Què és la mediació? Un exemple divertit
"La sagrada família" és una comèdia sobre les relacions familiars, a partir dels conflictes que es generen en el si de moltes famílies, més enllà dels típics conflictes de parella. La protagonista és una mediadora familiar que intenta resoldre aquesta mena de disputes alienes, abans que arribin als tribunals; però és incapaç de resoldre els problemes de casa, que afecten la seva pròpia família. Cada episodi té una trama principal, centrada en la família de la protagonista, i una subtrama episòdica, centrada en un cas de mediació familiar.
Us en hem escollit un capítol per a què us feu una idea del que és la mediació tot i divertint-vos una estona.
Per a veure'l, feu clic damunt la imatge.
L'AAEPFC i la Mediació
L'Agrupació ofereix als seus agrupats i arquitectes la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar serveis de Mediació que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.
La mediació és un PROCÉS basat en un MÈTODE pacífic de resolució de conflictes en què un tercer, la persona mediadora, ajuda les parts a cercar la millor solució per a tots.
Resulta una via molt més ràpida i econòmica davant un conflicte que la Justícia.
La mediació té una gran implantació a la majoria de països europeus i a d’altres, com ara Estats Units, Canadà o Argentina. Actualment ja s’ha implantat a la nostra societat, és un recurs que s’ofereix sovint a les escoles, i que necessàriament haurà d’esdevenir la primera opció davant un conflicte.
EL PAPER DEL MEDIADOR
El mediador no exerceix d’àrbitre ni de jutge. No decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a trobar, per elles mateixes, la millor solució a través del diàleg.
Amb la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que, havent consensuat lliurement una solució, tindran una major probabilitat de respectar-la al llarg del temps i establir bones relacions de convivència entre elles.
PER QUÈ ESDEVENIR ARQUITECTE MEDIADOR
Les persones mediadores reconegudes oficialment tenen un títol universitari oficial, que complementen amb una preparació específica en tècniques mediadores que els converteix en experts en mediació.
El bagatge de coneixement del mediador li facilita la comprensió dels problemes que s’exposen i per tant, la conducció encertada del procés.
Al voltant de l’Arquitectura es generen tot tipus de conflictes: a les obres, sobre els usos dels edificis i l’espai urbà, en herències, límits, immissions, planejament i execució de planejament, participació ciutadana... Sovint són camps en què la problemàtica és tècnicament complexa i per tant, els arquitectes podem aportar, exercint de mediadors, un important valor afegit.
Al mateix temps, la intervenció d’un arquitecte mediador pot ajudar a la prevenció de conflictes en aquells processos que tradicionalment són problemàtics.
L'especialització en mediació de l'arquitecte obre una nova branca professional, fins fa desconeguda, que li permet integrar-se en grups de treball de la mateixa manera que ho fan els experts en altres camps (estructures, instal·lacions...), i ocupar-se de la gestió humana de l'Arquitectura.
L’AGRUPACIÓ D’ARQUITECTES EXPERTS PERICIALS I FORENSES I LA MEDIACIÓ
L'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, ha preparat una formació específica per arquitectes, que permetrà enfrontar-se a les situacions conflictives relacionades amb la nostra pràctica tècnica des del coneixement de com manejar-les adequadament considerant els factors emocionals, d'interessos variats, i facilitant acords que permetin millors relacions personals i permanència dels compromisos en el temps.
Els canvis en la llei de Propietat Horitzontal i l'enfocament de la Llei de Rehabilitació, Renovació i Regeneració urbana fan preveure que la figura del tècnic mediador serà essencial per a la gestió efectiva de les intervencions en la ciutat construïda i habitada, de manera que acabi sent satisfactòria per tothom.
Al mateix temps, el cost econòmic d'un sistema excessivament judicialitzat es fa insostenible, i des dels governs autonòmic, estatal i europeu, s'aposta amb decisió per fer de la mediació la primera alternativa en la resolució de conflictes. D'aquí l'existència dels Registres de Mediadors que donen servei a la justícia, i on els arquitectes, amb la formació adecuada, hem de poder incorporar-nos.
És per aquest motiu que l'Agrupació ofereix als seus agrupats la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar aquests serveis que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.
EN PUC SABER MÉS? (crònica del monogràfic sobre mediació)
La Mediació és un PROCÉS de resolució de conflictes, molt més ràpid que la Justícia i molt més econòmic.
La forma basada en CONTEMPLAR LES PREOCUPACIONS, INTERESSOS I NECESSITATS és amb la que treballa el mediador. Podem pensar en solucions de guanyar-guanyar, tot i trobant una solució a mida que permeti que totes les parts cedeixin una mica però en canvi aconsegueixin satisfer les necessitats més importants de cadascú.
El 17 de febrer de 2014, en el context dels monogràfics de les Tardes dels pèrits, es va dedicar la sessió a fer una pinzellada sobre la Mediació i poder explicar una mica de què va el Post Grau.
La sala estava a vessar, amb més de 50 persones, que gairebé no hi cabíem.
Per als que no hi vau poder ser, us en fem un petit resum:
La Mediació és un PROCÉS de resolució de conflictes, molt més ràpid que la Justícia i molt més econòmic.
A la vida, hi ha tres formes de resoldre conflictes.
La primera, és fent valer el PODER. Qui té poder imposa la seva solució, però una part sempre queda dolguda. El poder no es perpetua per sempre i les solucions que s'han trobat són forçosament temporals perquè el descontent acaba tornant a emergir.
La segona forma, és el DRET. Les normes són convencions socials que serveixen per resoldre conflictes, no per la voluntat d'una part, sinó pel que està previst en el marc normatiu. Si bé és una forma de resoldre conflictes més fàcilment acceptable que el poder, igualment una part surt més contenta amb la resolució que l'altra, i qui es considera no atès en les seves pretensions afegeix l'agravi a la seva llista negra esperant que algun dia li arribi el moment de la torna.
La tercera forma de resoldre conflictes és la que es basa en CONTEMPLAR LES PREOCUPACIONS, INTERESSOS I NECESSITATS. Podem pensar en solucions de guanyar-guanyar, tot i trobant una solució a mida que permeti que totes les parts cedeixin una mica però en canvi aconsegueixin satisfer les necessitats més importants de cadascú.
És en aquest tercer nivell en el que treballa el mediador. El mediador no és ni un àrbitre ni un conciliador que proposa solucions, sinó que ajuda a crear un marc segur en el que la gent pot tenir confiança, parlar, aclarir posicions i fer nous plantejaments, al mateix temps que s'eviten malentesos i pressuposicions.
El simple fet de seure a parlar i entendre l'altre fa que la gent esdevingui més tolerant, les relacions entre persones millorin i els acords siguin presos de cor i es perpetuïn en el temps.
La mediació pot ser molt útil en molts conflictes que toquen la nostra professió: límits entre propietats, sorolls, tancament de balcons, deixar coses als llocs comunitaris, problemes derivats de la construcció, del planejament i gestió urbanística (reparcel.lacions, processos participatius...), de la gestió immobiliària, de l'ús de l'espai públic, de l'ús de l'habitatge...
Moltes vegades, en assumptes complexos, i per evitar conflictes en planejament, reallotjaments i processos participatius, es formen equips de mediadors per actuar de forma preventiva: un mediador advocat, un arquitecte, un psicòleg, expliquen què passa i què passarà, tracten la vessant emocional, i eviten la rumorologia i la por de la gent implicada.
Quan s'aconsegueix un acord, es posa per escrit, i se signa per les parts i el mediador, obtenint un document que té el valor de Contracte Privat entre Parts. Ara bé, encara que la mediació busqui l'acord, mai ha de pactar contra la Llei. En cas que sigui així, el mediador ha d'abandonar el procés i evidentment, no signar un acord il.legal. De fet, qualsevol de les parts, si en algun moment considera que no li agrada el gir del procés, pot abandonar-lo sense donar explicacions, liquidant els honoraris del mediador fins aquell moment. Tant els mediadors com les parts poden demanar assessorament legal.
En l'àmbit privat, la mediació es paga a un preu pactat per hora, que és lliure. El preu mínim és de 80€/90 minuts, que és el preu que paga l'Administració pública i que es reparteix a un mínim de 40 € per part i sessió.
Els mediadors també tenen capacitat per analitzar situacions problemàtiques i avaluar la viabilitat de vies de resolució a través de l'acord, i això també són feines que tenen el seu mercat.
Davant de tot això, hom potser es pregunta per què cal ser arquitecte per fer aquesta feina que poden fer altres professionals.
Cap professional que s'hi dediqui ha de convertir-se en àrbitre, però evidentment, el seu bagatge formatiu donarà un valor afegit a la seva feina. La capacitat de l'arquitecte de comprendre la problemàtica derivada de la nostra professió fa que pugui estar més segur que totes les parts comprenen també la situació, i escullen la seva posició d'acord des del coneixement i la llibertat, de manera que el resultat sigui vàlid acabat el procés.
Els canvis en la llei de Propietat Horitzontal i l'enfocament de la Llei de Rehabilitació, Renovació i Regeneració urbana fan preveure que la figura del tècnic mediador serà essencial per a la gestió efectiva de les intervencions en la ciutat construïda i habitada, de manera que acabi sent satisfactòria per tothom.
És per aquest motiu que l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses ofereix als seus agrupats la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar aquests serveis que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.