Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
19-01-2015 15.55
Justícia es marca com a objectiu doblar els expedients de mediació finalitzats en dos anys
El conseller de Justícia ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, que estableix sis objectius a assolir en els propers dos anys
Germà Gordó ha anunciat també que el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla integral de mediació entre l’Administració i els subjectes privats
El conseller de Justícia, Germà Gordó, que ha presentat avui el Pla nacional d’impuls a la mediació, s’ha marcat com a objectiu per als propers dos anys “doblar el nombre d’expedients de mediació finalitzats” ja que no tots els expedients de mediació que s’inicien arriben a terme. Per aquest motiu, ha remarcat que “cal incrementar el nombre d’expedients que acaben en mediació” i ha recordat també que “actualment el 50 % de les mediacions finalitzades es tanquen amb un acord satisfactori per a les parts”.
Per il·lustrar-ho, Germà Gordó ha afirmat que “cada any entren als jutjats catalans un milió d’assumptes, mentre que la xifra d’expedients que arriben al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és anualment d’uns 5.000, dels quals només 1.000 finalitzen”.
El Pla que s’ha presentat avui centra l’acció de Govern en sis objectius a través de diferents línies estratègiques de treball, i suposarà un “veritable canvi cultural –ha dit el conseller-, que revertirà en més participació, més diàleg i més respecte”.
Els principals objectius del Pla nacional d’impuls de la mediació són promoure la col·laboració entre els diferents col·lectius, afavorir un veritable canvi cultural a favor de la mediació, fomentar la cohesió social a partir de mesures preventives de resolució de conflictes, equilibrar el tant per cent de conflictes resolt a través de la mediació en relació amb els litigis judicials, impulsar la gestió integral de la mediació a través de la seva implantació en els diferents àmbits privats i públics i millorar la qualitat de les mediacions.
Per assolir en dos anys aquests objectius concrets, el Govern ha analitzat les línies bàsiques de treball, que consistiran, entre altres, en l’elaboració de plans específics per a la difusió de la mediació entre professionals i ciutadans; l’impuls a la recerca, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i les universitats catalanes; l’aclariment del rol de l’assessor legal en matèria de mediació; l’anàlisi de l’impuls normatiu; l’ampliació de col·lectius compromesos en la implantació de la mediació, i la potenciació de la derivació judicial.
Durant l’any passat es van signar sis convenis nous amb diferents col·legis professionals per potenciar la mediació entre els seus professionals. En total, s’han signat 57 convenis de la xarxa d’informació i orientació a la mediació a Catalunya amb, per exemple, ajuntaments, consells comarcals, entitats sense ànim de lucre i col·legis professionals. Totes aquestes institucions donen suport al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en la tasca d’informació de la mediació i tramitació de les sol·licituds de mediació.
Finalment, el conseller, acompanyat pel director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Santiago Ballester, i la directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, Rosa Torre, ha anunciat també que “el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té l’encàrrec d’elaborar un pla de mediació integral entre l’Administració i els subjectes privats”.
Mediació: una eina de cohesió per resoldre els conflictes sense passar pel jutjat
La mediació –com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial- pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar. El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat.
La mediació a Europa
La mediació no s’ha desenvolupat per igual entre els països membres de la Unió Europea. D’una banda, hi ha estats d’arrelada tradició mediadora basada essencialment en l'autoregulació, com ara Holanda, on l’Administració i els professionals de la justícia són conscients dels avantatges que la mediació ofereix. D’altra banda, l’augment de la litigiositat en altres països amb una tradició jurídica molt semblant a la nostra, com per exemple Itàlia, ha fet que s’hagi apostat fortament per la mediació, fins al punt que hagi esdevingut obligatòria en la resolució d'alguns conflictes.
Dia Europeu de la Mediació
El 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació, coincidint amb l’aprovació, per part del Consell de Ministres Europeu, de la 1a recomanació sobre mediació familiar. El Departament de Justícia, juntament amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Advocats de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques, l’Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge i el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació, han organitzat per a aquest dia, amb la col·laboració de més de 30 institucions, tot un seguit d’activitats per donar a conèixer la mediació.
La regulació normativa de la mediació a Catalunya
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aprovar una llei de mediació familiar l’any 2001, la qual va ser un referent per a altres iniciatives autonòmiques, que, des d’aleshores, van aprovar les seves lleis. La Llei de mediació familiar 1/2001 es limitava a regular les solucions de conflictes en situacions de crisi de convivència de les parelles, en cas de ruptura, separació o divorci.
L'any 2009 es va aprovar la Llei 15/2009 en l’àmbit del dret privat, també pionera a l’Estat espanyol, que, d’una banda, ampliava l’objecte de la mediació a qualsevol conflicte en l’àmbit de la persona i la família i, de l’altra, estenia l'objecte de la mediació a la mediació civil en aquells casos en què es produeix una ruptura de la comunicació personal entre les parts quan aquestes han de mantenir relacions en el futur, com ara conflictes entre associacions i fundacions, en la convivència ciutadana i veïnal, en l'àmbit de la propietat horitzontal, etc.