L'EDITORIAL
EL PARLAMENT DE CATALUNYA APROVA LA LLEI D'ACCESSIBILITAT
El Parlament ha aprovat per unanimitat el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat.
La llei d’accessibilitat actualitza, simplifica i integra el marc legal de l’accessibilitat, i ho fa tot respectant i desenvolupant les condicions bàsiques establertes per la legislació bàsica estatal i les directrius internacionals en la matèria i amb la finalitat de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb qualsevol mena de discapacitat física, sensorial o intel·lectual o amb qualsevol altre tipus de diversitat funcional i construir, així, una societat inclusiva i accessible.
Amb aquest objectiu, estableix les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació permetin l’autonomia i la igualtat d’oportunitats i garanteixin la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn i regula l’adopció de mesures de promoció de la utilització de productes de suport que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.
15 octubre 2014
El Parlament aprova per unanimitat la Llei d'accessibilitat
La norma obliga el Govern a destinar pressupost a suprimir barreres i estableix infraccions amb multes de fins a 300.000 euros
El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres el projecte de llei d'accessibilitat que estableix les condicions mínimes per tal que els espais públics, els serveis, els transports i les comunicacions s'adaptin a les persones amb discapacitat. Tots els grups parlamentaris han celebrat que es destini una part de la partida pressupostària per a suprimir barreres arquitectòniques i per establir infraccions. El text final, que es va començar a debatre al juliol de 2013, ha arribat al ple amb 201 esmenes que actualitzen i modifiquen la llei anterior. Un altre dels punts que els partits han celebrat ha sigut el canvi de nomenclatura de "discapacitat" per "diversitat funcional".
La diputada del PSC Núria Seguí ha lamentat que quan la llei va arribar al Parlament "tenia moltes paraules però poc compromisos" però ha celebrat que votar-la significa "no quedar-nos com estàvem, que no és el que ens pertoca". Seguí ha accentuat, finalment, que el grup socialista votaria un 'sí', "però un sí crític", referint-se a la manca de compromís econòmic per part del Govern. D'altra banda, el diputat del PPC Rafael López ha considerat que és "una llei molt esperada" i que Catalunya va ser "pionera" l'any 1991 en una llei d'accessibilitat, però que "allí ens vam quedar". Rafael López ha dit que des del seu partit no volen posar cap pal a la roda, i que esperen que la llei "no només s'aprovi, sinó que també es compleixi".
Laura Massana, diputada del grup parlamentari ICV-EUiA, ha sigut la primera en esmentar el canvi del concepte de "discapacitat" per "diversitat funcional". Massana ha volgut accentuar aquesta modificació, fixat al preàmbul del projecte de llei, perquè creu que cal "modificar la llei i no les persones". Segons la diputada ecosocialista, aquesta llei actualitza les normatives que hi ha hagut fins ara.
El diputat de C's José Maria Espejo Saavedra ha expressat que no és només per a les persones amb diversitat funcional, sinó que tothom és beneficiari d'aquesta llei perquè la reformulació aporta "un disseny per a tots". Espejo ha celebrat que la Generalitat destini partides pressupostàries per a aquest fi, tot i que ha deixat caure que des del partit del govern no s'estigui "colant" aquest projecte de llei per replantejar la llei de serveis socials. Per la seva part, el diputat de la CUP David Fernàndez ha indicat que "és un dia important" ja que és "una llei per a tota la societat, molt més inclusiva, justa i solidària". Tot i això, Fernàndez ha reivindicat que des del seu grup voldrien "una llei molt més rupturista a l'alçada del segle XXI, sense cap ambigüitat i sense conceptes caducs".
El diputat d'ERC Pere Bosch ha assenyalat que estan satisfets amb el projecte de llei encara que creu que "la gran responsabilitat és del Govern". Al igual que C's, Bosch ha considerat que amb aquesta norma tothom és "potencial destinatari". "No és definitiva, però ens situa en la bona direcció", ha celebrat el diputat republicà. Per últim, la diputada de CiU al Parlament, Anna Figueras ha expressat estar "satisfeta" amb la votació de la llei que, diu Figueras, "s'ha aprovat amb uns grans matissos de 'sí': el 'sí crític', el 'sí crític preventiu, proactiu i agut', el 'si progressa adequadament' i el 'sí convençut'". La diputada Anna Figueras no ha estat desencaminada, doncs finalment l'aprovació de la llei d'accessibilitat ha estat per unanimitat dels grups parlamentaris de l'hemicicle.
Projecte de llei d'exercici de professions titulades i col·legis professionals a Catalunya
El Govern aprova el Projecte de llei d'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per garantir la independència d'aquestes corporacions
El Govern de Catalunya ha publicat la següent nota de premsa:
21-10-2014 15.14
- La llei potencia el funcionament dels col·legis professionals d’acord amb els principis d’atribució de competències pròpies, objectivitat en la seva actuació i necessària transparència en els seus òrgans de govern
- El Projecte que impulsa avui el Govern s’ha treballat de forma conjunta amb les corporacions, consells i col·legis professionals
- La nova normativa amplia l’espectre dels col·legis professionals ja que incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors, en una clara aposta per la formació professional
El Govern ha aprovat el Projecte de llei d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per tal d’adaptar el marc legal dels col·legis professionals en l’exercici de la professió a la directiva europea i a les necessitats actuals. La normativa, que substituirà la de 2006, té com a destinataris directes els 130 col·legis professionals d’àmbit català i 18 consells de col·legis professionals catalans.
El text preveu col·legis d’adscripció voluntària i reforça, entre altres aspectes, la delegació de funcions públiques de l’Administració a les corporacions professionals, defensa el seu principi d’autonomia i consolida la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
El Projecte de llei, que ha estat consensuat amb les corporacions, els col·legis professionals i els consells de col·legis catalans, se centra en la defensa i l’exercici de les competències de la Generalitat en aquest àmbit, davant l’augment de la tendència dels òrgans i institucions de l’Estat d’establir un marc legal d’homogeneïtzació de la normativa de col·legis professionals.
Una llei amb l’objectiu de potenciar el sistema col·legial català
La nova normativa en matèria de col·legis professionals que impulsa Catalunya es fixa, entre altres objectius, potenciar el sistema col·legial català i reforçar unes estructures que neixen de la societat civil i que, en alguns casos, han donat servei a professionals i ciutadans durant més de cent anys.
Per potenciar aquest sistema, que a Catalunya ha esdevingut una estructura bàsica de la societat i per a la societat, el Projecte de llei estableix una definició de professió col·legiada que té en compte el caràcter de corporació de dret públic dels col·legis professionals, és a dir, el caràcter predominantment públic dels seus interessos i funcions i dels seus requisits de creació, i reforça la delegació de funcions públiques de l’Administració pública en els col·legis professionals, com a organismes col·laboradors.
Alhora, la nova normativa amplia l’espectre dels col·legis professionals ja que incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors. El nou text també defensa el principi d’autonomia dels col·legis professionals, així com la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
D’altra banda, per protegir les persones consumidores destinatàries dels serveis prestats pels professionals titulats, la nova normativa incorpora dos aspectes: d’una banda, introdueix una regulació dirigida a evitar el conflicte d'interessos per part dels professionals titulats. La regulació del conflicte d'interessos serà aplicable quan els professionals prestin l'activitat directament, i també quan ho facin a través d'una societat professional. I, de l’altra, millora la regulació sobre l'assegurança professional: el nou text obliga a tenir assegurança o “garantia equivalent” i que els col·legis professionals puguin exigir als seus col·legiats l’acreditació del compliment d’aquest deure.
Alhora, el Projecte garanteix que la creació de col·legis professionals es faci per llei del Parlament de Catalunya, tant pel que fa a les professions de col·legiació obligatòria com a aquelles de caràcter voluntari.
La nova normativa incorpora en la seva redacció el principi de transparència i bon govern en l'actuació dels col·legis professionals: determina una subjecció de l'activitat i del funcionament dels col·legis professionals al principi de transparència. Per assolir-la, el text estableix l’obligació dels col·legis professionals de fer pública una sèrie d'informacions relacionades amb el seu funcionament mitjançant una memòria anual, en la qual es faran constar els aspectes més rellevants de l'activitat del col·legi i de la seva comptabilitat. També determina l’obligació d'observar unes regles sobre el funcionament i la composició dels òrgans de govern del col·legi, que estableixin deures i incompatibilitats per als seus membres, de manera que se solucioni una qüestió que s'havia plantejat en la pràctica en relació amb la compatibilitat de l'exercici d'un càrrec polític amb el d'un càrrec en un òrgan de govern del col·legi.
Pel que fa al règim disciplinari, s'unifica la llista d'infraccions i sancions col·legials i professionals que havia recollit la Llei 7/2006, de 31 de maig. Així, es tipifiquen les infraccions i les sancions corresponents i es determina el procediment administratiu disciplinari, garantint el tràmit d'audiència als col·legiats expedientats.
APLICACIÓ INFORMÀTICA PER AL COMPLIMENT DEL INFORME D'AVALUACIÓ D'EDIFICIS
El Ministeri de Foment posa a disposició una aplicació per al compliment de l'Informe d'Avaluació d'Edificis
NOVETAT IMPORTANT!
El Ministeri de Foment posa a disposició una aplicació per al compliment de l'Informe d'Avaluació d'Edificis:
Nueva aplicación informática para el cumplimiento del IEE
Ya está disponible la aplicación informática que se ha desarrollado para la cumplimentación por parte de los técnicos competentes del Informe de Evaluación de los Edificios, según el modelo que aparece en el Anexo del Real Decreto 233/2013, de 5 de abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y renovación urbanas, 2013-2016.
El acceso a la misma se realiza a través del enlace: https://iee.fomento.gob.es
Simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
S'anuncia un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015
17-10-2014 10.49
La Generalitat impulsa a Girona un pla pilot per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic dels municipis
· El projecte Gi1, Gestió d’Informes Unificada, permet als ajuntaments unificar en una sola sol·licitud la petició d’informes que ara havien de tramitar a fins a 27 organismes diferents
· Tots els municipis gironins ja es poden incorporar a aquesta prova pilot i l’objectiu és fer-la extensiva durant el 2015 al conjunt d’ajuntaments catalans
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, han presentat avui a Girona un pla pilot de la Generalitat per a la simplificació dels tràmits de planejament urbanístic, dirigit als ajuntaments i que podrà beneficiar a tots els municipis catalans durant el 2015. L’objectiu fonamental és facilitar la feina als ens locals, integrant tota l’actuació dels diferents departaments de la Generalitat en la fase d’emissió d’informes i impulsant la tramitació electrònica.
Durant la tramitació ordinària de vàries figures de planejament urbanístic, després de la seva aprovació inicial, els ens locals han de sol·licitar informes a diversos departaments de la Generalitat i també als seus organismes adscrits. Fins ara, l’ajuntament ha d’efectuar diverses còpies en paper de la documentació del pla i enviar-les individualment a cada organisme del Govern català que n’haurà d’emetre informe per raó de les seves competències. Al seu torn, cada organisme gestiona la petició i envia la resposta també individualment a l’ens local. S’han comptabilitzat fins a 27 organismes de la Generalitat que poden arribar a emetre informes.
L’anomenat projecte Gi1 se centra en aquells informes que s’han de demanar per a la modificació i revisió de planejament general i derivat. A partir d’ara, en aquests casos, els ajuntaments només hauran de presentar una única sol·licitud d’informes que ja es dirigirà a tots els organismes implicats i no hauran d’aportar cap còpia de la documentació, ni en paper ni en CD.
La petició d’informes es tramitarà a través d’una plataforma electrònica, on l’ajuntament interessat dipositarà la informació tècnica necessària perquè els diversos organismes hi puguin accedir. Una unitat administrativa, formada amb recursos de diferents departaments, s’encarregarà de gestionar la petició d’informes i controlar els terminis de resposta.
Es tracta d’un nou esforç per incrementar la proximitat en la presa de decisions, la simplicitat en la relació entres les administracions i la innovació en els processos. Amb aquesta millora en el funcionament administratiu, s’elimina la documentació en paper i l’elevat cost de les còpies, el cost de la gestió de l’arxiu de documentació, de les trameses d’expedients entre administracions i es guanya en rapidesa en la tramitació. Així mateix, el fet de funcionar mitjançant una plataforma on-line permet que tots els actors implicats puguin estar informats de l’evolució de l’expedient.
Tots els ajuntaments, el 2015
El projecte Gi1 es desenvoluparà en diverses fases: durant la primera, que és aquest pilot que s’ha posat en marxa, ja s’hi poden incorporar tots els ajuntaments de la demarcació de Girona. En aquests moments ja han començat a aplicar el nou model els municipis de Begur, Castelló d’Empúries, Madremanya, Port de la Selva, Santa Pau, Torroella de Montgrí, Ullà, Vilabertran i Vilademuls. La Gestió d’Informes Unificada s’estendrà al conjunt d’ens locals catalans durant el 2015.
En qualsevol cas, l’objectiu de la Generalitat és fer extensiva aquesta experiència d’administració electrònica a altres procediments que també requereixin de l’aportació d’informes de diversos organismes.
La prova pilot que ara s’impulsa té el seu origen en un projecte de millora per a la tramitació d’informes de planejament urbanístic que el Departament de TES va desenvolupar l’any 2010. En aquell moment, el pas endavant va consistir en què els ens locals només havien de presentar una única sol·licitud per a la petició d’informes, tot i que només adreçada als organismes del Departament de TES, i una sola còpia de la documentació del projecte, encara presencialment.
La Generalitat ha triat la demarcació gironina per dur a terme el pla pilot atès que ja s’hi desenvolupa un model pioner de racionalització en l’organització del sector públic. En el marc d’aquest model s’han desenvolupat, entre d’altres, projectes com l’Oficina Integrada d’Atenció Ciutadana, que atén tràmits de tots els departaments, la gestió unificada del parc mòbil i un projecte d’estalvi i eficiència en lloguers d’edificis i en despeses de funcionament.
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS (incluye enlace a texto íntegro)
10 de octubre de 2014.
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
Font: http://www.lamoncloa.gob.es
10 de octubre de 2014
APROBADO EL REGLAMENTO GENERAL DE LA LEY DE COSTAS
- Incrementa la seguridad jurídica de los actores sobre el litoral y fortalece los mecanismos de protección de las costas españolas, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo
- El Reglamento incorpora, por primera vez en la legislación sobre costas, los efectos del cambio climático, por lo que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una estrategia para la adaptación de la costa a sus efectos
El Consejo de Ministros ha aprobado, mediante Real Decreto, el Reglamento General de la Ley de Costas. Se trata del instrumento adecuado para desarrollar y aplicar la Ley de Costas de 1988 y la Ley de Protección y uso sostenible del litoral de 2013, que además modificaba la Ley de Costas.
El Reglamento logra el equilibrio entre un alto nivel de protección ambiental, refortaleciendo los mecanismos de protección, tanto en su vertiente preventiva como defensiva, y una actividad respetuosa con el medio ambiente compatible con el impulso de la actividad económica y la generación de empleo.
Primera estrategia sobre el cambio climático en el litoral
El Reglamento recoge las previsiones de la Ley de 2013 respecto a los efectos del cambio climático en el litoral. La Ley de 1988 y el Reglamento de 1989 no contenían la menor previsión. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando una Estrategia para la Adaptación de la costa al cambio climático, que en la actualidad está en fase de evaluación ambiental estratégica. Se presentará antes del fin de la Legislatura y se coordinará con las Comunidades Autónomas.
El Reglamento prevé la posibilidad de declarar en regresión ciertos tramos de costa, en los que se restringirán las ocupaciones, concretando los criterios técnicos para determinarlos. Por su parte, para los concesionarios de ocupaciones en la costa se prevé la obligación de adoptar medidas de adaptación a los efectos del cambio climático.
Constancia registral de lo que es dominio público
El Reglamento introduce importantes novedades en la tramitación de los procedimientos de deslinde, con el fin de sea obligatorio su registro, y la adecuada coordinación entre Costas, Registro de la Propiedad y Catastros. Sólo con esta coordinación se logrará la seguridad jurídica con la que han de contar los interesados, españoles y extranjeros, a la hora de conocer si los bienes forman parte del dominio público marítimo terrestre.
Se trata, con todas estas medidas, de que nadie pueda comprar una vivienda u otros bienes en la costa y descubrir después que no le pertenecen porque son de uso público.
Prohibición de edificar en la costa
Entre los principios que caracterizan esta norma destacan la prohibición de nuevas edificaciones y construcciones en la costa, así como de las obras que supongan cualquier aumento de volumen, altura o superficie de las edificaciones existentes y la exigencia de eficiencia energética y de ahorro de agua en las obras que se autoricen en los edificios en la costa.
Además, el Reglamento exige un informe ambiental autonómico para autorizar la prórroga de concesiones de actividades potencialmente contaminantes que recoge la Ley.
Máxima protección de los tramos naturales de las playas
La norma diferencia entre los tramos urbanos y naturales de las playas, y se otorga un mayor nivel de protección ambiental a los tramos naturales. El Reglamento desarrolla esta diferenciación legal y concreta el régimen de ocupación y de uso de ambos tramos, restringiendo las ocupaciones en los tramos naturales de las playas, mientras que en los urbanos se garantiza una adecuada prestación de servicios siempre que sea compatible con su uso común. En todo caso, se garantiza el uso público de las playas, de cualquier clase, por todos los ciudadanos.
En cuanto a los eventos en las playas, el Reglamento concreta los requisitos, límites y condiciones en los que son posibles, garantizando su conservación y entendiendo, además, que esas ocupaciones se restringen a los tramos urbanos. Así, sólo se admiten los eventos de interés general y repercusión turística si se garantiza una completa conservación medioambiental de la playa, para lo que se exige la prestación de las debidas garantías económicas.
Criterios claros para otorgar concesiones
En cuanto a las concesiones, la novedad a destacar es el plazo máximo por el que pueden ser otorgadas, dentro del límite de 75 años establecido en la citada Ley de 2013 de 29 de mayo, y se regulan tres supuestos distintos con máximos de 75, 50 y 30 años. Para la determinación de los plazos se recogen los criterios a tener en cuenta como son la adecuación al medio de la instalación, el grado de interés que represente para el dominio público marítimo-terrestre o sus usuarios, su ubicación en ribera del mar o fuera de la misma y el contenido del estudio económico-financiero o, en su defecto, el volumen de la inversión a amortizar.
Se abre la posibilidad de prorrogar estas concesiones por un plazo de hasta 75 años (en el caso de las autorizaciones de hasta cuatro años), con el requisito de que se acredite su sostenibilidad ambiental, y se permite la transmisión de los derechos de las concesiones, previa autorización. Al respecto, se recoge la posibilidad de trasmitir las concesiones inter vivos, siempre que la Administración reconozca el cumplimiento por parte del adquiriente de las condiciones establecidas en la concesión.
Mejorar la realidad económica y social de las costas españolas
La Ley de Costas aporta soluciones a más de quinientos mil ciudadanos que se vieron afectados por la anterior normativa de 1988 y se prevé que puede facilitar la generación de cerca de 150.000 empleos directos y unos dos mil millones de euros relacionados con la actividad económica en la costa.
La clarificación sobre los criterios para el establecimiento de actividades en la costa que establece el Reglamento, bajo estrictos estándares ambientales de protección de nuestra costa, puede asegurar la situación a unos mil hoteles ya existentes de forma legal, que ahora podrán prolongar los negocios y hacer reformas para modernizarse y ganar calidad, siempre que no aumenten su tamaño y mejoren su eficiencia ambiental. Esto servirá para proteger los más de ochenta mil empleos que generan.
Asimismo, se ordena definitivamente la situación de unos tres mil chiringuitos, que suponen unos cincuenta mil empleos directos, y se garantiza la actividad de más de 1.600 empresas e industrias que estaban destinadas a desaparecer a partir del año 2018, con lo que se evita la destrucción de miles de empleos en toda España.
Igualmente, se da seguridad jurídica a trece mil viviendas que se construyeron en su día legalmente en nuestra costa. Todas ellas podrán prorrogar sus concesiones. Además, se aporta más seguridad a los chiringuitos y otros establecimientos en cuanto a plazos y condiciones de la concesión, exigiéndoles, asimismo, más en términos de ordenación y cuidado de las playas.
Més notícies relacionades:
- El Mundo: El gobierno aprueba una norma antialgarrobico para la Ley de Costas
- Ambientum: Se aprueba el Reglamento General de la Ley de Costas
- Civil Mercantil: Aprobado el Reglamento General de la Ley de Costas
La sentencia del TSJ Extremadura y "El drama de la valoración del suelo urbano"
El 20 de junio se publicaba en el diario Expansión el artículo "El drama de la valoración del suelo urbano" . El 20 de julio , Elcuartopoder publica una reflexión al respecto: El Supremo liquida una ficción catastral y da pie a una devolución generalizada de impuestos
El Tribunal Supremo ha impuesto sentido común, lo cual en este momento es, por lo menos, reconfortante.
Seguid el debate en Linkedin, aquí
Podéis seguir el debate al respecto que se está manteniendo en Linkedin, en el grupo VALORAR KnowHow, aquí
El 19 de junio se publicaba en el diario Expansión el artículo "El drama de la valoración del suelo urbano" en referencia a la desestimación por el Tribunal Supremo del recurso de la Abogacía del Estado contra la sentencia del TSJ de Extremadura sobre la valoración del suelo clasificado como urbano en los Planes Generales y todavía no desarrollado por el planeamiento derivado.
Dicho de forma coloquial, lo que venía siendo "pagar por lo que te gustaría tener y cobrar por lo que realmente tienes", cosa que se nos hacía difícil de comprender a los técnicos y todavía más a los afectados cuando se daban cuenta del juego perverso a que se veían sometidos sus bolsillos y propiedades.
El Tribunal Supremo ha impuesto sentido común, lo cual en este momento es, por lo menos, reconfortante.
A la espera de nuestro escrito de opinión, no os perdáis ni la sentencia, ni el artículo de Expansión:
Click per document pdf
Click per document pdf
Añadimos a esta publicación el artículo de Elcuartopoder.es, de 20 de julio de 2014:
El Supremo liquida una ficción catastral y da pie a una devolución generalizada de impuestos
FÉLIX BORNSTEIN | Publicado: 16/7/2014 07:04
Más de 900.000 inmuebles radicados en todo el territorio nacional pueden ver afectada su calificación (y también su valoración) catastral. Y, como consecuencia de esa alteración, los ayuntamientos deben bajar las próximas cuotas del Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI)que pagan los titulares de dichos elementos inmobiliarios. Además, la resolución judicial de la que les voy a hablar enseguida provocará necesariamente la reducción de diversos tributos estatales, autonómicos y locales, empezando por la onerosa “plusvalía municipal”.
La Sentencia de la Sala Tercera del Tribunal Supremo 2159/2014, de 30 de mayo, ha pulverizado la doctrina de la Dirección General del Catastro (muy beneficiosa para las comunidades autónomas y los ayuntamientos) consistente en que la simple inclusión de un terreno hasta entonces rústico en un ámbito “sectorizado” (destinado a ser urbanizado por el planeamiento urbanístico general) es un factor que lo reclasifica como suelo urbano a efectos catastrales. Y ello aunque dicho terreno todavía no pueda urbanizarse –ser objeto de transformación material- por su dueño al no haberse aprobado el “instrumento urbanístico” (el plan parcial, si el plan general no entra en detalles) imprescindible para determinar el desarrollo urbanístico concreto de esa parcela.
Con esa fórmula tan sencilla que acabo de comentar se incrementaba hasta ahora, de forma automática y artificiosa, el valor catastral del terreno en cuestión (a través de la aprobación de la oportuna ponencia de valores por el Catastro Inmobiliario, que es un organismo estatal) y el ayuntamiento correspondiente recaudaba más por la “conversión” (meramente nominal) en “urbano” de un suelo hasta ese momento de naturaleza rústica. A pesar de ello, bastantes propietarios de suelo rústico pensaban que les había tocado la lotería debido a las expectativas de un gran beneficio futuro. Sí, la recalificación era miel sobre hojuelas… hasta que llegó el crashdel mercado inmobiliario, creció vertiginosamente el tamaño del stock de edificios y de suelo urbano sin demanda, bajaron los precios y los ‘afortunados’, atónitos, se despertaron de la siesta. Con el pinchazo de la burbuja ‘ladrillera‘ las elevadas cargas tributarias del suelo “urbanizable” empezaron a irse por el desagüe (léase la cañería que conduce a las arcas municipales) sin ningún ‘retorno‘ posible y el sueño de muchos se trastocó en pesadilla.
Sin embargo, las diversas haciendas públicas han continuado ‘erre que erre’ y no parecían dispuestas a perder una fuente de financiación tan lucrativa, aunque hoy la realidad del mercado inmobiliario no tenga nada que ver con la de los magníficos y prolongados años en que los responsables políticos y administrativos del urbanismo español (y también los de su fiscalidad, de uno u otro signo ideológico) inyectaban oxígeno a una burbuja que nunca iba a estallar.
En contra de la versión oficial se ha pronunciado el Tribunal Supremo, confirmando una Sentencia dictada el 26 de marzo de 2013 por el TSJ de Extremadura. El Alto Tribunal, resolviendo un recurso de casación en interés de la ley, aclara en su Sentencia del último 30 de mayo lo siguiente: que, para la validez de la calificación catastral del suelo como urbano, es necesario que se haya aprobado con anterioridad el oportuno plan parcial que establezca las determinaciones para su desarrollo, o que tal instrumento sea irrelevante porque el propio plan general prevea la ordenación detallada del suelo sin la ayuda de un planeamiento de desarrollo ulterior. Aquí la pieza clave ha sido la Ley del Suelo de 2007, al utilizar una concepción restrictiva del “suelo urbanizado”, que únicamente es el integrado “en una malla urbana conformada por una red de viales, dotaciones y parcelas propias del núcleo o asentamiento de población del que forme parte”. Dicho suelo debe estar ocupado por una edificación o, al menos, reunir las condiciones legales para que se erija la misma.
Lo mejor que puede decirse de la resolución del Supremo es que ha puesto fin a una errónea tesis administrativa que, diferenciando radicalmente los efectos de la normativa urbanística y la fiscal (como si fueran dos ordenamientos sin ningún punto interno de conexión), ponía las cosas muy cómodas a favor de la Administración. Porque, mientras ese “suelo urbanizable” (una categoría suprimida por la Ley del Suelo de 2007) está infravalorado a efectos expropiatorios y de responsabilidad patrimonial del Estado, el propietario del mismo (en su condición de contribuyente) ha soportado (“gracias” a un valor catastral muy superior) fuertes cargas por distintos tributos. Es decir, la magnitud real del valor de mercado -muy pequeño en espera de la aprobación del oportuno “instrumento urbanístico”- no casaba bien, en beneficio de las Administraciones tributarias, con la ficción establecida por el Catastro de un valor fiscal muy superior al “urbanístico”. Esa divergencia, que hasta hoy ha sido el pan nuestro de cada día, significaba vulnerar el principio de capacidad económica y gravar una riqueza inexistente.
Parece que a algunos ayuntamientos se les acaba ese dinero fácil. Y, además, tendrán que hacer frente a imprevistos respecto al pasado, pues la Sentencia del Supremo, al margen de sus consecuencias de futuro, será aprovechada por muchos contribuyentes defraudados para reclamar y poner en marcha un aluvión de solicitudes de ingresos indebidos (por cuotas excesivas de IBI, “plusvalías municipales” inexistentes, etc., etc.). Quizás también (y Dios me libre de prejuzgar a todos los afectados) algún particular ‘ambiciosillo’ haya caído por fin en la cuenta de que el verbo “recalificar” le convertía en un parásito de una economía oficial que vendía un futuro de ‘milagros sin esfuerzo‘. Sea lo que sea, creo que el Tribunal Supremo ha hecho un gran trabajo.
¿Qué pasará ahora? En teoría, y de cara al futuro, el Catastro debería revisar de oficio la calificación y la valoración de los bienes inmuebles afectados por la Sentencia. En otro caso, y sobre todo mirando hacia atrás, los interesados tendrían que impugnar los valores “urbanos” fijados por el Catastro, reimportar a sus terrenos la condición perdida de “rústicos” y, después de esta batalla jurídica, pedir la devolución de lo pagado de más a quien corresponda: al ayuntamiento por IBI o plusvalía municipal, al Estado o a su comunidad autónoma respecto a la imposición patrimonial, etcétera.
Novetat: Projecte de Decret de les ITE's
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el 7 d’agost, l’anunci d’informació pública del projecte de Decret per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. El període d’al•legacions és obert fins al proper 19 de setembre.
Nota de premsa de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya:
El nou Decret de les inspeccions tècniques dels edificis, a informació pública
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el 7 d’agost, l’anunci d’informació pública del projecte de Decret per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. El període d’al•legacions és obert fins al proper 19 de setembre.
Adjuntem:
A tots aquells que llegiu amb atenció el text, us proposem que feu arribar a l'AAEPFC les vostres opinions, reflexions, observacions, per valorar si hem de presentar alguna al·legació, i en aquest cas, treballar de forma conjunta.
¿Son de fiar los peritos judiciales?
Hoy, 2 de junio, El Periódico ha dedicado parte de su Editorial y dos páginas enteras a la reflexión sobre la fiabilidad de los peritos judiciales.
Aunque se habla sobretodo de peritos forenses médicos, todo el mundo pericial puede darse por aludido.
Nos ha parecido imprescindible expresar nuestra opinión como Agrupación de Arquitectos Peritos, así que adjuntamos tanto el escrito del Periódico como la reflexión de Pere González Nebreda, presidente de la UAPFE.
- Para leer cómodamente los textos, clicad sobre las imágenes y podréis verlos en pdf
