Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
- El conseller de Justícia ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, que estableix sis objectius a assolir en els propers dos anys
- Germà Gordó ha anunciat també que el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla integral de mediació entre l’Administració i els subjectes privats
19-01-2015 15.55
Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
El conseller de Justícia ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, que estableix sis objectius a assolir en els propers dos anys
Germà Gordó ha anunciat també que el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla integral de mediació entre l’Administració i els subjectes privats
El conseller de Justícia, Germà Gordó, que ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, s’ha marcat com a objectiu per als propers dos anys “doblar el nombre d’expedients de mediació finalitzats” ja que no tots els expedients de mediació que s’inicien arriben a terme. Per aquest motiu, ha remarcat que “cal incrementar el nombre d’expedients que acaben en mediació” i ha recordat també que “actualment el 50 % de les mediacions finalitzades es tanquen amb un acord satisfactori per a les parts”.
Per il·lustrar-ho, Germà Gordó ha afirmat que “cada any entren als jutjats catalans un milió d’assumptes, mentre que la xifra d’expedients que arriben al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és anualment d’uns 5.000, dels quals només 1.000 finalitzen”.
El Pla que s’ha presentat avui centra l’acció de Govern en sis objectius a través de diferents línies estratègiques de treball, i suposarà un “veritable canvi cultural –ha dit el conseller-, que revertirà en més participació, més diàleg i més respecte”.
Els principals objectius del Pla nacional d’impuls de la mediació són promoure la col·laboració entre els diferents col·lectius, afavorir un veritable canvi cultural a favor de la mediació, fomentar la cohesió social a partir de mesures preventives de resolució de conflictes, equilibrar el tant per cent de conflictes resolt a través de la mediació en relació amb els litigis judicials, impulsar la gestió integral de la mediació a través de la seva implantació en els diferents àmbits privats i públics i millorar la qualitat de les mediacions.
Per assolir en dos anys aquests objectius concrets, el Govern ha analitzat les línies bàsiques de treball, que consistiran, entre altres, en l’elaboració de plans específics per a la difusió de la mediació entre professionals i ciutadans; l’impuls a la recerca, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i les universitats catalanes; l’aclariment del rol de l’assessor legal en matèria de mediació; l’anàlisi de l’impuls normatiu; l’ampliació de col·lectius compromesos en la implantació de la mediació, i la potenciació de la derivació judicial.
Durant l’any passat es van signar sis convenis nous amb diferents col·legis professionals per potenciar la mediació entre els seus professionals. En total, s’han signat 57 convenis de la xarxa d’informació i orientació a la mediació a Catalunya amb, per exemple, ajuntaments, consells comarcals, entitats sense ànim de lucre i col·legis professionals. Totes aquestes institucions donen suport al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en la tasca d’informació de la mediació i tramitació de les sol·licituds de mediació.
Finalment, el conseller, acompanyat pel director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Santiago Ballester, i la directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, Rosa Torre, ha anunciat també que “el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla de mediació integral entre l’Administració i els subjectes privats”.
Mediació: una eina de cohesió per resoldre els conflictes sense passar pel jutjat
La mediació –com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial- pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar. El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat.
La mediació a Europa
La mediació no s’ha desenvolupat per igual entre els països membres de la Unió Europea. D’una banda, hi ha estats d’arrelada tradició mediadora basada essencialment en l'autoregulació, com ara Holanda, on l’Administració i els professionals de la justícia són conscients dels avantatges que la mediació ofereix. D’altra banda, l’augment de la litigiositat en altres països amb una tradició jurídica molt semblant a la nostra, com per exemple Itàlia, ha fet que s’hagi apostat fortament per la mediació, fins al punt que hagi esdevingut obligatòria en la resolució d'alguns conflictes.
Dia Europeu de la Mediació
El 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació, coincidint amb l’aprovació, per part del Consell de Ministres Europeu, de la 1a recomanació sobre mediació familiar. El Departament de Justícia, juntament amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Advocats de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques, l’Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge i el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació, han organitzat per a aquest dia, amb la col·laboració de més de 30 institucions, tot un seguit d’activitats per donar a conèixer la mediació.
La regulació normativa de la mediació a Catalunya
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aprovar una llei de mediació familiar l’any 2001, la qual va ser un referent per a altres iniciatives autonòmiques, que, des d’aleshores, van aprovar les seves lleis. La Llei de mediació familiar 1/2001 es limitava a regular les solucions de conflictes en situacions de crisi de convivència de les parelles, en cas de ruptura, separació o divorci.
L'any 2009 es va aprovar la Llei 15/2009 en l’àmbit del dret privat, també pionera a l’Estat espanyol, que, d’una banda, ampliava l’objecte de la mediació a qualsevol conflicte en l’àmbit de la persona i la família i, de l’altra, estenia l'objecte de la mediació a la mediació civil en aquells casos en què es produeix una ruptura de la comunicació personal entre les parts quan aquestes han de mantenir relacions en el futur, com ara conflictes entre associacions i fundacions, en la convivència ciutadana i veïnal, en l'àmbit de la propietat horitzontal, etc.
Por primera vez, la mediación se impone por ley en el ámbito bancario
Fuente:
Grupo Europeo de Magistrados por la Mediación de España
Por primera vez, la mediación se impone por ley en el ámbito bancario
Una modificación del Código de Consumo de Cataluña entra en vigor el 1 de abril de 2015, en virtud de la cual “las partes en conflicto, antes de interponer cualquier reclamación administrativa o demanda judicial, han de acudir a la mediación”. Desde GEMME nos congratulamos por esta iniciativa legal que recoge una de nuestras insistentes demandas para tratar de buscar soluciones adecuadas a las personas ante la situación económica actual: se trata de promover la mediación en el ámbito bancario.
En efecto, el Código de Consumo de Cataluña prevé la mediación entre el deudor y el acreedor hipotecario antes de acudir al litigio judicial. Así, la nueva ley 20/2014 de 29 de diciembre, de modificación de la ley 22/2010 de 20 de julio del Código de Consumo de Cataluña, se dicta para la mejora de la protección de las personas consumidoras en materia de créditos y préstamos hipotecarios, vulnerabilidad económica y relaciones de consumo. Siguiendo las orientaciones marcadas por diversos proyectos comunitarios, como la Directiva 2014/17/UE, introduce los sistemas extrajudiciales de resolución de conflictos de consumo en materia de crédito o préstamo hipotecario y establece (en su artículo 132.4.3) que “las partes en conflicto, antes de interponer cualquier reclamación administrativa o demanda judicial, han de acudir a la mediación o pueden acordar someterse al arbitraje. Una vez transcurrido el plazo de tres meses desde la notificación del acuerdo de inicio de la mediación sin haber alcanzado un acuerdo satisfactorio, cualquiera de las partes puede acudir a la reclamación administrativa o a la demanda judicial”.
Nota de premsa. Gordó reivindica la mediació per resoldre conflictes i evitar l'obertura de processos judicials
"La mediació s’inscriu en una relació horitzontal, mentre que la justícia estableix relacions verticals de poder entre l’autoritat judicial i els subjectes. Aquest és el canvi de paradigma que la mediació necessita per consolidar-se com a mètode de resolució de conflictes"
09-10-2014 21.16
Gordó reivindica la mediació per resoldre conflictes i evitar l'obertura de processos judicials
- El conseller de Justícia situa la mediació en el centre de les polítiques del Departament i recorda que Catalunya ha estat pionera en aquesta matèria ja que va implantar la primera Llei de mediació familiar de tot l’Estat espanyol
Gordó ha reivindicat el diàleg, en l’entrega de premis de la primera edició del Premi Dialoga, tot recordant que “el diàleg sincer aproxima posicions i allunya la desconfiança entre les parts”
El conseller de Justícia, Germà Gordó, en el marc de l’entrega de premis de la primera edició del Premi Dialoga, impulsat per ESADE i el Col·legi de Notaris de Catalunya amb el suport del Govern de la Generalitat, ha reivindicat la mediació “com a mètode de gestió de conflictes voluntari per evitar l’obertura de processos judicials, així com posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les seves possibles conseqüències”. En aquest sentit, Gordó ha remarcat que, per al Departament de Justícia, la mediació és un dels eixos principals de les seves polítiques, i ha destacat que Catalunya, que ha estat pionera en aquesta matèria, ja va impulsar l’any 2001 la primera Llei de mediació en l’àmbit familiar de tot el territori de l’Estat espanyol.
Germà Gordó ha posat en relleu que “amb la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que col·laboren per trobar la millor solució. Permet estalviar temps i reduir desgast personal i material.” Tot i això, ha lamentat que la mediació no hagi obtingut els resultats esperats i ha remarcat que “menys de l’1 % dels litigis que es plantegen a la UE es resolen per mitjà de la mediació.”
Sobre el baix percentatge de mediacions realitzades a nivell europeu i català, el titular de Justícia ha dit que “es podria concloure que un dels factors que ha pogut influir en aquests resultats són culturals o bé la manca de prestigi que té el diàleg en determinades zones.” “Voldria reivindicar el diàleg. El diàleg sincer aproxima posicions i allunya la desconfiança entre les parts. I això val per a tot. El diàleg no té perquè pressuposar la renúncia a les conviccions o als plantejaments, sinó un acostament que té com a denominador comú el respecte a l’altre”, ha defensat Gordó en el transcurs del seu discurs.
El conseller de Justícia ha recordat que “la mediació s’inscriu en una relació horitzontal, mentre que la justícia estableix relacions verticals de poder entre l’autoritat judicial i els subjectes. Aquest és el canvi de paradigma que la mediació necessita per consolidar-se com a mètode de resolució de conflictes”, ha afegit, tot remarcant que aquest canvi “ens farà millors com a persones i com a societat”.
Germà Gordó ha clos la jornada agraint als diversos centres educatius del país la seva col·laboració en el projecte del Premi Dialoga, enguany basat en la mediació i destinat als alumnes de batxillerat, perquè, "certament, treballant la mediació entre els més joves, aconseguirem que aquesta no sigui quelcom aliè”.
Notícia de premsa. En què consisteix la mediació
LEGISLACIÓN
Catalunya impulsa la mediación en los conflictos de convivencia
El Parlament aprobará hoy la ley que amplía la aplicación del sistema de pactos
La norma pretende que algunos casos se resuelvan sin recurrir a los tribunales
Miércoles, 15 de julio - 00:00h.
Si uno de sus vecinos tiene una gotera que le complica a usted la vida y se niega a arreglarla, ya no hará falta que la justicia solucione el problema. Tampoco los socios de una asociación enfrentados tendrán por qué dirimir sus diferencias en un tribunal. El Parlament de Catalunya aprobará hoy con toda probabilidad la nueva ley de mediación del derecho privado, que amplía la aplicación de este sistema como herramienta de gestión y de solución dialogada de conflictos de convivencia ciudadana y social. Esta normativa permitirá descargar el trabajo ordinario de los juzgados catalanes.
La mediación consiste en que una persona imparcial, profesionalmente preparada en técnicas de negociación y comunicación, pueda intervenir, a petición de un ciudadano, un abogado o el mismo juez, para facilitar un acuerdo sobre las discrepancias que se produzcan en diversos ámbitos. Este método, que hasta ahora se utilizaba en los conflictos de pareja, está especialmente indicado cuando las partes en litigio, por ejemplo, deben continuar con la relación en el futuro. Otro ejemplo: una abuela a la que no le dejan ver a sus nietos. En este caso, mejor una entente que no un pleito legal.
MÁS ALLÁ DE LA FAMILIA / La nueva ley también actualiza la legislación de Catalunya y amplía los ámbitos de actuación que se recogieron en la anterior normativa, del 2001, que se centraba básicamente en los conflictos derivados de la ruptura matrimonial o de pareja. Este modelo suponía un perjuicio para resolver otros conflictos, como los de comunicación y relación entre un progenitor y sus descendientes, los que surgen entre una persona adoptada y su familia biológica o entre familiares de diferente nacionalidad, las peleas por herencias o aspectos relacionados con el acogimiento de las personas mayores o, incluso, en las diferencias entre personas en el seno de una empresa familiar.
EL PACTO / Los procesos de mediación, siempre voluntarios, se pueden iniciar de tres formas: a petición de las partes de común acuerdo, tras la solicitud de una con la aceptación de la otra o por iniciativa de la autoridad judicial. Los mediadores, que deben ser neutrales, han de facilitar el diálogo para poder llegar a una solución consensuada. El acuerdo voluntario deberá ser plasmado en un documento al que un abogado tendrá que dar validez jurídica y, si pertoca , trasladarlo después a la autoridad judicial. Los trámites se pueden iniciar antes de cualquier proceso judicial (o cuando este está pendiente) y no pueden exceder de 60 días hábiles. Solo en casos excepcionales puede alargarse la intervención 30 días más. La base de este sistema es la confidencialidad, la neutralidad y la imparcialidad del mediador.
