L'EDITORIAL
Suspensió de tramitació de plans especials urbanístics relacionats amb activitats de càmping
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping. L’àmbit inclourà tots els municipis de Catalunya
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping que tindrà per objecte l’establiment de directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i d'ordenació urbanística i mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. L'àmbit inicial d'estudi del Pla inclourà tots els municipis de Catalunya:
Amb aquest motiu queden suspeses en tot el territori català, la tramitació dels plans especials urbanístics que tinguin per finalitat la implantació en sòl no urbanitzable, sobre àmbits avui no ocupats per activitats existents:
a) D'una nova activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.
b) L'ampliació de la capacitat d'acollida o de la superfície d'una activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda existent, en més d'un 50%.
La suspensió de tramitacions afecta:
a) Els plans especials urbanístics que es presentin a tràmit després de la publicació d'aquest acord.
b) Els plans especials urbanístics que, abans de la publicació d'aquest acord, estiguin en tramitació i no hagin estat resolts definitivament d'acord amb l'article 92.1 a) i b) del Text refós de la Llei d'urbanisme.
L’edicte publicat al DOGC http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7732/1706606.pdf recull la relació de càmpings que podrien estar afectats per la suspensió.
Llei de territori: avantprojecte de Llei
Es prepara la nova Llei de Territori de Catalunya. En aquest moment, podeu consultar el document comprensiu.
Us agraïrem que ens feu arribar les vostres reflexions.
Font: www.territori.gencat.cat
L’avantprojecte de Llei de territori té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat.
La nova norma representauna reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial, ivol facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions.
Els objectius principals d’aquesta lleisón adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats. Quant al model de desenvolupament urbà, prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió. Té també una clara voluntat d’establir les basesper fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge. Pretén també garantir l’eficiència i la competitivitat territorial a través de l’impuls de fórmules de governança supramunicipal. Així mateix vol concretar en la pràctica de l’ordenació territorial i de l’urbanisme els principis derivats de la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern. La variable de paisatges és potenciada en aquesta llei de forma transversal en el conjunt d’instruments de planificació i s’integra la seva perspectiva tant en el sistema d’espais oberts com en els assentaments.
Contacte: llei_territori.tes@gencat.cat
BIBLIOTECA D'ARTICLES - La anulación de los planes urbanísticos por causas sobrevenidas y externas
Las Sentencias por las que se anula el plan general de un municipio son cada vez más numerosas. Pese a tratarse de una disposición sujeta a un alto grado de control de legalidad, su fragilidad es alta y, además, los efectos de su derrumbe son notables...
Un article de:
JOSÉ FRANCISCO FERNÁNDEZ GARCÍA
Profesor titular de derecho administrativo. Universidad de oviedo. Director Jurídico Municipal
Revista española de Derecho Administrativo
Dades de publicació:
2016
Núm. 181 (Octubre-Diciembre 2016)
Jurisprudencia
4. La anulación de los planes urbanísticos por causas sobrevenidas y externas (JOSÉ FRANCISCO FERNÁNDEZ GARCÍA)
ISSN 0210-8461
Revista española de Derecho Administrativo 181
Octubre - Diciembre 2016
El Supremo anula el Plan General de Ordenación Urbana de Santander
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de ARCA, en concreto el relativo a la insuficiencia de recursos hídricos suficientes para la población
martes, 15 de noviembre de 2016
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de Asociación para la Defensa de los Recursos Naturales
Autor: Comunicación Poder Judicial
La Sala III del Tribunal Supremo ha anulado el Plan General de Ordenación Urbana de Santander aprobado el 17 de septiembre de 2010 por la Comisión Regional de Ordenación del Territorio y Urbanismo, al estimar un recurso de la Asociación para la Defensa de los Recursos Naturales (ARCA).
La sentencia estima uno de los motivos del recurso de ARCA, en concreto el relativo a la insuficiencia de recursos hídricos suficientes para la población sin la utilización del denominado Bitrasvase (Proyecto de Abastecimiento de Aguas a Santander), que fue anulado a su vez por sentencia del Supremo de 18 de diciembre de 2013. El Supremo entiende que el resto de argumentaciones del Tribunal Superior de Justicia de Cantabria en este proceso, que avaló el PGOU, eran acertadas, pero que en el citado aspecto de los recursos hídricos no lo es.
El Supremo discrepa de la consideración que el TSJ cántabro “realiza, con una indebida extralimitación, en el sentido de entender que la razón de decidir de la sentencia del TS de 18 de diciembre de 2013 -según se dice, motivación de la evaluación de impacto ambiental del proyecto de Bitrasvase- “es susceptible de ser subsanada y corregida, sin considerarlo una mera formalidad”. Obvio es que será en la ejecución de aquella sentencia, el órgano competente de su ejecución -a la sazón, la Sala de la Audiencia Nacional- el que tendrá, en su caso, que pronunciarse sobre la ejecución de la STS de 18 de septiembre de 2013”.
“Más, con independencia de ello -añade el alto tribunal-, lo cierto es -aunque por una circunstancia “externa” al PGOU- que éste debe de ser anulado, así como la Resolución aprobatoria del mismo. Anulados el proyecto y la obra del Bitrasvase por el Tribunal Supremo, la existencia de recursos hídricos para la ciudad de Santander queda en entredicho, y, su suficiencia, en modo alguno acreditada, con vulneración del artículo 25.4 del TRLA (Texto refundido de la Ley de Aguas).
No sirve la voluntariosa argumentación de la Sala de instancia, desde un lógico planteamiento estrictamente procesal, con fundamento de que la nulidad jurisdiccional del Bitrasvase es una cuestión nueva no planteada en el momento procesal oportuno de la demanda, pues, la insuficiencia de los recursos hídricos, como la misma Sala reconoce, siempre fue esgrimida por la recurrente, bien desde la perspectiva de la insuficiencia, bien desde la perspectiva de la afectación a los LICs de los que procede el agua”.
Por ello, el Supremo estima este concreto motivo, “porque la cuestión -sin duda- planteada, y, en concreto, la suficiencia de los recursos hídricos, ha sido una cuestión suficientemente debatida, y su insuficiencia, como consecuencia de un previo pronunciamiento jurisdiccional -que en modo alguno puede ser obviado-, claramente acreditada; incluso, como la sentencia reconoce, las partes tuvieron la oportunidad de pronunciarse sobre la incidencia del pronunciamiento jurisdiccional de referencia por cuanto el mismo afectaba a la nulidad de pleno derecho de un proyecto y una obra, directamente vinculada el tema de fondo debatido en el recurso contencioso administrativo relativo a la suficiencia de los recursos hídricos de Santander”.
BIBLIOTECA D'ARTICLES. ¿Vale de algo la prueba pericial en la jurisdicción contenciosoadministrativa?
Un artículo que trata de analizar, desde un punto de vista eminentemente práctico, la funcionalidad de este medio de prueba en una jurisdicción llamada a dirimir sobre materias muy especializadas, cada vez más técnicas.
Publicat a: Actualidad Administrativa nº 6, junio 2016, Nº 6, 1 de jun. de 2016, Editorial LA LEY
Redactado por: Belén Triana Reyes, Abogado del Estado
Resumen: El objeto de estas líneas es reflexionar sobre la utilidad de la prueba pericial en la jurisdicción contencioso-administrativa. No se trata de exponer la regulación positiva de la prueba, ni las numerosas dudas que ha suscitado la aplicación supletoria a la misma de la Ley de Enjuiciamiento Civil. Se trata de analizar, desde un punto de vista eminentemente práctico, la funcionalidad de este medio de prueba en una jurisdicción llamada a dirimir sobre materias muy especializadas, cada vez más técnicas.
Dues sentències d'inconstitucionalitat: sobre la Llei del Sòl i la Llei de Costes
S'adjunten textos de les sentències i notes de premsa
1. Sentència de 22.10.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat de de l'art. 25.2.a del Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que va aprovar el Text Refós de la Llei del Sòl, perquè la compensació que fixa per als propietaris de sòl rural subjecte a primera urbanització no guarda equilibri amb el valor real del ben expropiat.
2. Sentència de 5.11.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat: l'art. 1.39, quan introdueix un nou apartat 5 en la disposició transitòria 1ª de la Llei 22/1988; la disposició addicional 4ª, apartats 1, 2 i 4; i la disposició addicional 9ª.2º de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes Declarar que la disposició addicional 7ª i, per connexió, l'annex, no són inconstitucionals sempre que s'interpretin en els termes establerts en el fonament jurídic 14.
El RDL7/2015 recull i considera l'al·legació proposada per l'AAEPFC
Un èxit de l'AAEPFC, en la seva funció de contribuir a millorar les normes i lleis que ens governen.
El RDL 7/2015 d'aprovació del text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació urbana ha recollit i considerat l'al·legació que es va proposar des de la nostra Agrupació per a que es suprimís l'apartat c) de la disposició derogatòria única que derogava l'article 17 del Real Decret 1492/2011 de 24 d'octubre.
L'esmena que proposàvem va ser recollida pel COAC i el CSCAE, i finalment ha estat considerada en el text aprovat.
És tot un èxit de l'AAEPFC, en la seva funció de contribuir a millorar les normes i lleis que ens governen.
Estem satisfets, i agraïm i felicitem especialment a en Rafael Mur i Soteras per l'elaboració d'aquesta al·legació.
Exigencia de garantías de pago de indemnizaciones a terceros de buena fe en demoliciones de restauración de la legalidad urbanística
Una mejora en cuanto a a protección y garantía de los derechos de los ciudadanos, en este caso compradores o terceros de buena fe.
Reciente se ha publicado la Ley Orgánica 7/2015 de 21 de julio por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985 de 1 de julio, del Poder Judicial y, entre otras, la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa (LJCA) introduciendo un apartado 3) en el artículo 108 de la LJCA que entra en vigor el 1 de Octubre de 2015 que dice lo siguiente:
«3. El Juez o Tribunal, en los casos en que, además de declarar contraria a la normativa la construcción de un inmueble, ordene motivadamente la demolición del mismo y la reposición a su estado originario de la realidad física alterada, exigirá, como condición previa a la demolición, y salvo que una situación de peligro inminente lo impidiera, la prestación de garantías suficientes para responder del pago de las indemnizaciones debidas a terceros de buena fe.»
Que una ley orgánica establezca esa obligación parece una buena noticia, especialmente en los que se refiere a protección y garantía de los derechos de los ciudadanos, en este caso compradores o terceros de buena fe.
Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya
S'ha publicat al DOGC la LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, que introdueix una reforma en profunditat del règim de la propietat horitzontal i busca agilitar-ne el seu funcionament
Reforma del règim de la propietat horitzontal
Entrarà en vigor el dia 20 de juny de 2015.
S'ha publicat al DOGC la LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, que introdueix una reforma en profunditat del règim de la propietat horitzontal i busca agilitar-ne el seu funcionament, per la qual cosa queda afectada la vigent organització.
La reforma afecta de manera significativa:
- Supressió de primera i una segona convocatòria
- Règim de comunicacions i requeriments
- Criteri prevalent dels deutes dels propietaris amb la comunitat.
- Aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit del funcionament de les comunitats
- Acords nou règim de majories
- Impugnació acords
- Introducció de la mediació com sistema de resolució de conflictes
EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA LA LLEI D'ACCESSIBILITAT
El Parlament ha aprovat per unanimitat el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat.
La llei d’accessibilitat actualitza, simplifica i integra el marc legal de l’accessibilitat, i ho fa tot respectant i desenvolupant les condicions bàsiques establertes per la legislació bàsica estatal i les directrius internacionals en la matèria i amb la finalitat de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb qualsevol mena de discapacitat física, sensorial o intel·lectual o amb qualsevol altre tipus de diversitat funcional i construir, així, una societat inclusiva i accessible.
Amb aquest objectiu, estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació permetin l’autonomia i la igualtat d’oportunitats i garanteixin la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn i regula l’adopció de mesures de promoció de la utilització de productes de suport que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
15 octubre 2014
El Parlament aprova per unanimitat la Llei d'accessibilitat
La norma obliga el Govern a destinar pressupost a suprimir barreres i estableix infraccions amb multes de fins a 300.000 euros
El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat. Tots els grups parlamentaris han celebrat que es destini una part de la partida pressupostària per a suprimir barreres arquitectòniques i per establir infraccions. El text final, que es va començar a debatre al juliol de 2013, ha arribat al ple amb 201 esmenes que actualitzen i modifiquen la llei anterior. Un altre dels punts que els partits han celebrat ha sigut el canvi de nomenclatura de "discapacitat" per "diversitat funcional".
La diputada del PSC Núria Seguí ha lamentat que quan la llei va arribar al Parlament "tenia moltes paraules però poc compromisos" però ha celebrat que votar-la significa "no quedar-nos com estàvem, que no és el que ens pertoca". Seguí ha accentuat, finalment, que el grup socialista votaria un 'sí', "però un sí crític", referint-se a la manca de compromís econòmic per part del Govern. D'altra banda, el diputat del PPC Rafael López ha considerat que és "una llei molt esperada" i que Catalunya va ser "pionera" l'any 1991 en una llei d'accessibilitat, però que "allí ens vam quedar". Rafael López ha dit que des del seu partit no volen posar cap pal a la roda, i que esperen que la llei "no només s'aprovi, sinó que també es compleixi".
Laura Massana, diputada del grup parlamentari ICV-EUiA, ha sigut la primera en esmentar el canvi del concepte de "discapacitat" per "diversitat funcional". Massana ha volgut accentuar aquesta modificació, fixat al preàmbul del projecte de llei, perquè creu que cal "modificar la llei i no les persones". Segons la diputada ecosocialista, aquesta llei actualitza les normatives que hi ha hagut fins ara.
El diputat de C's José Maria Espejo Saavedra ha expressat que no és només per a les persones amb diversitat funcional, sinó que tothom és beneficiari d'aquesta llei perquè la reformulació aporta "un disseny per a tots". Espejo ha celebrat que la Generalitat destini partides pressupostàries per a aquest fi, tot i que ha deixat caure que des del partit del govern no s'estigui "colant" aquest projecte de llei per replantejar la llei de serveis socials. Per la seva part, el diputat de la CUP David Fernàndez ha indicat que "és un dia important" ja que és "una llei per a tota la societat, molt més inclusiva, justa i solidària". Tot i això, Fernàndez ha reivindicat que des del seu grup voldrien "una llei molt més rupturista a l'alçada del segle XXI, sense cap ambigüitat i sense conceptes caducs".
El diputat d'ERC Pere Bosch ha assenyalat que estan satisfets amb el projecte de llei encara que creu que "la gran responsabilitat és del Govern". Al igual que C's, Bosch ha considerat que amb aquesta norma tothom és "potencial destinatari". "No és definitiva, però ens situa en la bona direcció", ha celebrat el diputat republicà. Per últim, la diputada de CiU al Parlament, Anna Figueras ha expressat estar "satisfeta" amb la votació de la llei que, diu Figueras, "s'ha aprovat amb uns grans matissos de 'sí': el 'sí crític', el 'sí crític preventiu, proactiu i agut', el 'si progressa adequadament' i el 'sí convençut'". La diputada Anna Figueras no ha estat desencaminada, doncs finalment l'aprovació de la llei d'accessibilitat ha estat per unanimitat dels grups parlamentaris de l'hemicicle.
Simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
S'anuncia un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015
17-10-2014 10.49
La Generalitat impulsa a Girona un pla pilot per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
· El projecte Gi1, Gestió d’Informes Unificada, permet als ajuntaments unificar en una sola sol·licitud la petició d’informes que ara havien de tramitar a fins a 27 organismes diferents
· Tots els municipis gironins ja es poden incorporar a aquesta prova pilot i l’objectiu és fer-la extensiva durant el 2015 al conjunt d’ajuntaments catalans
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, han presentat avui a Girona un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015. L’objectiu fonamental és facilitar la feina als ens locals, integrant tota l’actuació dels diferents departaments de la Generalitat en la fase d’emissió d’informes i impulsant la tramitació electrònica.
Durant la tramitació ordinària de vàries figures de planejament urbanístic, després de la seva aprovació inicial, els ens locals han de sol·licitar informes a diversos departaments de la Generalitat i també als seus organismes adscrits. Fins ara, l’ajuntament ha d’efectuar diverses còpies en paper de la documentació del pla i enviar-les individualment a cada organisme del Govern català que n’haurà d’emetre informe per raó de les seves competències. Al seu torn, cada organisme gestiona la petició i envia la resposta també individualment a l’ens local. S’han comptabilitzat fins a 27 organismes de la Generalitat que poden arribar a emetre informes.
L’anomenat projecte Gi1 se centra en aquells informes que s’han de demanar per a la modificació i revisió de planejament general i derivat. A partir d’ara, en aquests casos, els ajuntaments només hauran de presentar una única sol·licitud d’informes que ja es dirigirà a tots els organismes implicats i no hauran d’aportar cap còpia de la documentació, ni en paper ni en CD.
La petició d’informes es tramitarà a través d’una plataforma electrònica, on l’ajuntament interessat dipositarà la informació tècnica necessària perquè els diversos organismes hi puguin accedir. Una unitat administrativa, formada amb recursos de diferents departaments, s’encarregarà de gestionar la petició d’informes i controlar els terminis de resposta.
Es tracta d’un nou esforç per incrementar la proximitat en la presa de decisions, la simplicitat en la relació entres les administracions i la innovació en els processos. Amb aquesta millora en el funcionament administratiu, s’elimina la documentació en paper i l’elevat cost de les còpies, el cost de la gestió de l’arxiu de documentació, de les trameses d’expedients entre administracions i es guanya en rapidesa en la tramitació. Així mateix, el fet de funcionar mitjançant una plataforma on-line permet que tots els actors implicats puguin estar informats de l’evolució de l’expedient.
Tots els ajuntaments, el 2015
El projecte Gi1 es desenvoluparà en diverses fases: durant la primera, que és aquest pilot que s’ha posat en marxa, ja s’hi poden incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Girona. En aquests moments ja han començat a aplicar el nou model els municipis de Begur, Castelló d’Empúries, Madremanya, Port de la Selva, Santa Pau, Torroella de Montgrí, Ullà, Vilabertran i Vilademuls. La Gestió d’Informes Unificada s’estendrà al conjunt d’ens locals catalans durant el 2015.
En qualsevol cas, l’objectiu de la Generalitat és fer extensiva aquesta experiència d’administració electrònica a altres procediments que també requereixin de l’aportació d’informes de diversos organismes.
La prova pilot que ara s’impulsa té el seu origen en un projecte de millora per a la tramitació d’informes de planejament urbanístic que el Departament de TES va desenvolupar l’any 2010. En aquell moment, el pas endavant va consistir en què els ens locals només havien de presentar una única sol·licitud per a la petició d’informes, tot i que només adreçada als organismes del Departament de TES, i una sola còpia de la documentació del projecte, encara presencialment.
La Generalitat ha triat la demarcació gironina per dur a terme el pla pilot atès que ja s’hi desenvolupa un model pioner de racionalització en l’organització del sector públic. En el marc d’aquest model s’han desenvolupat, entre d’altres, projectes com l’Oficina Integrada d’Atenció Ciutadana, que atén tràmits de tots els departaments, la gestió unificada del parc mòbil i un projecte d’estalvi i eficiència en lloguers d’edificis i en despeses de funcionament.
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS (incluye enlace a texto íntegro)
10 de octubre de 2014.
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
Font: http://www.lamoncloa.gob.es
10 de octubre de 2014
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS
- Incrementa la seguridad jurídica de los actores sobre el litoral y fortalece los mecanismos de protección de las costas españolas, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo
- El Reglamento incorpora, por primera vez en la legislación sobre costas, los efectos del cambio climático, por lo que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una estrategia para la adaptación de la costa a sus efectos
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
El Reglamento logra el equilibrio entre un alto nivel de protección ambiental, refortaleciendo los mecanismos de protección, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, y una actividad respetuosa con el medio ambiente compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo.
Primera estrategia sobre el cambio climático en el litoral
El Reglamento recoge las previsiones de la Ley de 2013 respecto a los efectos del cambio climático en el litoral. La Ley de 1988 y el Reglamento de 1989 no contenían la menor previsión. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una Estrategia para la Adaptación de la costa al cambio climático, que en la actualidad está en fase de evaluación ambiental estratégica. Se presentará antes del fin de la Legislatura y se coordinará con las Comunidades Autónomas.
El Reglamento prevé la posibilidad de declarar en regresión ciertos tramos de costa, en los que se restringirán las ocupaciones, concretando los criterios técnicos para determinarlos. Por su parte, para los concesionarios de ocupaciones en la costa se prevé la obligación de adoptar medidas de adaptación a los efectos del cambio climático.
Constancia registral de lo que es dominio público
El Reglamento introduce importantes novedades en la tramitación de los procedimientos de deslinde, con el fin de sea obligatorio su registro, y la adecuada coordinación entre Costas, Registro de la Propiedad y Catastros. Sólo con esta coordinación se logrará la seguridad jurídica con la que han de contar los interesados, españoles y extranjeros, a la hora de conocer si los bienes forman parte del dominio público marítimo terrestre.
Se trata, con todas estas medidas, de que nadie pueda comprar una vivienda u otros bienes en la costa y descubrir después que no le pertenecen porque son de uso público.
Prohibición de edificar en la costa
Entre los principios que caracterizan esta norma destacan la prohibición de nuevas edificaciones y construcciones en la costa, así como de las obras que supongan cualquier aumento de volumen, altura o superficie de las edificaciones existentes y la exigencia de eficiencia energética y de ahorro de agua en las obras que se autoricen en los edificios en la costa.
Además, el Reglamento exige un informe ambiental autonómico para autorizar la prórroga de concesiones de actividades potencialmente contaminantes que recoge la Ley.
Máxima protección de los tramos naturales de las playas
La norma diferencia entre los tramos urbanos y naturales de las playas, y se otorga un mayor nivel de protección ambiental a los tramos naturales. El Reglamento desarrolla esta diferenciación legal y concreta el régimen de ocupación y de uso de ambos tramos, restringiendo las ocupaciones en los tramos naturales de las playas, mientras que en los urbanos se garantiza una adecuada prestación de servicios siempre que sea compatible con su uso común. En todo caso, se garantiza el uso público de las playas, de cualquier clase, por todos los ciudadanos.
En cuanto a los eventos en las playas, el Reglamento concreta los requisitos, límites y condiciones en los que son posibles, garantizando su conservación y entendiendo, además, que esas ocupaciones se restringen a los tramos urbanos. Así, sólo se admiten los eventos de interés general y repercusión turística si se garantiza una completa conservación medioambiental de la playa, para lo que se exige la prestación de las debidas garantías económicas.
Criterios claros para otorgar concesiones
En cuanto a las concesiones, la novedad a destacar es el plazo máximo por el que pueden ser otorgadas, dentro del límite de 75 años establecido en la citada Ley de 2013 de 29 de mayo, y se regulan tres supuestos distintos con máximos de 75, 50 y 30 años. Para la determinación de los plazos se recogen los criterios a tener en cuenta como son la adecuación al medio de la instalación, el grado de interés que represente para el dominio público marítimo-terrestre o sus usuarios, su ubicación en ribera del mar o fuera de la misma y el contenido del estudio económico-financiero o, en su defecto, el volumen de la inversión a amortizar.
Se abre la posibilidad de prorrogar estas concesiones por un plazo de hasta 75 años (en el caso de las autorizaciones de hasta cuatro años), con el requisito de que se acredite su sostenibilidad ambiental, y se permite la transmisión de los derechos de las concesiones, previa autorización. Al respecto, se recoge la posibilidad de trasmitir las concesiones inter vivos, siempre que la Administración reconozca el cumplimiento por parte del adquiriente de las condiciones establecidas en la concesión.
Mejorar la realidad económica y social de las costas españolas
La Ley de Costas aporta soluciones a más de quinientos mil ciudadanos que se vieron afectados por la anterior normativa de 1988 y se prevé que puede facilitar la generación de cerca de 150.000 empleos directos y unos dos mil millones de euros relacionados con la actividad económica en la costa.
La clarificación sobre los criterios para el establecimiento de actividades en la costa que establece el Reglamento, bajo estrictos estándares ambientales de protección de nuestra costa, puede asegurar la situación a unos mil hoteles ya existentes de forma legal, que ahora podrán prolongar los negocios y hacer reformas para modernizarse y ganar calidad, siempre que no aumenten su tamaño y mejoren su eficiencia ambiental. Esto servirá para proteger los más de ochenta mil empleos que generan.
Asimismo, se ordena definitivamente la situación de unos tres mil chiringuitos, que suponen unos cincuenta mil empleos directos, y se garantiza la actividad de más de 1.600 empresas e industrias que estaban destinadas a desaparecer a partir del año 2018, con lo que se evita la destrucción de miles de empleos en toda España.
Igualmente, se da seguridad jurídica a trece mil viviendas que se construyeron en su día legalmente en nuestra costa. Todas ellas podrán prorrogar sus concesiones. Además, se aporta más seguridad a los chiringuitos y otros establecimientos en cuanto a plazos y condiciones de la concesión, exigiéndoles, asimismo, más en términos de ordenación y cuidado de las playas.
Més notícies relacionades:
- El Mundo: El gobierno aprueba una norma antialgarrobico para la Ley de Costas
- Ambientum: Se aprueba el Reglamento General de la Ley de Costas
- Civil Mercantil: Aprobado el Reglamento General de la Ley de Costas
Avantprojecte del llibre VI del Codi Civil Català
Us posem a l'abast el darrer text de la reforma del Codi Civil Català en relació al tema de contractes, compravenda i altres. Hi ha algunes novetats que cal conèixer, i que difereixen del que fins ara hem estudiat al DALF.
Us posem a l'abast el darrer text de la reforma del Codi Civil Català en relació al tema de contractes, compravenda i altres. Hi ha algunes novetats que cal conèixer, i que difereixen del que fins ara hem estudiat al DALF.
En aquest moment està en procés d'informació pública.
El termini d'al·legacions és fins el 7 d’agost.
Us en mantindrem al corrent.
Agrairem que, si el llegiu, deixeu aquí els vostres comentaris i reflexions, i si és del vostre interès, obrirem un espai conjunt especial al respecte.
Novetat: Codis d'urbanisme estatal i específics per comunitats al BOE
Els companys de la Unión de Arquitectos de Administraciones Públicas de España han publicat una referència i enllaç imprescindibles, que reproduïm aquí.
Aprofitem per agrair-los la feina de d'informació tan interessant que fan i per deixar-vos el link directe a la seva pàgina.
Els companys de la Unión de Arquitectos de Administraciones Públicas de España han publicat una referència i enllaç imprescindibles, que reproduïm aquí.
Aprofitem per agrair-los la feina de d'informació tan interessant que fan i per deixar-vos el link directe a la seva pàgina.
lunes, 21 de abril de 2014
[393] CÓDIGOS DE URBANISMO ESTATAL Y ESPECÍFICO POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS EN EL BOE
La Agencia Estatal BOE, con el objetivo de favorecer el conocimiento del ordenamiento jurídico español, ha puesto en marcha nuevos servicios que nos permitirá acceder a la legislación vigente de forma sencilla, gratuita y personalizada.
La página BOE.es pone a nuestra disposición las siguientes posibilidades, que nos invita a conocer:
■Base de datos de legislación que incorpora el texto consolidado y permanentemente actualizado de las normas vigentes y de sus distintas versiones temporales.
■Nueva colección de Códigos Electrónicos en PDF y ePUB que podremos descargar en nuestro ordenador, tableta o teléfono móvil y, si lo deseamos, adquirir en versión impresa desde la propia página web.
Estos códigos, permanentemente actualizados, recopilan la legislación vigente de los distintos ámbitos del derecho español: constitucional, civil, administrativo, penal, procesal, mercantil, social, tributario y financiero. Los títulos disponibles se irán ampliando progresivamente hasta abarcar todos los sectores del ordenamiento. Además, con una sencilla alerta en nuestro correo electrónico, seremos avisado de cualquier cambio y podremos descargar la nueva versión.
El BOE a la carta es un servicio para facilitar el acceso a la información el mismo día que ésta se publica en el boletín oficial y que nos permite recibir avisos en nuestro correo electrónico sobre una materia, norma, convocatoria o anuncio de nuestro interés. Incluso podemos crear una alerta con cualquier palabra o frase del texto publicado, por ejemplo, la denominación de una localidad.
Confíando en que estos nuevos servicios que os presentamos resulten de vuestro interés, os invitamos a probarlos. Además, no dudeis en hacer llegar al BOE, las sugerencias que estimeis oportunas, que les ayudarán seguro a mejorar el servicio público que presta la Agencia.
Consideramos que para nuestros seguidores puede resultar de especial interés los códigos de urbanismo estatal y específico por comunidades autónomas. Estos Códigos, gratuitos y permanentemente actualizados, recopilan la legislación vigente en la materia.