L'EDITORIAL
Exigencia de garantías de pago de indemnizaciones a terceros de buena fe en demoliciones de restauración de la legalidad urbanística
Una mejora en cuanto a a protección y garantía de los derechos de los ciudadanos, en este caso compradores o terceros de buena fe.
Reciente se ha publicado la Ley Orgánica 7/2015 de 21 de julio por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985 de 1 de julio, del Poder Judicial y, entre otras, la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa (LJCA) introduciendo un apartado 3) en el artículo 108 de la LJCA que entra en vigor el 1 de Octubre de 2015 que dice lo siguiente:
«3. El Juez o Tribunal, en los casos en que, además de declarar contraria a la normativa la construcción de un inmueble, ordene motivadamente la demolición del mismo y la reposición a su estado originario de la realidad física alterada, exigirá, como condición previa a la demolición, y salvo que una situación de peligro inminente lo impidiera, la prestación de garantías suficientes para responder del pago de las indemnizaciones debidas a terceros de buena fe.»
Que una ley orgánica establezca esa obligación parece una buena noticia, especialmente en los que se refiere a protección y garantía de los derechos de los ciudadanos, en este caso compradores o terceros de buena fe.
La ley 20/2015 de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras modifica la LOE
En la ley20/2015, de 14 de julio, de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras. Publicada en el BOE el 15 de Julio, en su Disposición final tercera, se planta la 6ª Modificación de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación.
Por Rafael Mur Soteras
Por Rafael Mur Soteras. Doctor Arquitecto DALF. Vocal de la AAEPFC
La última modificación de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (LOE) se ha producido de modo tan desapercibido como importante.
La LOE ha sufrido varias modificaciones desde su entrada en vigor el 6 Mayo de 2000 mediante las siguientes Leyes:
- Ley 24/2001, de 27 de diciembre.
- Ley 53/2002, de 30 de diciembre
- Ley 25/2009, de 2 de diciembre
- Ley 8/2013, de 26 de junio
- Ley 9/2014, de 9 de mayo
- Ley 20/2015, de 14 de julio
La última de ellas en la ley20/2015, de 14 de julio, de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras. Publicada en el BOE el 15 de Julio, en su Disposición final tercera, se establece la 6ª Modificación de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación.
El cambio más significativo afecta:
a los tres párrafos a, b y c del art. 19.1, en los que se añade la expresión: “garantía financiera” en la parte primera:
El apartado 1 del artículo 19 queda redactado como sigue: «1. El régimen de garantías exigibles para las obras de edificación comprendidas en el artículo 2 de esta Ley se hará efectivo de acuerdo con la obligatoriedad que se establezca en aplicación de la disposición adicional segunda, teniendo como referente a las siguientes garantías: a) Seguro de daños materiales, seguro de caución o garantía financiera, para garantizar, durante un año, el resarcimiento de los daños materiales por vicios o defectos de ejecución que afecten a elementos de terminación o acabado de las obras, que podrá ser sustituido por la retención por el promotor de un 5 por 100 del importe de la ejecución material de la obra. b) Seguro de daños materiales, seguro de caución ogarantía financiera, para garantizar, durante tres años, el resarcimiento de los daños causados por vicios o defectos de los elementos constructivos o de las instalaciones que ocasionen el incumplimiento de los requisitos de habitabilidad del apartado 1, letra c), del artículo 3. c) Seguro de daños materiales, seguro de caución o garantía financiera, para garantizar, durante diez años, el resarcimiento de los daños materiales causados en el edificio por vicios o defectos que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica y estabilidad del edificio.»
La indefinición de esta garantía financiera que puede llegar a sustituir a los seguros obligatorios es preocupante. No es lo mismo un aval que un seguro de daños materiales. Los propietarios y usuarios de viviendas quedarán más desprotegidos.
El Proyecto de Ley de Carreteras modifica la “Ley de Suelo”
El Proyecto de Ley de carreteras modifica de forma importante la Ley del Suelo.
Por Pere González Nebreda
Por Pere González Nebreda. Arquitecto DALF. Presidente de la UAPFE
La Disposición final tercera del Proyecto de Ley de Carreteras modifica la “Ley de Suelo”
Propone utilizar para la capitalización de las rentas del suelo no urbanizable la rentabilidad de las obligaciones del Estado a 30 años.
El cambio es importante.
Personalmente, creo que el mecanismo actual de valoración del suelo rural es inadecuado. La utilización de tasas que dependen del mercado financiero le otorga una gran volatilidad. En estos momentos en que las tasas libres de riesgo son muy bajas, los valores del suelo no urbanizable calculados con la metodología del RVLS proporcionan resultados muy por encima de los valores de mercado.
La Sentencia del Tribunal constitucional del 11 de setiembre de 2014, por la que se declaraba nula la limitación a 2 del factor de localización, no ha hecho más que agravar el problema y aumentar la distancia entre la realidad y los resultados que se obtienen, especialmente en las proximidades de las grandes ciudades.
El tema requiere una reflexión sobre la volatilidad de las normas técnicas que los peritos debemos utilizar, y el alejamiento de la realidad material de los cálculos que nos vemos obligados a realizar.
La propuesta de modificación de la Ley de Suelo puede ser una oportunidad para propuestas técnicas más racionales.
El tema merece un debate. Se aceptan sugerencias.
Nuevos documentos reconocidos relacionados con la certificación energética
Se han publicado otros documentos reconocidos relacionados con la certificación energética, incluyendo nuevas versiones de las otras herramientas de certificación
Se han publicado otros documentos reconocidos relacionados con la certificación energética, incluyendo nuevas versiones de las otras herramientas de certificación:
http://www.minetur.gob.es/
Hasta la publicación oficial definitiva de las nuevas versiones, para la emisión de certificados oficiales han de utilizarse las versiones antiguas de las herramientas.
PUBLICADA LA LEY 13/2015 DE REFORMA DE LA LEY HIPOTECARIA Y TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DE CATASTRO INMOBILIARIO
Entre las modificaciones introducidas en el texto refundido de la Ley de Catastro Inmobiliario se encuentra el nuevo tratamiento de los suelos urbanizables que no cuentan con ordenación detallada, que resuelve la problemática planteada en estos suelos desde el reciente pronunciamiento del Tribunal Supremo
El pasado 25 de junio de 2015 se publicó en el Boletín Ofical del Estado la Ley 13/2015, de 24 de junio, de Reforma de la Ley Hipotecaria aprobada por Decreto de 8 de febrero de 1946 y del texto refundido de la Ley de Catastro Inmobiliario, aprobado por Real Decreto Legistlativo 1/2004, de 5 de marzo.
Entre las modificaciones introducidas en el texto refundido de la Ley de Catastro Inmobiliario se encuentra el nuevo tratamiento de los suelos urbanizables que no cuentan con ordenación detallada, que resuelve la problemática planteada en estos suelos desde el reciente pronunciamiento del Tribunal Supremo (Sentencia de 30 de mayo de 2014).
Estos suelos que actualmente se encuentran tributando en el IBI como urbanos, deberán ser clasificados como rústicos y valorados teniendo en cuenta sus circunstancias de localización a partir del 26 de junio de 2015, fecha de entrada en vigor de la reforma de la Ley del Catastro.
Los nuevos criterios de clasificación y valoración catastral de los suelos urbanizables, así como los procedimientos para su aplicación efectiva, se encuentran regulados en las siguientes disposiciones del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario, según la redacción dada por la Ley 13/2015, de 24 de junio: artículo 7, apartado 2, letra b), Disposiciones Transitorias segunda y séptima, y artículo 30.
Con el objeto de poder iniciar el procedimiento simplificado es necesario conocer con precisión los terrenos urbanizables que se encuentren en dicha situación. A tal efecto, la Ley establece (en la disposición transitoria séptima citada) que los Ayuntamientos deberán suminstrar a la Dirección General del Catastro información sobre los suelos que se encuentren afectados.
Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya
S'ha publicat al DOGC la LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, que introdueix una reforma en profunditat del règim de la propietat horitzontal i busca agilitar-ne el seu funcionament
Reforma del règim de la propietat horitzontal
Entrarà en vigor el dia 20 de juny de 2015.
S'ha publicat al DOGC la LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, que introdueix una reforma en profunditat del règim de la propietat horitzontal i busca agilitar-ne el seu funcionament, per la qual cosa queda afectada la vigent organització.
La reforma afecta de manera significativa:
- Supressió de primera i una segona convocatòria
- Règim de comunicacions i requeriments
- Criteri prevalent dels deutes dels propietaris amb la comunitat.
- Aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit del funcionament de les comunitats
- Acords nou règim de majories
- Impugnació acords
- Introducció de la mediació com sistema de resolució de conflictes
ITE's - DECRET 67/2015, de 5 de maig
Publicat al DOGFC de 7 de maig, el DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici
Publicat al DOGFC d’avui 7 de maig, el DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423273.pdf
En no assenyalar un moment específic d’entrada en vigor, s'entén que per aplicació supletòria de l’article 2 del Codi Civl entrarà en vigor als 20 dies naturals des de la publicació.
És important la disposició transitòria:
“Disposició transitòria
Les inspeccions tècniques realitzades a l’empara del Decret 187/2010, de 23 de novembre, i les sol·licituds del certificat d’aptitud.
1. Aquells edificis que a l’entrada en vigor del Decret hagin estat sotmesos a l’informe de la inspecció tècnica del Decret 187/2010, de 23 de novembre, poden emprar vàlidament aquell informe per acollir-se a programes públics de foment de la rehabilitació, en les condicions que estableixi cada convocatòria.
2. Les sol·licituds de certificats d’aptitud presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret i encara no resoltes, es resoldran de conformitat amb el que preveu el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis, llevat que els sol·licitants manifestin expressament la voluntat que s’apliqui el règim jurídic establert en el nou Decret. En aquest cas caldrà complementar la documentació de la inspecció tècnica ja realitzada amb un informe tècnic que qualifiqui les deficiències d’acord amb aquest Decret. En el supòsit que s’hagi requerit l’esmena de deficiències, o bé s’hagi denegat la sol·licitud sobre la base de l’article 9.3 del Decret 187/2010, el termini màxim per acreditar l’esmena de deficiències greus serà de dos anys a partir de l’entrada en vigor del present Decret. Acabat aquest termini, caldrà efectuar una nova ITE per obtenir el certificat d’aptitud.
3. Les persones propietàries d’edificis d’habitatges que disposin de l’informe de la inspecció tècnica emès a l’empara del Decret 187/2010, de 23 de novembre, i que es trobi pendent de presentació per trobar-se en el supòsit que preveu l’apartat 3 de l’article 9 d’aquell Decret, disposen d’un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret per presentar aquest informe a l’Administració. La no-presentació de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici dins d’aquest termini comporta la seva caducitat i ineficàcia per poder justificar el compliment de l’obligació d’haver passat la inspecció tècnica obligatòria. La seva resolució s’efectuarà segons el que s’estableix a l’apartat 2 anterior. El termini màxim per acreditar l’esmena de deficiències greus també serà de dos anys a partir de l’entrada en vigor del present Decret. Acabat aquest termini, caldrà efectuar una nova ITE per obtenir el certificat d’aptitud.
4. En referència amb els dos apartats anteriors, l’acreditació d’esmena de les deficiències greus es realitzarà amb el corresponent certificat de finalització de les obres que posi de manifest de forma expressa i clara que s’han resolt totes les deficiències greus que constaven a l’informe. En aquests supòsits s’atorgarà el certificat d’aptitud per al període de 10 anys. Tanmateix, tots els certificats d’aptitud s’atorgaran comptabilitzant el període de 10 anys a partir de la data d’emissió de l’informe d’inspecció tècnica.”
Inicio del trámite de audiencia del Texto Refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación
Los miembros que deseen formar parte del grupo de trabajo de la AAEPFC pueden ofrecer su colaboración
El Ministerio de Fomento, a través de la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo ha remitido hoy, 27 de marzo de 2015, al CSCAE, en trámite de audiencia por quince días, el “Texto Refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación”, en cumplimiento del mandato establecido por el art. Uno, h) de la Ley 20/2014, de 29 de octubre, por el que se delegó en el Gobierno la potestad de dictar diversos textos refundidos.
La AAEPFC aportará sus comentarios al texto que redactará el CoAC y que se cerrará el día 9 de abril.
Los miembros que deseen formar parte del grupo de trabajo de la AAEPFC pueden ofrecer su colaboración rellenando este formulario:
Las aportaciones de la AAEPFC deben estar redactadas el 8 de abril como fecha máxima.
.
Ordre sobre els requisits mínims dels informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria per l’ATC
Dijous dia 15 de gener va sortir publicada al DOGC l’Ordre sobre els requisits mínims que han de tenir els informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria pels impostos gestionats per l’ATC
Dijous dia 15 de gener va sortir publicada al DOGC l’Ordre sobre els requisits mínims que han de tenir els informes dels perits tercers en el procediment de taxació contradictòria pels impostos gestionats per l’ATC, i és d'aplicació des de divendres 16.
Aquesta Ordre venia anunciada a la Instrucció de comprovació de valors dels béns immobles en els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i sobre successions i donacions, per a l'any 2015, tal com us informàvem aquí
El dia 2 de febrer, en el context dels monogràfics, rebrem la sra. Rosario Lombardo, cap del Servei de valoracions de béns immobles de l'Agència Tributària de Catalunya, que ens comentarà aquesta nova ordre i parlarà també de forma general dels impostos sobre els immobles, els supòsits que donen lloc a les taxacions pericials contradictòries, i la gestió del procediment: terminis, intervencions pericials, honoraris...
Inscriviu-vos-hi aquí
Equiparación de titulaciones pre Bolonia. Comunicado del presidente el CSCAE
URGENTE:
Comunicado a todos los arquitectos sobre la aprobación del RD 967/2014 de equiparación de titulaciones pre Bolonia
Madrid, 26 de noviembre de 2014
Estimado/a compañero/a,
El BOE del pasado sábado 22 de noviembre de 2014 ha publicado el RD 967/2014 por el que se establecen los requisitos y el procedimiento para determinar la correspondencia, entre otros, del título de arquitecto a los niveles establecidos por el marco español de cualificaciones para la educación superior (MECES).
Este Real Decreto viene a resolver por fin la correspondencia de las titulaciones de Arquitectura denominadas coloquialmente Pre-Bolonia con el sistema MECES, reivindicación históricamente defendida por el CSCAE y que supone el reconocimiento del singular bagaje formativo del arquitecto español, con evidentes repercusiones en aspectos tan esenciales como las contrataciones y realización de servicios en el extranjero así como licitaciones y adjudicaciones en la Unión Europea.
El RD 967/2014 ha establecido que dicho procedimiento no requiere acto individual o petición por parte de los poseedores del título, sino que es una correspondencia al propio título como tal.
Aunque se fija un plazo máximo de resolución de seis meses, el CSCAE se mantendrá vigilante del cumplimiento de lo preceptuado en el Real Decreto e instará a la Dirección General de Política Universitaria, órgano competente para el inicio, instrucción y propuesta de resolución del procedimiento, a que estos plazos se agilicen en aquellas titulaciones, como es el caso del arquitecto, que cumplen automáticamente todos los requisitos requeridos y exigibles para su correspondencia al nivel 3 de Máster.
Creo que se trata de un éxito muy importante para la profesión y para los arquitectos que me complace compartir inmediatamente contigo.
Un fuerte abrazo,
Jordi Ludevid i Anglada
Presidente del CSCAE
EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA LA LLEI D'ACCESSIBILITAT
El Parlament ha aprovat per unanimitat el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat.
La llei d’accessibilitat actualitza, simplifica i integra el marc legal de l’accessibilitat, i ho fa tot respectant i desenvolupant les condicions bàsiques establertes per la legislació bàsica estatal i les directrius internacionals en la matèria i amb la finalitat de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb qualsevol mena de discapacitat física, sensorial o intel·lectual o amb qualsevol altre tipus de diversitat funcional i construir, així, una societat inclusiva i accessible.
Amb aquest objectiu, estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació permetin l’autonomia i la igualtat d’oportunitats i garanteixin la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn i regula l’adopció de mesures de promoció de la utilització de productes de suport que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
15 octubre 2014
El Parlament aprova per unanimitat la Llei d'accessibilitat
La norma obliga el Govern a destinar pressupost a suprimir barreres i estableix infraccions amb multes de fins a 300.000 euros
El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat. Tots els grups parlamentaris han celebrat que es destini una part de la partida pressupostària per a suprimir barreres arquitectòniques i per establir infraccions. El text final, que es va començar a debatre al juliol de 2013, ha arribat al ple amb 201 esmenes que actualitzen i modifiquen la llei anterior. Un altre dels punts que els partits han celebrat ha sigut el canvi de nomenclatura de "discapacitat" per "diversitat funcional".
La diputada del PSC Núria Seguí ha lamentat que quan la llei va arribar al Parlament "tenia moltes paraules però poc compromisos" però ha celebrat que votar-la significa "no quedar-nos com estàvem, que no és el que ens pertoca". Seguí ha accentuat, finalment, que el grup socialista votaria un 'sí', "però un sí crític", referint-se a la manca de compromís econòmic per part del Govern. D'altra banda, el diputat del PPC Rafael López ha considerat que és "una llei molt esperada" i que Catalunya va ser "pionera" l'any 1991 en una llei d'accessibilitat, però que "allí ens vam quedar". Rafael López ha dit que des del seu partit no volen posar cap pal a la roda, i que esperen que la llei "no només s'aprovi, sinó que també es compleixi".
Laura Massana, diputada del grup parlamentari ICV-EUiA, ha sigut la primera en esmentar el canvi del concepte de "discapacitat" per "diversitat funcional". Massana ha volgut accentuar aquesta modificació, fixat al preàmbul del projecte de llei, perquè creu que cal "modificar la llei i no les persones". Segons la diputada ecosocialista, aquesta llei actualitza les normatives que hi ha hagut fins ara.
El diputat de C's José Maria Espejo Saavedra ha expressat que no és només per a les persones amb diversitat funcional, sinó que tothom és beneficiari d'aquesta llei perquè la reformulació aporta "un disseny per a tots". Espejo ha celebrat que la Generalitat destini partides pressupostàries per a aquest fi, tot i que ha deixat caure que des del partit del govern no s'estigui "colant" aquest projecte de llei per replantejar la llei de serveis socials. Per la seva part, el diputat de la CUP David Fernàndez ha indicat que "és un dia important" ja que és "una llei per a tota la societat, molt més inclusiva, justa i solidària". Tot i això, Fernàndez ha reivindicat que des del seu grup voldrien "una llei molt més rupturista a l'alçada del segle XXI, sense cap ambigüitat i sense conceptes caducs".
El diputat d'ERC Pere Bosch ha assenyalat que estan satisfets amb el projecte de llei encara que creu que "la gran responsabilitat és del Govern". Al igual que C's, Bosch ha considerat que amb aquesta norma tothom és "potencial destinatari". "No és definitiva, però ens situa en la bona direcció", ha celebrat el diputat republicà. Per últim, la diputada de CiU al Parlament, Anna Figueras ha expressat estar "satisfeta" amb la votació de la llei que, diu Figueras, "s'ha aprovat amb uns grans matissos de 'sí': el 'sí crític', el 'sí crític preventiu, proactiu i agut', el 'si progressa adequadament' i el 'sí convençut'". La diputada Anna Figueras no ha estat desencaminada, doncs finalment l'aprovació de la llei d'accessibilitat ha estat per unanimitat dels grups parlamentaris de l'hemicicle.
Projecte de llei d'exercici de professions titulades i col·legis professionals a Catalunya
El Govern aprova el Projecte de llei d'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per garantir la independència d'aquestes corporacions
El Govern de Catalunya ha publicat la següent nota de premsa:
21-10-2014 15.14
- La llei potencia el funcionament dels col·legis professionals d’acord amb els principis d’atribució de competències pròpies, objectivitat en la seva actuació i necessària transparència en els seus òrgans de govern
- El Projecte que impulsa avui el Govern s’ha treballat de forma conjunta amb les corporacions, consells i col·legis professionals
- La nova normativa amplia l’espectre dels col·legis professionals ja que incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors, en una clara aposta per la formació professional
El Govern ha aprovat el Projecte de llei d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per tal d’adaptar el marc legal dels col·legis professionals en l’exercici de la professió a la directiva europea i a les necessitats actuals. La normativa, que substituirà la de 2006, té com a destinataris directes els 130 col·legis professionals d’àmbit català i 18 consells de col·legis professionals catalans.
El text preveu col·legis d’adscripció voluntària i reforça, entre altres aspectes, la delegació de funcions públiques de l’Administració a les corporacions professionals, defensa el seu principi d’autonomia i consolida la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
El Projecte de llei, que ha estat consensuat amb les corporacions, els col·legis professionals i els consells de col·legis catalans, se centra en la defensa i l’exercici de les competències de la Generalitat en aquest àmbit, davant l’augment de la tendència dels òrgans i institucions de l’Estat d’establir un marc legal d’homogeneïtzació de la normativa de col·legis professionals.
Una llei amb l’objectiu de potenciar el sistema col·legial català
La nova normativa en matèria de col·legis professionals que impulsa Catalunya es fixa, entre altres objectius, potenciar el sistema col·legial català i reforçar unes estructures que neixen de la societat civil i que, en alguns casos, han donat servei a professionals i ciutadans durant més de cent anys.
Per potenciar aquest sistema, que a Catalunya ha esdevingut una estructura bàsica de la societat i per a la societat, el Projecte de llei estableix una definició de professió col·legiada que té en compte el caràcter de corporació de dret públic dels col·legis professionals, és a dir, el caràcter predominantment públic dels seus interessos i funcions i dels seus requisits de creació, i reforça la delegació de funcions públiques de l’Administració pública en els col·legis professionals, com a organismes col·laboradors.
Alhora, la nova normativa amplia l’espectre dels col·legis professionals ja que incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors. El nou text també defensa el principi d’autonomia dels col·legis professionals, així com la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
D’altra banda, per protegir les persones consumidores destinatàries dels serveis prestats pels professionals titulats, la nova normativa incorpora dos aspectes: d’una banda, introdueix una regulació dirigida a evitar el conflicte d'interessos per part dels professionals titulats. La regulació del conflicte d'interessos serà aplicable quan els professionals prestin l'activitat directament, i també quan ho facin a través d'una societat professional. I, de l’altra, millora la regulació sobre l'assegurança professional: el nou text obliga a tenir assegurança o “garantia equivalent” i que els col·legis professionals puguin exigir als seus col·legiats l’acreditació del compliment d’aquest deure.
Alhora, el Projecte garanteix que la creació de col·legis professionals es faci per llei del Parlament de Catalunya, tant pel que fa a les professions de col·legiació obligatòria com a aquelles de caràcter voluntari.
La nova normativa incorpora en la seva redacció el principi de transparència i bon govern en l'actuació dels col·legis professionals: determina una subjecció de l'activitat i del funcionament dels col·legis professionals al principi de transparència. Per assolir-la, el text estableix l’obligació dels col·legis professionals de fer pública una sèrie d'informacions relacionades amb el seu funcionament mitjançant una memòria anual, en la qual es faran constar els aspectes més rellevants de l'activitat del col·legi i de la seva comptabilitat. També determina l’obligació d'observar unes regles sobre el funcionament i la composició dels òrgans de govern del col·legi, que estableixin deures i incompatibilitats per als seus membres, de manera que se solucioni una qüestió que s'havia plantejat en la pràctica en relació amb la compatibilitat de l'exercici d'un càrrec polític amb el d'un càrrec en un òrgan de govern del col·legi.
Pel que fa al règim disciplinari, s'unifica la llista d'infraccions i sancions col·legials i professionals que havia recollit la Llei 7/2006, de 31 de maig. Així, es tipifiquen les infraccions i les sancions corresponents i es determina el procediment administratiu disciplinari, garantint el tràmit d'audiència als col·legiats expedientats.
APLICACIÓ INFORMÀTICA PER AL COMPLIMENT DEL INFORME D'AVALUACIÓ D'EDIFICIS
El Ministeri de Foment posa a disposició una aplicació per al compliment de l'Informe d'Avaluació d'Edificis
NOVETAT IMPORTANT!
El Ministeri de Foment posa a disposició una aplicació per al compliment de l'Informe d'Avaluació d'Edificis:
Nueva aplicación informática para el cumplimiento del IEE
Ya está disponible la aplicación informática que se ha desarrollado para la cumplimentación por parte de los técnicos competentes del Informe de Evaluación de los Edificios, según el modelo que aparece en el Anexo del Real Decreto 233/2013, de 5 de abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y renovación urbanas, 2013-2016.
El acceso a la misma se realiza a través del enlace: https://iee.fomento.gob.es
Simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
S'anuncia un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015
17-10-2014 10.49
La Generalitat impulsa a Girona un pla pilot per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
· El projecte Gi1, Gestió d’Informes Unificada, permet als ajuntaments unificar en una sola sol·licitud la petició d’informes que ara havien de tramitar a fins a 27 organismes diferents
· Tots els municipis gironins ja es poden incorporar a aquesta prova pilot i l’objectiu és fer-la extensiva durant el 2015 al conjunt d’ajuntaments catalans
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, han presentat avui a Girona un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015. L’objectiu fonamental és facilitar la feina als ens locals, integrant tota l’actuació dels diferents departaments de la Generalitat en la fase d’emissió d’informes i impulsant la tramitació electrònica.
Durant la tramitació ordinària de vàries figures de planejament urbanístic, després de la seva aprovació inicial, els ens locals han de sol·licitar informes a diversos departaments de la Generalitat i també als seus organismes adscrits. Fins ara, l’ajuntament ha d’efectuar diverses còpies en paper de la documentació del pla i enviar-les individualment a cada organisme del Govern català que n’haurà d’emetre informe per raó de les seves competències. Al seu torn, cada organisme gestiona la petició i envia la resposta també individualment a l’ens local. S’han comptabilitzat fins a 27 organismes de la Generalitat que poden arribar a emetre informes.
L’anomenat projecte Gi1 se centra en aquells informes que s’han de demanar per a la modificació i revisió de planejament general i derivat. A partir d’ara, en aquests casos, els ajuntaments només hauran de presentar una única sol·licitud d’informes que ja es dirigirà a tots els organismes implicats i no hauran d’aportar cap còpia de la documentació, ni en paper ni en CD.
La petició d’informes es tramitarà a través d’una plataforma electrònica, on l’ajuntament interessat dipositarà la informació tècnica necessària perquè els diversos organismes hi puguin accedir. Una unitat administrativa, formada amb recursos de diferents departaments, s’encarregarà de gestionar la petició d’informes i controlar els terminis de resposta.
Es tracta d’un nou esforç per incrementar la proximitat en la presa de decisions, la simplicitat en la relació entres les administracions i la innovació en els processos. Amb aquesta millora en el funcionament administratiu, s’elimina la documentació en paper i l’elevat cost de les còpies, el cost de la gestió de l’arxiu de documentació, de les trameses d’expedients entre administracions i es guanya en rapidesa en la tramitació. Així mateix, el fet de funcionar mitjançant una plataforma on-line permet que tots els actors implicats puguin estar informats de l’evolució de l’expedient.
Tots els ajuntaments, el 2015
El projecte Gi1 es desenvoluparà en diverses fases: durant la primera, que és aquest pilot que s’ha posat en marxa, ja s’hi poden incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Girona. En aquests moments ja han començat a aplicar el nou model els municipis de Begur, Castelló d’Empúries, Madremanya, Port de la Selva, Santa Pau, Torroella de Montgrí, Ullà, Vilabertran i Vilademuls. La Gestió d’Informes Unificada s’estendrà al conjunt d’ens locals catalans durant el 2015.
En qualsevol cas, l’objectiu de la Generalitat és fer extensiva aquesta experiència d’administració electrònica a altres procediments que també requereixin de l’aportació d’informes de diversos organismes.
La prova pilot que ara s’impulsa té el seu origen en un projecte de millora per a la tramitació d’informes de planejament urbanístic que el Departament de TES va desenvolupar l’any 2010. En aquell moment, el pas endavant va consistir en què els ens locals només havien de presentar una única sol·licitud per a la petició d’informes, tot i que només adreçada als organismes del Departament de TES, i una sola còpia de la documentació del projecte, encara presencialment.
La Generalitat ha triat la demarcació gironina per dur a terme el pla pilot atès que ja s’hi desenvolupa un model pioner de racionalització en l’organització del sector públic. En el marc d’aquest model s’han desenvolupat, entre d’altres, projectes com l’Oficina Integrada d’Atenció Ciutadana, que atén tràmits de tots els departaments, la gestió unificada del parc mòbil i un projecte d’estalvi i eficiència en lloguers d’edificis i en despeses de funcionament.
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS (incluye enlace a texto íntegro)
10 de octubre de 2014.
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
Font: http://www.lamoncloa.gob.es
10 de octubre de 2014
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS
- Incrementa la seguridad jurídica de los actores sobre el litoral y fortalece los mecanismos de protección de las costas españolas, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo
- El Reglamento incorpora, por primera vez en la legislación sobre costas, los efectos del cambio climático, por lo que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una estrategia para la adaptación de la costa a sus efectos
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
El Reglamento logra el equilibrio entre un alto nivel de protección ambiental, refortaleciendo los mecanismos de protección, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, y una actividad respetuosa con el medio ambiente compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo.
Primera estrategia sobre el cambio climático en el litoral
El Reglamento recoge las previsiones de la Ley de 2013 respecto a los efectos del cambio climático en el litoral. La Ley de 1988 y el Reglamento de 1989 no contenían la menor previsión. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una Estrategia para la Adaptación de la costa al cambio climático, que en la actualidad está en fase de evaluación ambiental estratégica. Se presentará antes del fin de la Legislatura y se coordinará con las Comunidades Autónomas.
El Reglamento prevé la posibilidad de declarar en regresión ciertos tramos de costa, en los que se restringirán las ocupaciones, concretando los criterios técnicos para determinarlos. Por su parte, para los concesionarios de ocupaciones en la costa se prevé la obligación de adoptar medidas de adaptación a los efectos del cambio climático.
Constancia registral de lo que es dominio público
El Reglamento introduce importantes novedades en la tramitación de los procedimientos de deslinde, con el fin de sea obligatorio su registro, y la adecuada coordinación entre Costas, Registro de la Propiedad y Catastros. Sólo con esta coordinación se logrará la seguridad jurídica con la que han de contar los interesados, españoles y extranjeros, a la hora de conocer si los bienes forman parte del dominio público marítimo terrestre.
Se trata, con todas estas medidas, de que nadie pueda comprar una vivienda u otros bienes en la costa y descubrir después que no le pertenecen porque son de uso público.
Prohibición de edificar en la costa
Entre los principios que caracterizan esta norma destacan la prohibición de nuevas edificaciones y construcciones en la costa, así como de las obras que supongan cualquier aumento de volumen, altura o superficie de las edificaciones existentes y la exigencia de eficiencia energética y de ahorro de agua en las obras que se autoricen en los edificios en la costa.
Además, el Reglamento exige un informe ambiental autonómico para autorizar la prórroga de concesiones de actividades potencialmente contaminantes que recoge la Ley.
Máxima protección de los tramos naturales de las playas
La norma diferencia entre los tramos urbanos y naturales de las playas, y se otorga un mayor nivel de protección ambiental a los tramos naturales. El Reglamento desarrolla esta diferenciación legal y concreta el régimen de ocupación y de uso de ambos tramos, restringiendo las ocupaciones en los tramos naturales de las playas, mientras que en los urbanos se garantiza una adecuada prestación de servicios siempre que sea compatible con su uso común. En todo caso, se garantiza el uso público de las playas, de cualquier clase, por todos los ciudadanos.
En cuanto a los eventos en las playas, el Reglamento concreta los requisitos, límites y condiciones en los que son posibles, garantizando su conservación y entendiendo, además, que esas ocupaciones se restringen a los tramos urbanos. Así, sólo se admiten los eventos de interés general y repercusión turística si se garantiza una completa conservación medioambiental de la playa, para lo que se exige la prestación de las debidas garantías económicas.
Criterios claros para otorgar concesiones
En cuanto a las concesiones, la novedad a destacar es el plazo máximo por el que pueden ser otorgadas, dentro del límite de 75 años establecido en la citada Ley de 2013 de 29 de mayo, y se regulan tres supuestos distintos con máximos de 75, 50 y 30 años. Para la determinación de los plazos se recogen los criterios a tener en cuenta como son la adecuación al medio de la instalación, el grado de interés que represente para el dominio público marítimo-terrestre o sus usuarios, su ubicación en ribera del mar o fuera de la misma y el contenido del estudio económico-financiero o, en su defecto, el volumen de la inversión a amortizar.
Se abre la posibilidad de prorrogar estas concesiones por un plazo de hasta 75 años (en el caso de las autorizaciones de hasta cuatro años), con el requisito de que se acredite su sostenibilidad ambiental, y se permite la transmisión de los derechos de las concesiones, previa autorización. Al respecto, se recoge la posibilidad de trasmitir las concesiones inter vivos, siempre que la Administración reconozca el cumplimiento por parte del adquiriente de las condiciones establecidas en la concesión.
Mejorar la realidad económica y social de las costas españolas
La Ley de Costas aporta soluciones a más de quinientos mil ciudadanos que se vieron afectados por la anterior normativa de 1988 y se prevé que puede facilitar la generación de cerca de 150.000 empleos directos y unos dos mil millones de euros relacionados con la actividad económica en la costa.
La clarificación sobre los criterios para el establecimiento de actividades en la costa que establece el Reglamento, bajo estrictos estándares ambientales de protección de nuestra costa, puede asegurar la situación a unos mil hoteles ya existentes de forma legal, que ahora podrán prolongar los negocios y hacer reformas para modernizarse y ganar calidad, siempre que no aumenten su tamaño y mejoren su eficiencia ambiental. Esto servirá para proteger los más de ochenta mil empleos que generan.
Asimismo, se ordena definitivamente la situación de unos tres mil chiringuitos, que suponen unos cincuenta mil empleos directos, y se garantiza la actividad de más de 1.600 empresas e industrias que estaban destinadas a desaparecer a partir del año 2018, con lo que se evita la destrucción de miles de empleos en toda España.
Igualmente, se da seguridad jurídica a trece mil viviendas que se construyeron en su día legalmente en nuestra costa. Todas ellas podrán prorrogar sus concesiones. Además, se aporta más seguridad a los chiringuitos y otros establecimientos en cuanto a plazos y condiciones de la concesión, exigiéndoles, asimismo, más en términos de ordenación y cuidado de las playas.
Més notícies relacionades:
- El Mundo: El gobierno aprueba una norma antialgarrobico para la Ley de Costas
- Ambientum: Se aprueba el Reglamento General de la Ley de Costas
- Civil Mercantil: Aprobado el Reglamento General de la Ley de Costas
Novetat: Projecte de Decret de les ITE's
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el 7 d’agost, l’anunci d’informació pública del projecte de Decret per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. El període d’al•legacions és obert fins al proper 19 de setembre.
Nota de premsa de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya:
El nou Decret de les inspeccions tècniques dels edificis, a informació pública
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el 7 d’agost, l’anunci d’informació pública del projecte de Decret per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. El període d’al•legacions és obert fins al proper 19 de setembre.
Adjuntem:
A tots aquells que llegiu amb atenció el text, us proposem que feu arribar a l'AAEPFC les vostres opinions, reflexions, observacions, per valorar si hem de presentar alguna al·legació, i en aquest cas, treballar de forma conjunta.
Avantprojecte del llibre VI del Codi Civil Català
Us posem a l'abast el darrer text de la reforma del Codi Civil Català en relació al tema de contractes, compravenda i altres. Hi ha algunes novetats que cal conèixer, i que difereixen del que fins ara hem estudiat al DALF.
Us posem a l'abast el darrer text de la reforma del Codi Civil Català en relació al tema de contractes, compravenda i altres. Hi ha algunes novetats que cal conèixer, i que difereixen del que fins ara hem estudiat al DALF.
En aquest moment està en procés d'informació pública.
El termini d'al·legacions és fins el 7 d’agost.
Us en mantindrem al corrent.
Agrairem que, si el llegiu, deixeu aquí els vostres comentaris i reflexions, i si és del vostre interès, obrirem un espai conjunt especial al respecte.