’Arquitectura es generen tot tipus de conflictes: a les obres, sobre els usos dels edificis i l’espai urbà, en herències, límits, immissions, planejament i execució de planejament, participació ciutadana... Sovint són camps en què la problemàtica és tècnicament complexa i per tant, els arquitectes podem aportar, exercint de mediadors, un important valor afegit.
Al mateix temps, la intervenció d’un arquitecte mediador pot ajudar a la prevenció de conflictes en aquells processos que tradicionalment són problemàtics.
L'especialització en mediació de l'arquitecte obre una nova branca professional, fins fa desconeguda, que li permet integrar-se en grups de treball de la mateixa manera que ho fan els experts en altres camps (estructures, instal·lacions...), i ocupar-se de la gestió humana de l'Arquitectura.
L’AGRUPACIÓ D’ARQUITECTES EXPERTS PERICIALS I FORENSES I LA MEDIACIÓ
L'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, ha preparat una formació específica per arquitectes, que permetrà enfrontar-se a les situacions conflictives relacionades amb la nostra pràctica tècnica des del coneixement de com manejar-les adequadament considerant els factors emocionals, d'interessos variats, i facilitant acords que permetin millors relacions personals i permanència dels compromisos en el temps.
Els canvis en la llei de Propietat Horitzontal i l'enfocament de la Llei de Rehabilitació, Renovació i Regeneració urbana fan preveure que la figura del tècnic mediador serà essencial per a la gestió efectiva de les intervencions en la ciutat construïda i habitada, de manera que acabi sent satisfactòria per tothom.
Al mateix temps, el cost econòmic d'un sistema excessivament judicialitzat es fa insostenible, i des dels governs autonòmic, estatal i europeu, s'aposta amb decisió per fer de la mediació la primera alternativa en la resolució de conflictes. D'aquí l'existència dels Registres de Mediadors que donen servei a la justícia, i on els arquitectes, amb la formació adecuada, hem de poder incorporar-nos.
És per aquest motiu que l'Agrupació ofereix als seus agrupats la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar aquests serveis que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.