Què és la mediació? Un exemple divertit
"La sagrada família" és una comèdia sobre les relacions familiars, a partir dels conflictes que es generen en el si de moltes famílies, més enllà dels típics conflictes de parella. La protagonista és una mediadora familiar que intenta resoldre aquesta mena de disputes alienes, abans que arribin als tribunals; però és incapaç de resoldre els problemes de casa, que afecten la seva pròpia família. Cada episodi té una trama principal, centrada en la família de la protagonista, i una subtrama episòdica, centrada en un cas de mediació familiar.
Us en hem escollit un capítol per a què us feu una idea del que és la mediació tot i divertint-vos una estona.
Per a veure'l, feu clic damunt la imatge.
EN PUC SABER MÉS? (crònica del monogràfic sobre mediació)
La Mediació és un PROCÉS de resolució de conflictes, molt més ràpid que la Justícia i molt més econòmic.
La forma basada en CONTEMPLAR LES PREOCUPACIONS, INTERESSOS I NECESSITATS és amb la que treballa el mediador. Podem pensar en solucions de guanyar-guanyar, tot i trobant una solució a mida que permeti que totes les parts cedeixin una mica però en canvi aconsegueixin satisfer les necessitats més importants de cadascú.
El 17 de febrer de 2014, en el context dels monogràfics de les Tardes dels pèrits, es va dedicar la sessió a fer una pinzellada sobre la Mediació i poder explicar una mica de què va el Post Grau.
La sala estava a vessar, amb més de 50 persones, que gairebé no hi cabíem.
Per als que no hi vau poder ser, us en fem un petit resum:
La Mediació és un PROCÉS de resolució de conflictes, molt més ràpid que la Justícia i molt més econòmic.
A la vida, hi ha tres formes de resoldre conflictes.
La primera, és fent valer el PODER. Qui té poder imposa la seva solució, però una part sempre queda dolguda. El poder no es perpetua per sempre i les solucions que s'han trobat són forçosament temporals perquè el descontent acaba tornant a emergir.
La segona forma, és el DRET. Les normes són convencions socials que serveixen per resoldre conflictes, no per la voluntat d'una part, sinó pel que està previst en el marc normatiu. Si bé és una forma de resoldre conflictes més fàcilment acceptable que el poder, igualment una part surt més contenta amb la resolució que l'altra, i qui es considera no atès en les seves pretensions afegeix l'agravi a la seva llista negra esperant que algun dia li arribi el moment de la torna.
La tercera forma de resoldre conflictes és la que es basa en CONTEMPLAR LES PREOCUPACIONS, INTERESSOS I NECESSITATS. Podem pensar en solucions de guanyar-guanyar, tot i trobant una solució a mida que permeti que totes les parts cedeixin una mica però en canvi aconsegueixin satisfer les necessitats més importants de cadascú.
És en aquest tercer nivell en el que treballa el mediador. El mediador no és ni un àrbitre ni un conciliador que proposa solucions, sinó que ajuda a crear un marc segur en el que la gent pot tenir confiança, parlar, aclarir posicions i fer nous plantejaments, al mateix temps que s'eviten malentesos i pressuposicions.
El simple fet de seure a parlar i entendre l'altre fa que la gent esdevingui més tolerant, les relacions entre persones millorin i els acords siguin presos de cor i es perpetuïn en el temps.
La mediació pot ser molt útil en molts conflictes que toquen la nostra professió: límits entre propietats, sorolls, tancament de balcons, deixar coses als llocs comunitaris, problemes derivats de la construcció, del planejament i gestió urbanística (reparcel.lacions, processos participatius...), de la gestió immobiliària, de l'ús de l'espai públic, de l'ús de l'habitatge...
Moltes vegades, en assumptes complexos, i per evitar conflictes en planejament, reallotjaments i processos participatius, es formen equips de mediadors per actuar de forma preventiva: un mediador advocat, un arquitecte, un psicòleg, expliquen què passa i què passarà, tracten la vessant emocional, i eviten la rumorologia i la por de la gent implicada.
Quan s'aconsegueix un acord, es posa per escrit, i se signa per les parts i el mediador, obtenint un document que té el valor de Contracte Privat entre Parts. Ara bé, encara que la mediació busqui l'acord, mai ha de pactar contra la Llei. En cas que sigui així, el mediador ha d'abandonar el procés i evidentment, no signar un acord il.legal. De fet, qualsevol de les parts, si en algun moment considera que no li agrada el gir del procés, pot abandonar-lo sense donar explicacions, liquidant els honoraris del mediador fins aquell moment. Tant els mediadors com les parts poden demanar assessorament legal.
En l'àmbit privat, la mediació es paga a un preu pactat per hora, que és lliure. El preu mínim és de 80€/90 minuts, que és el preu que paga l'Administració pública i que es reparteix a un mínim de 40 € per part i sessió.
Els mediadors també tenen capacitat per analitzar situacions problemàtiques i avaluar la viabilitat de vies de resolució a través de l'acord, i això també són feines que tenen el seu mercat.
Davant de tot això, hom potser es pregunta per què cal ser arquitecte per fer aquesta feina que poden fer altres professionals.
Cap professional que s'hi dediqui ha de convertir-se en àrbitre, però evidentment, el seu bagatge formatiu donarà un valor afegit a la seva feina. La capacitat de l'arquitecte de comprendre la problemàtica derivada de la nostra professió fa que pugui estar més segur que totes les parts comprenen també la situació, i escullen la seva posició d'acord des del coneixement i la llibertat, de manera que el resultat sigui vàlid acabat el procés.
Els canvis en la llei de Propietat Horitzontal i l'enfocament de la Llei de Rehabilitació, Renovació i Regeneració urbana fan preveure que la figura del tècnic mediador serà essencial per a la gestió efectiva de les intervencions en la ciutat construïda i habitada, de manera que acabi sent satisfactòria per tothom.
És per aquest motiu que l'Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses ofereix als seus agrupats la possibilitat d'estar preparats per a poder prestar aquests serveis que, amb tota probabilitat, la societat acabarà necessitant.